Nom científic: Pagellus erythrinuss
Nom popular: Besuc
Temporada: octubre - abril

Descripció:

El besuc pertany a la família dels espàrids i, com tots els peixos d’aquesta família, es caracteritza per tenir un cos alt i comprimit. Té l’esquelet ossificat, forma ovalada i color rosat, amb tons vermellosos al dors i gris platejat al ventre. Presenta una taca negra característica per sobre de les aletes pectorals, que en els exemplars joves no es troba i acostuma a pesar uns 5 kg i mesurar de 20 a 40 cm.

És un peix marí molt comú a les costes europees, des de la zona tropical de l’oceà Atlàntic fins a Noruega i també al Mediterrani. Viu formant bancs petits i sol trobar-se a 40 m de profunditat.

Igual que l’orada i la resta d’espàrids és hermafrodita, quan és jove és mascle i en passar diversos anys es transforma en femella.

Propietats nutricionals:

Com tots els peixos, el besuc és una bona font de proteïnes d’alt valor biològic, que suposen el 17% de la seva composició. En tractar-se d’un peix blanc el seu contingut en greixos és més aviat baix i, en el cas dels glúcids, nul.

Pel que fa a les vitamines, el besuc constitueix una excel·lent font de vitamina B12, essent l’aportació d’una ració habitual de besuc, el doble de la Ingesta Nutricional de Referència (INR) diària d’aquesta vitamina. La vitamina B12 és important per al correcte metabolisme de les proteïnes i contribueix a la formació dels glòbuls vermells sanguinis i al manteniment del sistema nerviós central.

Consumir besuc ajuda també a tenir uns bons nivells de vitamina B3 o niacina. Una ració d’aquest peix conté gairebé la meitat de la INR diària de vitamina B3, que col·labora, entre altres funcions, en el bon funcionament del sistema nerviós i digestiu.

No es pot obviar que el besuc aporta també minerals com el seleni, potent antioxidant del qual una ració de besuc permet cobrir-ne més de la INR diària, i també altres minerals com el fòsfor, que és el segon mineral més abundant en l’organisme després del calci.

El besuc està classificat pel Ministeri de Sanitat com a espècie amb un baix contingut en mercuri i, per tant, no està inclòs en la llista de peixos a evitar per la població de risc: dones embarassades o lactants, així com infants menors de 10 anys. La contaminació per aquest metall pesat d’alguns peixos degut a l’activitat humana està relacionada amb la seva posició dins de la cadena tròfica, per tant, els peixos depredadors, de mida gran i més longeus, com la tonyina vermella, el peix espasa o l’emperador, en tenen concentracions més altes, fenomen conegut com a bioacumulació.

Consum:

És un dels peixos més valorats i apreciats de la nostra gastronomia. Gràcies a la gran varietat de maneres de coure’l i acompanyaments que accepta, les receptes que compten amb aquest peix són innombrables. Són moltes les regions que atorguen al besuc una recepta pròpia, com el besuc a la càntabra, a la donostiarra o la madrilenya, entre tantes altres. Són també típiques les receptes de besuc a la sidra, a la sal o a l’esquena.

Una ració habitual de besuc equival a uns 125-150g d’aquest peix en pes net, és a dir, sense cap, espines ni pell. Si es compra fresc es recomana consumir-lo el mateix dia o en un màxim de 24h, sempre conservant-lo al frigorífic. Si no es consumirà en les primeres 24h és preferible congelar-lo.

Es recomana un consum d’un mínim de 3 racions a la setmana de peix, prioritzant el peix blau. De la mateixa manera, cal consumir un mínim de 3 racions de fruita i 2 d’hortalisses cada dia per tal de complir amb la recomanació de “5 al dia”.