El passat 26 de maig va prendre possessió com a nou diputat de Junts per Catalunya per la Junta electoral de Vic i també com a president de l’Àrea d’Innovació, Governs Locals i Cohesió Territorial, en substitució del doctor Josep Arimany. Avui ens agradaria poder conèixer una mica més qui és i com pensa Marc Verdaguer. 

Sou alcalde de Calldetenes des del 2011 i, per tant, coneixeu de primera mà tant la feina que es fa als ajuntaments i les seves necessitats com el suport que dona la Diputació de Barcelona als govern locals. En primer lloc, us voldria preguntar què us porta a entrar en política municipal i a ser alcalde.

He tingut sempre un lligam fort amb el teixit associatiu de Calldetenes, que és molt actiu i important al meu municipi.  Més concretament, he estat  implicat en els àmbits de l’esport (excursionisme i escacs), de la cultura popular i de l’esplai. El pas a la política va ser perquè volia ampliar el meu servei al poble i a la seva gent. Sempre he cregut que l’associacionisme fa un important servei a la comunitat, però també la política municipal té aquest esperit de servei; és la base de l’acció de les persones que ens hi dediquem. 

Com a alcalde, com valoreu l’evolució que han fet els municipis en els darrers anys, o fins i tot dècades, durant els quals han hagut d’anar creant serveis per atendre les necessitats i demandes de la ciutadania, ja que són l’administració més propera?

Els ajuntaments han de donar solucions a totes les demandes dels veïns, i a mesura que han anat creixent les peticions hem hagut d’anar evolucionant i creant nous serveis. Ja som lluny d’aquells moments en què els ajuntaments havien de donar els primers serveis bàsics de clavegueram, neteja, aigua, llum, etc. 

Ara, els ajuntaments, com que són l’administració més propera a la ciutadania, s’han de reinventar cada dia per donar cobertura a les noves necessitats que van sorgint, fins i tot suplint molts cops altres administracions que tenen la competència, però que la urgència fa necessari actuar ràpid. També és una manera d’implantar un servei: primer el comença a donar l’ajuntament i després ja es mancomuna o es traspassa a l’administració competent.

La creació de nous serveis ha significat una millora de qualitat de vida en els nostres pobles i ciutats. 

Quines penseu que són avui dia les principals necessitats que tenen els municipis en què cal que la Diputació de Barcelona els doni suport?

Crec que el suport que dona avui la Diputació és bàsic per als nostres municipis, sobretot per als més petits, que molt sovint no tenen la capacitat de resposta per la manca de personal i d’especialització.

Són molt importants els serveis que dona la Diputació d’assessorament jurídic i urbanístic; el suport d’intervenció i de secretaria; els estudis de plantilla de personal; el suport tecnològic i de digitalització que avui està sempre a l’ordre del dia, i també tots aquells projectes més grans que sense la Diputació seria difícil poder executar, com són les infraestructures, les carreteres, els parcs i les places, els equipaments esportius i culturals, etc. 

Entrant més en detalls sobre l’Àrea que presidiu, una àrea nova que va néixer a l’inici del mandat per reforçar els projectes d’innovació, de digitalització i de cohesió territorial, però també per reforçar els serveis de suport de gestió dels municipis i la formació dels seus treballadors, quins projectes penseu que han estat importants i quins creieu que són necessaris de reforçar o voleu prioritzar fins a final de mandat?

Voldria començar destacant tota la feina que s’ha fet i s’està fent perquè els ajuntaments siguin administracions més obertes, més transparents i més accessibles als ciutadans. Això passa molt especialment per la tasca de col·laboració en la digitalització dels ajuntaments. També voldria ressaltar el programa complementari del fons de prestació per a ajuntaments, que els permet tenir més accés a les tecnologies i a la digitalització.

Un altre àmbit on crec que s’està fent una feina remarcable és el de la formació permanent dels treballadors dels municipis i de la corporació. Es duu a terme amb uns mètodes innovadors de captació del talent, de gestió del coneixement i amb nous formats d’aprenentatge.

També vull remarcar el suport als ajuntaments des de l’Àrea en matèria de ciberseguretat, d’empadronament, de modernització de les estructures organitzatives municipals,  de suport jurídic o de recursos humans —ja que en aquests moments tenim grans reptes per aconseguir l’estabilització de les plantilles dels ajuntaments—, i el suport en la implantació del teletreball.

Altres projectes inspiradors són el programa d’implantació en petits municipis de caixers automàtics, o el laboratori d’innovació que ens permet treballar en projectes com el Farmlab (tecnologies per al món rural) o implementar sistemes d’intel·ligència artificial en espais d’atenció ciutadana amb assistents virtuals (xatbots) o robots humanoides.

Un altre projecte que té molt futur és el Centre d’Anàlisi dels Governs Locals per a la Cohesió Territorial, que serà un instrument clau per a l’anàlisi i presa de decisions dels municipis.

I evidentment, fer valer tota la implicació per fer la Barcelona Smart Region.

Professionalment, sou consultor mediambiental i energètic, uns àmbits que avui estan en primera línia d’actualitat per la necessitat que tenim de treballar per  millorar la situació del planeta. La mateixa Diputació té com a eix central d’actuació de mandat els ODS. Com penseu que la innovació i les tecnologies poden ajudar a un creixement més sostenible dels nostres pobles i ciutats?

Les innovacions tecnològiques poden col·laborar a impulsar la descarbonització de l’economia i també contribuir a donar resposta a l’emergència climàtica global. 

Des d’innovacions que permeten reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle a  innovacions que produeixen bioenergies,  i  molts  exemples del dia a dia de com les TIC poden ajudar la sostenibilitat: vehicles elèctrics; utilització de sensors en contenidors intel·ligents; control de l’aigua, la calefacció o l’electricitat; gestió del trànsit i de la contaminació; monitoratge dels boscos, etc.

I també les tecnologies de la informació són un element clau per fer entorns més sostenibles, ja que empoderen els ciutadans amb eines per poder tenir millor capacitat de decisió i actuació.

Seguint amb aquest tema, quins missatges donaríeu als governs, a les empreses i  als ciutadans per fer un país més sostenible?

El missatge principal és que cal que tothom s’hi impliqui. Aquesta és una lluita conjunta on tots som necessaris. Cada persona té un paper molt important en la lluita contra el canvi climàtic. Per això cal molta informació i  molta conscienciació.

Sou també president del Consell d’Alcaldes i Alcaldesses d’Osona i coneixeu bé les necessitats de les zones rurals. La cohesió territorial passa per una economia circular i per una economia on àrees rurals i àrees metropolitanes es complementin?

Fa anys ningú parlava d’economia circular i ara és de plena actualitat. Hem d’avançar cap a un model econòmic més sostenible i resilient, i per això és important superar el model lineal d’ús de les coses potenciant la circularitat en la producció i el consum. Un model més racional que fomenti la prevenció en la generació de residus, la reutilització i el reciclatge.

D’altra banda, cal donar suport a l’activitat econòmica en el món rural, la qual cosa permet que la gent pugui viure en els petits municipis i que el territori estigui equilibrat. La creació de llocs de treballs és clau per evitar la despoblació de les zones rurals. Hem d’aprofitar la sinergia entre les necessitats de les zones metropolitanes i les oportunitats de producció que dona el món rural. Projectes com el de la biomassa podrien ser elements clau de futur per a les zones rurals.

Com pot col·laborar la Diputació en aquesta cohesió territorial?

Bàsicament, treballant perquè una persona d’un poble petit o que visqui en el món rural pugui tenir els mateixos serveis, les mateixes oportunitat i la mateixa comoditat que una persona que viu en una ciutat o en una àrea metropolitana.

Per acabar aquesta entrevista, m’agradaria saber quines són les vostres aficions o passions, i si teniu algun projecte personal que somnieu de poder dur a terme, dins o fora del món municipal.

Soc un apassionat de la muntanya i de la natura, i en aquest àmbit estic fent el repte de pujar el cim més alt de cada continent.

De moment ja he fet tres continents: he pujat el Kilimanjaro, a l’Àfrica; el Montblanc i l’Elbrús, a Europa, i a l’Aconcagua, a Sud-amèrica.

D’altra banda, soc mestre català d’escacs, una afició que m’ha ajudat sempre a estructurar-me millor, i continuo amb la seva pràctica. 

Voleu donar un missatge final?

La nostra missió és estar al servei dels municipis i, per tant, qualsevol govern local que tingui necessitat de la nostra implicació cal que es posi en contacte amb mi o amb el meu equip. Poden comptar sempre amb nosaltres.