Durant els primers dies de la pandèmia es va dir que com a resultat del confinament es produiria un “Baby-boom”. Recentment, però, un estudi realitzat a Florència i publicat al ‘Journal of Psychosomatic Obstetrics and Gynecology’ rebutja aquesta teoria.

Més del 80% de les persones enquestades (1.214 participants) en aquest estudi no té intenció de concebre un fill durant la crisi sanitària i econòmica de la COVID-19. Només 268 dels enquestats tenia planificat tenir un fill abans de la pandèmia i més d’una tercera part d’aquests (el 37,3%) va abandonar la idea. La investigació també va analitzar les raons que van motivar a les parelles a prendre aquesta decisió i destaquen les futures dificultats econòmiques (58%) i les conseqüències que el virus pogués tenir a l’embaràs (58%).

Dels 268 enquestats que si tenia intenció de concebre, el 60% han continuat amb la cerca. Els experts argumenten aquesta decisió en base a que la por a la infertilitat futura és més gran que la por a les conseqüències per la infecció per coronavirus.

En un altre article publicat a la revista ‘Psycology Today’ es detalla que, al contrari del que es podria pensar, les catàstrofes naturals, el confinament i les pandèmies no incrementen les relacions sexuals ni tampoc el desig de tenir fills, per tant, conclou que és molt probable que les relacions sexuals hagin disminuït a causa del confinament.

A més a més, diferents experts, opinen que és més probable que els efectes del confinament facin augmentar el número de divorcis provocats per l’estrès de conviure 24 hores al dia durant 7 dies a la setmana. De fet, això és el que ha passat a la Xina i es comença a reflectir en el nostre entorn, així com un lleuger augment de les teràpies de parella.

Un altre fet preocupant que deixa la pandèmia és que pot portar set milions d’embarassos no desitjats, segons l’ONU, com a conseqüència de les dificultats d’accés a anticonceptius moderns, la manca de recursos sanitaris, especialment en països de renda mitjana i baixa, i també pel fet que algunes dones eviten anar als centres sanitaris per por a contegiar-se de la COVID-19.

Per altra banda, el demògraf Albert Esteve, director del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB afirma que la crisi del coronavirus repercutirà en la fecunditat, ja deprimida, de l’estat. La situació actual indica que no és una bona època per formar parella o per a que les parelles facin la transició d’anar a viure juntes, està augmentant la desocupació, s’ha produït una gran quantitat d’ERTOs i la incertesa pels propers anys és enorme.

A aquesta situació cal afegir-hi el fet que vivim en un dels països més envellits del món, amb una proporció molt elevada de persones més grans de 65 anys, que justament és el col·lectiu en que el coronavirus és més letal. De fet, a Catalunya, pel període comprès entre març i abril, s’ha observat un excés de mortalitat respecte a l’estimada del 75,1%, amb un excés principalment en dones (75%) i en els grups de més de 74 anys (90%) i 65-74 anys (72,2%).

Podem observar que, abans de la pandèmia, pel conjunt de municipis majors de 10.000 habitants de la demarcació de Barcelona la natalitat estava caient des de l’any 2008 (per efecte de la crisi econòmica entre d’altres causes) i les defuncions estaven augmentant (com a conseqüència de l’envelliment de la població), de manera que en alguns municipis el número de defuncions ja superava el de naixements.
 

Font: Sistema d’indicadors de salut de la Diputació de Barcelona a partir de dades provinents del Padró Municipal d'Habitants, el Registre de Naixements i de Defuncions de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
 

L’impacte de la mortalitat està concentrat en el temps i, si es prenen mesures i es troba un bon tractament o vacuna, pot ser de mesos i aviat es recuperarà la bona salut i l’esperança de vida. Però l’impacte en la fecunditat és a llarg termini. No serà fins d’aquí a un parell d’anys, quan els registres de naixements, interrupcions voluntàries de l’embaràs i mortalitat, ens mostraran les conseqüències reals que esta tenint la pandèmia en l’estructura poblacional del nostre territori.