El 2013, quan va tenir lloc la primera edició del Cercle de gestió sostenible del verd urbà, la infraestructura verda i blava urbana era un tema secundari en la majoria de municipis. Tot i la rellevància que ha pres en els últims 10 anys, la manca de personal qualificat i de pressupost no ha permès assolir els objectius desitjables. Actualment s’inverteix en la gestió del verd urbà una mitjana d’un 2,8% del total municipal.

Durant aquests 10 anys hi ha hagut un canvi important, passant a ser un dels temes de rellevància en la gestió municipal, entenent a més, que repercuteix en molts altres serveis municipals com els d’Urbanisme, Benestar social, Salut pública, Educació o Comunicació, entre d’altres. Han anat incrementant el nombre de municipis que recullen informació bàsica que els ha permès participar en els Cercles de Comparació: de 14 municipis que van començar, enguany se n'ha arribat a 32, que representen aproximadament un 40% de la població de la província.

També els indicadors han passat de 67 a 72, fruit de l’evolució que han fet els municipis i la necessitat d’aconseguir determinades dades clau per facilitar el camí cap a ciutats més resilients i biodiverses. Tot i així, aquest camí ha estat i segueix sent feixuc, doncs encara hi ha municipis que no tenen un servei concret de verd o no disposen de tècnic ni personal qualificat i la recollida de dades els resulta impossible.

De l’anàlisi de les dades recollides durant els darrers 10 anys de funcionament del Cercle, podem dir que l’evolució ha estat positiva:

• Augmenta el verd urbà, que ha passat de 13,3 m²/hab. (2013) a 16,8 m²/hab. (2021)
• El consum d’aigua no potable pel reg augmenta fins al 20,3%.
• Només un 14,6% del verd rep alguna mena de tractament per plagues i, el 3,2% de la resta és tractament biològic.
• Augmenta la diversitat d’espècies arbòries tant en espais verds (87,2%) com en l’arbrat viari (70,2%)
• La formació del personal passa de 7 hores/persona (2020) a 14,1 hores/persona (2021)
• Augmenten també altres aplicacions de bones pràctiques, com la substitució de les gespes, el foment de la biodiversitat, l’aplicació de solucions basades en la natura o l’elaboració de plans de gestió o planificacions concretes i l’augment de la participació ciutadana.

Cal dir que els episodis de sequera i altres efectes del canvi climàtic, així com el desenvolupament de normatives i recomanacions internacionals, han influït notablement en el canvi. Per contra, però, la manca de personal qualificat i pressupostos adients no permeten millors resultats. Actualment, el pressupost mitjà dedicat a la gestió del verd es només del 2,8% del pressupost total municipal, insuficient per assolir els objectius desitjables. En aquest moment, l’estalvi d’aigua, l’augment de la permeabilitat del sòl, una cobertura arbòria sana i suficient per fer front a les altes temperatures, i el foment de la biodiversitat, són els temes que més preocupen i que necessiten inversió i sovint una planificació complexa. A més, cal inversió en comunicació i la promoció de la participació ciutadana.

Els efectes de la pandèmia i del canvi climàtic han fet, però, que s’apreciïn més els avantatges i la potencialitat de la infraestructura verda i blava a les ciutats. Podem dir que les perspectives de futur auguren una millora considerable d’aquest servei, un avenç en el coneixement amb l’ajuda de les noves tecnologies, procurant una major implicació de gestors i ciutadania, reconeixement i un augment de la sensibilitat cap a la flora i fauna urbana.