En els darrers anys hi ha un camp que ha agafat molta força al món de la recerca: es tracta de la crononutrició, és a dir, l’estudi de la relació entre el moment de la ingesta d’aliments, els ritmes circadiaris (també coneguts com el rellotge intern del nostre cos) i la nostra salut. O, dit d’una altra manera, com els horaris als quals fem els àpats afecten a la nostra salut.

L'estil de vida modern de les societats occidentals ha donat lloc a hàbits alimentaris específics, com sopar tard o saltar-se el desdejuni. A més de la llum, el cicle diari d'ingesta d'aliments (menjars, aperitius, etc.) alternat amb períodes de dejuni sincronitza els rellotges perifèrics, o ritmes circadiaris, dels diferents òrgans del cos, influint així en funcions cardiometabòliques com la regulació de la pressió arterial. 

Fruit d’aquestes relacions, se sap que la dieta exerceix un paper fonamental en el desenvolupament i la progressió de les malalties cardiovasculars, que actualment són la principal causa de mort al món. Es calcula que gairebé 8 milions de les 18,6 milions de morts anuals estimades per malalties cardiovasculars són atribuïbles a la dieta. 

Un estudi recent realitzat per un equip de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) junt amb les institucions franceses de l’INRAE, l’Inserm i la Université Sorbonne Paris Nord, ha aportat noves dades sobre la relació entre l'hora a la qual mengem i el risc de malalties cardiovasculars. Aquest estudi es va realizar sobre una mostra de més de 100.000 persones d’una cohort francesa anomenada NutriNet-Santé i es va publicar a Nature Communications. Després de seguir als i les participants entre 2009 i 2022, l’equip de recerca va observar que les persones que menjaven tard el primer o l’últim àpats del dia presentaven un major risc de malaltia cardiovascular. Així mateix, es va veure que un dejuni nocturn de major durada s'associava a un menor risc de malalties cerebrovasculars com l’ictus. 

L'equip científic va utilitzar dades de 103.389 participants (el 79% dels quals eren dones, amb una edat mitjana de 42 anys) per a estudiar les associacions entre els patrons d'ingesta d'aliments i les malalties cardiovasculars. Per a reduir el risc de possibles biaixos, van tenir en compte un gran nombre de factors de confusió, especialment sociodemogràfics (edat, sexe, situació familiar, etc.), la qualitat nutricional de la dieta, l'estil de vida i el cicle de somni.

Els resultats mostren que realitzar el primer àpat més tard en el dia (com quan se salta el desdejuni), s'associa a un major risc de malaltia cardiovascular, amb un augment del 6% del risc per hora de retard. Per exemple, una persona que menja per primera vegada a les 9 del matí té un 6% més de probabilitats de desenvolupar una malaltia cardiovascular que una altra que menja a les 8. Quant a l'últim àpat del dia, sopar tard (després de les 9 de la nit) s'associa a un augment del 28% del risc de patir malalties cerebrovasculars, com l’ictus, en comparació amb fer-ho abans de les 8 de la nit, sobretot en les dones. Finalment, una major durada del dejuni nocturn -el temps transcorregut entre l'últim menjar del dia i el primer de l'endemà- s'associa a un menor risc de malaltia cerebrovascular, la qual cosa recolza la idea de realitzar el primer i l'últim àpat del dia més d’hora.

 

Recomanacions

Tot i que aquests resultats encara han de reproduir-se en altres cohorts i mitjançant estudis científics addicionals amb dissenys diferents, l’equip científic suggereix que adoptar l'hàbit de fer el primer i l'últim àpat més d’hora amb un període més llarg de dejuni nocturn podria ajudar a prevenir el risc de malalties cardiovasculars.

 

Estudis anteriors

Aquest no és el primer estudi que mostra els beneficis d’ajustar els horaris dels àpats al nostre rellotge intern. Un estudi publicat l’any 2023 suggeria que esmorzar d’hora pot reduir el risc de diabetis de tipus 2. Una altra recerca publicada el 2018 va arribar a la conclusió que sopar d'hora s'associa amb menys risc de càncers de mama i de pròstata.

En qualsevol cas, la crononutrició és encara un camp de recerca incipient i cal esperar que en els propers anys els estudis en marxa aportin evidències addicionals. 

Referència

A Palomar-Cros et al. (2023) Dietary circadian rhythms and cardiovascular disease risk in the prospective NutriNet-Santé cohort. 

Pau Rubio, Institut de Salut Global de Barcelona.