© fizkes / Shutterstock.com
La COVID persistent (Long Covid en la literatura internacional) es presenta després d’haver passat la fase aguda de la infecció per SARS-CoV-2 amb diverses manifestacions clíniques. Els símptomes poden afectar al sistema cardiovascular, respiratori, neurològic i molts altres, i influir en la salut de les persones de forma allargada/crònica en el temps. Alguns símptomes típics són: dificultat per respirar i fer esforços, afebliment general, “boira” mental i dificultat per realitzar tasques que requereixin concentració. Tot i això, encara no existeix una definició única internacionalment acceptada.
Cada cop està més present en la literatura científica i en les preocupacions de les autoritats sanitàries com un problema estructural incapacitant, de reducció de la salut i la qualitat de vida per a milions de persones. Alguns estudis comencen a documentar la degradació i l’envelliment dels teixits cardiovasculars i neurològics en persones amb COVID persistent i per tant, podria ser que augmenti la mortalitat d’aquí uns anys.
Diverses investigacions situen la prevalença de COVID persistent en la franja entre el 5 i el 15% de les persones infectades, però en d’altres, la xifra està al voltant del 25%. La pròpia OMS-Europa ha declarat que almenys 17 milions d’europeus han estat afectats per COVID persistent.
A partir de l’interès creixent per aquest problema de salut, aquest estiu, l’Institut de Salut Carlos III ha fet un esforç de síntesi i consens en l’informe “Estudio del ISCIII sobre COVID persistente: definición operativa consensuada y primeras conclusiones” on es defineix la COVID persistent com: “Conjunto de síntomas multiorgánicos no atribuibles a otras causas que perduran tras la fase aguda de la infección”, i situa en tres mesos el període temporal post-infecció.
Més enllà de l’impacte sobre la salut, també repercuteix sobre el mercat laboral, el funcionament i la normalitat social. Les autoritats britàniques, per exemple, estimen que més de 2 milions de treballadors estan de baixa de llarga durada per COVID persistent.
Tot això implica que s’ha de mirar a la COVID-19 no només com a una emergència pandèmica i de morbi-mortalitat aguda, sinó que se n’ha de monitoritzar la cronicitat i impactes a mig-llarg termini en la salut de les persones, i més si pensem en la població adolescent.
És d’interès caracteritzar la prevalença en adolescents perquè no està tan estudiada per diversos factors (fase aguda més lleu, desvinculació del seguiment, moment vivencial específic...), i alhora perquè és en la població en la que a mig-llarg termini pot tenir més impacte (per anys de vida afectats, exposició a la infecció...). Una revisió sistemàtica publicada a Nature ho quantifica en el 25,2% dels joves infectats: “The prevalence of long-COVID in children and adolescents was 25,24%. The five most prevalent clinical manifestations were mood symptoms (16,50%), fatigue (9,66%), sleep disorders (8,42%), headache (7,84%), and respiratory symptoms (7,62%)". Però segueix existint molta variabilitat en els percentatges entre diversos estudis.
D’aquí doncs l’interès de mesurar l’impacte a través, per exemple, de les enquestes de salut a l’alumnat de 4t d’ESO. El passat curs escolar 2021-22, dins el bloc de COVID-19, es preguntava -en aquells que havien passat la malaltia confirmada amb un test- si “Un cop superada la malaltia, tens ara algun símptoma o complicació que segueix (més dificultat per respirar, per fer esforços, per concentrar-te...). I s’afegia la possibilitat que espontàniament expliquessin els símptomes o problemes. Els resultats són rellevants:
D’entre els 2.566 adolescents enquestats, 1.073 han passat la COVID-19 (confirmat amb test), és a dir un 41,4%. I d’aquests 1.073, el 29% (N=312) reporta simptomatologia COVID persistent i declaren alguns dels símptomes recollits en la literatura científica: cansament, dificultat concentrar-se, dificultat esforç, respirar, pèrdua gust, tos, defenses baixes...
Per aquest curs escolar 2022-23 s’ha actualitzat el qüestionari de l’enquesta d’hàbits de salut a alumnes de 4t d’ESO per quantificar i entendre millor l’impacte en la població adolescent.
El recurs es pot demanar a través del Catàleg de Serveis.
Newsletter: EspaiS@lut
Newsletter number: #122 - Novembre 2022
Subscripció: Alta / Baixa
Valorem la vostra privacitat
Servei de Salut Pública
Àrea de Comerç, Consum i Salut Pública
Passeig de la Vall d'Hebron, 171
Recinte Mundet
Edifici Serradell Trabal, Planta 2
08035 Barcelona
Tel. 934 022 468
https://www.diba.cat/salutpublica/
ssp.espaisalut@diba.cat