Portem ja uns mesos fent un treball més introspectiu, i amb aquest article haurem repassat les diferents emocions bàsiques que formen part de nosaltres i ens ajuden a adaptar-nos a les diferents vivències que anem tenint.

En aquest butlletí descobrirem l’emoció del fàstic, una gran desconeguda i en canvi tan vital per a la nostra supervivència. Acabarem l’article amb una proposta de repte ben atrevit per a comprovar fins a on pots arribar tant tu com les persones amb les que vulguis compartir-lo.

 

 

 

La pregunta

Són contagioses les emocions?

Quantes vegades has rigut perquè algú del teu costat reia? O quantes vegades t’has emocionat i plorat quan algú t’estava explicant el que li passava i també plorava? 

Les emocions com els badalls són contagioses; l’alegria, la tristor, el fàstic... es contagien d’una persona a una altra instantàniament i sense adonar-nos-en. Hi ha una sincronització i imitació automàtica de les expressions facials, les postures, el moviment... que desemboca en una sintonia entre les emocions pròpies i les de les altres persones.

I com pot ser això? Doncs l’explicació la tens en el sistema de neurones mirall que tenim en el nostre cervell. Aquestes neurones receptores s’activen quan detecten els moviments i la informació sensorial de les altres persones i posen en funcionament els mateixos circuits cerebrals que els que estan actius en la persona que observem. Per això, podem emocionar-nos per les fites dels altres o fins i tot sobresaltar-nos al veure a una persona donar-se un cop.

Juguen un paper molt important en la imitació, l’aprenentatge i l’empatia.  

Però el contagi emocional i l’empatia són el mateix?  La resposta és no. L’empatia consisteix en posar-nos en el lloc de l’altre, tractar de comprendre els seus sentiments però sense deixar de banda les pròpies emocions. Al contrari, el contagi emocional és una sincronització automàtica i implica obviar les pròpies emocions per adoptar les de l’altra persona.
 

 

Torna a l'inici

 

 

Vocabulari emocional

En aquest butlletí aprendrem més sobre l’última emoció bàsica que ens queda, el fàstic. Per la reacció que moltíssimes vegades ens genera ha estat una emoció molt injustament tractada i evitada, per aquest motiu anem a conèixer-la una mica més. 

El fàstic 

Què és?  El fàstic, com les altres emocions que hem vist fins ara, també és una emoció primària. És una emoció orientada a la supervivència i es defineix com una sensació de rebuig a alguna cosa que ens sembla desagradable.

Com ja sabem, totes les emocions són adaptatives i tenen una funció. En aquest cas quan sentim fàstic ens ajuda a assegurar-nos la supervivència perquè fa que ens vulguem allunyar d’allò que ens ha generat aquesta emoció. 

Sentim fàstic davant estímuls que poden ser perillosos per a nosaltres i que poden comprometre la nostra salut, per exemple sentir fàstic davant de menjars podrits ens salva de no ingerir-los i no emmalaltir, evitar tocar alguns animals com poden ser les rates per no contraure algunes malalties, etc. 

El fàstic sol estar lligat a una altra emoció, la por, ja que normalment quan sentim fàstic cognitivament avaluem l’estímul com amenaçador o amb capacitat de fer-nos mal i per això sentim por al que ens passarà. 

El fàstic s’expressa de manera molt evident; a la cara podem observar: ulls tancats, el nas se’ns arruga i el mantenim tancat, boca tancada… amb l’objectiu de que no entri res. A nivell fisiològic, podem tenir nàusees, arcades, marejos, sudoració, descens de la pressió sanguínia i fins i tot desmai. 

Emocions relacionades al fàstic: disgust, aversió, repugnància, antipatia, malestar. 

 

Quin seria l’antònim del fàstic: L'atracció
Fet d'atreure, algú o alguna cosa, a algú, de despertar-li interès.

 

Torna a l'inici

I ara què puc fer?

 

Per poder experimentar aquesta emoció, t’animem a fer un experiment social (challenge) amb les teves amistats, per exemple, i tot i que aquesta emoció és una mica desagradable, podeu acabar passant un bon moment amb molts riures.

T’hi animes? 
 

Et proposem que tant tu com les teves amistats proveu el surströmming. El surströming és una especialitat de la gastronomia sueca que consisteix en areng del mar Bàltic fermentat. Aquesta delicatessen sueca té la peculiaritat de fer una olor molt forta, quasi fètida semblant a l’estat del peix en estat de putrefacció, que es deu a l’acumulació d’un tipus de bacteri que emet certs compostos que al barrejar-se generen aquesta olor tan pestilent. 

De fet, la seva olor i el seu fort gust és tan característic que fins i tot hi ha un famós repte per internet anomenat Surströmming Challenge, en el qual les persones es graven obrint les llaunes i l’objectiu és menjar-se el peix. Els seus rostres i reaccions són representatives de l’emoció de  què hem estat parlant en aquest butlletí, el FÀSTIC.

T’HI ATREVEIXES? 
 

Torna a l'inici