A mesura que anem coneixent millor aquest virus, veiem que no només afecta l’aparell respiratori sinó que comencem a tenir constància d’efectes en els aparells cardiovascular i neurològic; d’alarmants reaccions inflamatòries... De manera que estem passant d’un abordatge exclusiu des de la pneumologia a la necessitat de coordinació amb altres especialitats mèdiques.

Llegir més.

Diferents professions sanitàries extrahospitalàries necessiten treballar coordinadament, ja que cap d’elles, per si sola, pot oferir una solució preventiva mentre no es disposi d’un tractament o vacuna definitius. Professionals de la gestió, del món acadèmic i del treball de camp, de disciplines tan diverses com la salut pública, la virologia, la farmacologia, l’epidemiologia, l’atenció primària i l’educació per a la salut necessiten compartir eines, sigui per traçar contactes o per validar intervencions no estrictament farmacològiques.

I aquesta necessitat d’abordatges integrals arriba també a l’àmbit de les polítiques públiques i l’acció municipal.

A l’impacte directe sobre la morbimortalitat que causa aquesta pandèmia hem d’afegir el conjunt d’impactes indirectes, siguin sobre la salut o no. Més que mai cal assumir el paradigma de la “salut en totes les polítiques” i el marc conceptual dels “determinants de la salut”.

El principal impacte indirecte del SARS-CoV-2 sobre la salut és el derivat de les necessàries mesures de distanciament social i confinament adoptades, de la restricció de serveis no essencials, de les restriccions en el transport i del tancament dels centres escolars. I aquestes conseqüències hauran de plantejar-se de forma diferent segons el grup d’edat. El debat públic ha plantejat alguns conflictes, per exemple, a l’hora de valorar les necessitats de la població més jove i l’impacte sobre els col·lectius més vulnerables, com és la població de més edat.

Però, la llista d’efectes derivats de la COVID-19 que poden acabar tenint un impacte en la salut és extensa, molts d’ells vinculats a la salut mental i el benestar emocional: estrès i avorriment; pors i angoixes; aïllament comunicatiu; manca de les cures i atencions necessàries; reducció de la mobilitat activa; poc contacte amb espais verds i blaus; increment de l’ús de les pantalles; major consum de tabac, alcohol i altres substàncies; canvis en la nutrició i l’alimentació; reducció de la pràctica esportiva; evitació a llarg termini d’espais i transports públics; desconnexió i discontinuïtat educativa.... Tampoc és negligible l’efecte de desplaçament i aplaçament, sanitari i social, de molts problemes de salut que és possible que no quedin suficientment atesos, ni en els centres de salut ni des de les polítiques públiques.

L’impacte més evident sobre els determinants socials de la salut és en l’activitat econòmica i, en conseqüència el possible efecte en l’empobriment, l’atur, la subocupació, la precarietat residencial, l’endeutament i la vulnerabilitat de moltes persones. Tot i que l’afectació pugui ser general, no té la mateixa intensitat en tots els sectors ni grups socials, i, amb aquesta clau, les àrees de serveis socials i de promoció econòmica dels diferents nivells administratius estan aportant solucions.

Un altre dels impactes més notoris és en l’urbanisme i la mobilitat. En molts municipis està aflorant la necessitat i la urgència de repensar i adaptar la mobilitat i el transport urbà als requeriments de distància interpersonal i d’higiene respiratòria. Afavorir la circulació segura dels vianants implicarà ampliar l’espai dedicat a les persones als carrers, també adequar els espais interiors dels vehicles de transport públic, i sobretot redissenyar l’espai urbà per tal que faciliti i promogui sistemes de transport individuals i sostenibles com la bicicleta, afavorint-hi carrils exclusius.

Però els efectes indirectes i les solucions no acaben en les àrees de serveis socials i d’urbanisme. Tenim clar el que sabem que sabem i estem fent esforços en clarificar allò que sabem que no sabem. Queda, però, el més difícil, intentar posar llum a tot allò que no sabem que no sabem. És tal la complexitat i la interdependència de l’impacte d’aquesta pandèmia -també en l’àmbit local- que entre tots els actors i sectors municipals haurem de treballar conjuntament pensant en tots els possibles efectes directes i indirectes, per tal de no deixar-nos-en cap.

Disposar de millor informació i anticipar-se és clau en el món municipal. Tot i la dificultat de tenir dades en temps real d’una pandèmia sense precedents, hem pogut constatar que ha impactat de forma diferent en els 311 municipis de la demarcació. Molts factors han pogut contribuir a aquestes divergències: la densitat de població, la connectivitat,... i, fins i tot, l’atzar epidemiològic. El que realment ha estat una lliçó unànime és la necessitat de disposar de Plans municipals de contingència operatius per anticipar-s’hi. Poder tenir aquests plans ben treballats pot marcar la diferència en cas de successives onades i altres brots, epidèmies o emergències sanitàries, o de noves crisis derivades per exemple de les alteracions i pèrdues de biodiversitat o dels efectes del canvi climàtic. En aquest sentit, el Servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona està treballant conjuntament amb els ajuntaments per analitzar les dificultats experimentades tant en el pic de la pandèmia com durant la desescalada; extreure’n aprenentatges i actualitzar-ne les necessitats amb la finalitat d’elaborar un Pla de contingència municipal en l’àmbit de la salut pública que permeti afrontar futures crisis més ben preparats.