"La pregunta que ens hem de fer és com connectar les oportunitats i necessitats del mercat de treball amb els mons de referència del nostre jovent."

Llegir més...

Les professions vinculades a l’àmbit industrial tenen una taxa d’inserció laboral superior a la mitjana catalana. Tot i això, les ofertes formatives d’aquest sector tenen sistemàticament més oferta que demanda i són nombroses les places que queden vacants. Davant aquest desencaix, s’han començat a desplegar diversos programes orientats a fomentar les ‘vocacions industrials’. L’èxit d’aquests programes, des del meu punt de vista, passa per considerar, al menys, tres elements centrals en la construcció de les vocacions:

• Primer, l’etimologia del concepte de vocació es refereix a l’acció i efecte de cridar, sigui en termes religiosos a través d’una crida divina o en termes mundans a través d’una crida de la naturalesa humana. Un ús acrític del concepte de vocació, doncs, ens pot portar a entendre-les com vinculades a determinats talents i capacitats individuals, com si fossin gairebé innats. Aquesta lògica, no obstant això, oblida que tot interès, tota capacitat, tota vocació està construïda social, institucional i relacionalment. En aquest sentit, és cabdal preguntar-se quins contextos (socials, escolars, familiars, laborals) fomenten o exclouen determinades vocacions i, per tant, intervenir sobre els mateixos i no només, o prioritàriament, sobre els propis joves.

• Segon, és fonamental no culpar al jovent per les seves tries educatives, tot pressuposant que triar els estudis per influències dels mitjans de comunicació, les xarxes socials o els i les amigues és una ‘mala tria’. Les tries, igual que les vocacions són sempre contextuals i, per tant, cal entendre la complexitat de les mateixes per a poder-ne actuar en conseqüència. Les tries del jovent, de fet, no es poden entendre només instrumental o racionalment (en base al que aconseguiran en el futur, al càlcul de costos i beneficis de la seva decisió) sinó també, i sobretot, emocional i relacionalment (en base a com se senten en el present, a com les seves tries encaixen en els seus universos de referència). La pregunta que ens hem de fer, doncs, és com connectar les oportunitats i necessitats del mercat de treball amb els mons de referència del nostre jovent. Aproximar el món de les professions industrials a l’univers material i simbòlic del que significa ser jove avui en dia és cabdal per a trencar aquest desencaix.

• Tercer, fomentar les vocacions implica necessàriament actuar sobre els contextos d’aprenentatge del jovent, diversificant les seves experiències formatives per tal que puguin mostrar la seva competència en diferents àrees. El coneixement manual encara està massa poc present, legitimat i prestigiat dins l’àmbit escolar. Quins estudiants fan ‘tasques manuals’ durant la ESO?; quins són recomanats per a fer Formació Professional?; com es construeixen els jerarquies entre aquells joves que es consideren ‘bons per estudiar’ i aquells que es consideren ‘bons per fer’? Fomentar les vocacions industrials passa també i sobretot per recuperar el valor d’allò manual dins l’àmbit escolar, trencant les falses dicotomies entre diferents formes de coneixement, aprenentatge i treball que sistemàticament es consideren millors que altres, més ‘aptes’ per un tipus d’estudiants que per altres.

Aina Tarabini (@ainatarabini)

Departament de Sociologia

Universitat Autònoma de Barcelona