Actualment, menys d'un 30% de les noies es decanten per estudis de tecnologia.

Si haguéssim tingut google a finals del segle XIX o a les primeres dècades del segle XX, amb algun tipus de màquina futurista (gairebé diabòlica, en aquell temps) que hagués permès una cerca àgil de continguts, una cerca de la paraula “enginyer” ens hauria portat a imatges de senyors molt seriosos, elegants, impecables i amb un posat gairebé regi. En aquell temps, la professió de l’enginyeria estava associada a persones molt intel·ligents que sabien molt de disciplines molt diverses i que, per descomptat, tenien bona feina, bons ingressos, molt prestigi i reconeixement social.

La cerca de la paraula “enginyera”, en aquell temps, hauria provocat l’autodestrucció d’aquesta màquina diabòlica, que s’hauria col·lapsat en buscar quelcom impossible de trobar, ja que els primers títols oficials que incorporaven la paraula “Enginyera” són de les darreres dècades del s. XX.

Fa quatre dies...

Actualment els programes STEM/STEAM (acrònims en anglés de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, i en el cas d'STEAM, s'afegeig l'A d'art i disseny) fan una crida insistent a les noies per tal que s’animin a formar-se en tecnologia. I encara se senten veus que pregunten “i encara cal fer això?”. Doncs SÍ, encara cal.

Actualment, menys d’un 30% de les noies es decanten per estudis de tecnologia (enginyeries, arquitectures, titulacions TIC) i en un moment en què estem veient que la tecnologia ens envolta i ens fa girar tan ràpid que gairebé ens provoca mareig, seguim tenint una manca de visió i de talent femení a les disciplines TECH-TIC. I si algú pregunta “i cal tenir aquesta visió, a l’enginyeria?” novament, la meva resposta és rotunda i afirmativa. SÍ, encara cal.

La invisibilitat dels models femenins a la història de la tecnologia, ens ha fet créixer en orfandat de referents, ja que s’ha donat valor només a una part de la visió de l’enginyeria: la que va lligada a fer diners, a fer soroll, a fer màquines... a un progrés industrialitzat, sense cap mena de dubte. Però si mirem quins han estat els invents o creacions tecnològiques que han tingut darrere una dona, trobarem que aquests invents SEMPRE han tingut com a finalitat la millora de la qualitat de vida, per sobre d’aspectes purament econòmics. I justament per això “encara cal”. Quan posarem a treballar nois i noies plegats homes i dones amb formació tecnològica, veurem com les idees que surten d’aquests equips són bones i completes, en el sentit que inclouran: creativitat, flexibilitat, gestió eficaç dels recursos, respecte per l’entorn, usabilitat i humanitat.

Això és el que diferencia les enginyeries de fa poc més de cent anys de les d’ara: que ara PODEN incorporar habilitats i compromís social perquè hi ha la incorporació d’un talent diferent, compromès amb la societat, sensible amb l’entorn i que no posa “els diners per sobre de tot”. Aquest talent està, majoritàriament, darrere d’un nom de dona. I no vull dir que els nois/homes no tinguin aquestes habilitats, en absolut, però sí que he constatat que la prioritat a l’hora d’emprendre un projecte d’enginyeria, és molt diferent quan l’equip és divers, perquè, aleshores, inclou altres punts de vista que, pràcticament sempre, comporten una millora en el “producte” final.

I és per això que, SÍ, encara cal.

M. Núria Salán Ballesteros

Membre d’Indústria+Dona, Professora ESEIAAT-UPC(Terrassa), Presidenta Societat Catalana de Tecnologia