Davant dels més de 150 alcaldes que han participat a la jornada ‘Ajuntaments i Diputació. L'aliança guanyadora’, el 15 de març de 2022, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, ha explicat que l’aliança que uneix la corporació amb els ajuntaments és «una aliança guanyadora; una aliança en què hi guanyen els pobles i les ciutats, una aliança en què hi guanyen les ciutadanes i els ciutadans de la província de Barcelona». [+]

En aquest sentit, Marín va detallar que la Diputació de Barcelona projecta una mirada cap al futur. Un futur marcat pel «consens i l’entesa, el diàleg i el bon to que presideixen en general el debat polític a la Diputació». 

Durant el seu discurs, la presidenta va assegurar que «l’aliança és imparable i guanyadora», sense oblidar que «és una aliança vital perquè els ajuntaments tirin endavant», per tal de poder «atendre les demandes de la ciutadania i dels nostres pobles i ciutats».

Marín va destacar, també que «després d’anys de baix endeutament, l’any passat vam aconseguir reduir-lo a zero»; fet que ha permès «finançar programes extraordinaris de suport als ajuntaments o fer bestretes als ajuntaments a compte de la recaptació des de gener de cada any», així com «donar un massiu suport d’urgència als ajuntaments en el pic de la crisi sanitària».

L’acte va servir, com va detallar Núria Marín, per evidenciar «que si les diputacions compleixen enguany dos-cents anys és perquè estan íntimament lligades al concepte de democràcia; un concepte que al nostre país arrenca de la Constitució de Cadis i que beu de la tradició liberal i progressista, la que ha fet més per les persones en els dos segles passats».

Un concepte de democràcia que va lligat al fet de pertànyer a «una Unió Europea que sap quins són els seus valors, i per això ens hem plantat davant l’escandalosa agressió de Rússia a Ucraïna», definint-la com «una crisi existencial, de conseqüències greus i incalculables». Així, com va defensar Marín, «els valors i els potencials dels països que integrem la Unió Europea passen per la pau i per la democràcia, que són irrenunciables».

Administració de referència
La vicepresidenta segona, Carmela Fortuny, va agafar el relleu de la presidenta assegurant que «l’especialització en cooperació local ens ha convertit en una administració de referència» i recordant que ja la tasca de la corporació ja va ser vital per garantir la viabilitat dels ajuntaments i la prestació dels serveis públics bàsics durant els anys de la crisi financera de 2008.

Per Fortuny, l’aposta del municipalisme per l’Agenda 2030 té com a eix principal el fet que no hi ha municipis ni ajuntaments petits i que en aquest mandat s’ha volgut fer un salt qualitatiu pel que fa als projectes i programes que s’han posat al servei del territori per tal de «ser més eficients, més àgils i més transparents».

En la seva intervenció, la vicepresidenta segona va assegurar que la Diputació duu a terme «accions i propostes de servei públic de proximitat que no solament resolen necessitats reals i actuals de la ciutadania, sinó que a més impulsen i estimulen canvis duradors en els pobles i les ciutats».

D’altra banda, pel que fa a la primera meitat de mandat, Fortuny va admetre que aquesta «ha combinat el disseny i l’arrencada de projectes transformadors orientats al compliment dels objectius de desenvolupament sostenible, amb la resposta d’urgència, el 2020, a l’esclat de la pandèmia».

El pressupost més elevat de la història
La diputada adjunta de Presidència i delegada per a les Relacions Internacionals, Pilar Díaz, va recordar que «eI pressupost de 2022 no solament és el més elevat de la nostra història, amb 1.060 milions d’euros, sinó que més del 70% d’aquest pressupost el destinem a prestar suport directe als governs locals».

A més, i fent referència a aquesta segona meitat de mandat, Díaz va reclamar que «aquesta aliança guanyadora entre els ajuntaments i la Diputació segueixi reforçant el progrés, el benestar i la sostenibilitat»; a més de posar èmfasi en el fet que «els treballadors públics de la Diputació i els dels ajuntaments han treballat colze a colze, fent allò que sabem fer: elaborar i desplegar polítiques de servei a la ciutadania que milloren la seva qualitat de vida».

Aquesta  acció de col·laboració, segons Díaz, s’ha vist augmentada en els darrers dos anys gràcies al fet que s’ha «cobert mig mandat amb un esforç enorme per destinar al territori el màxim de recursos econòmics, tècnics i humans, a fi d’enfortir els governs locals».

Aliança pels pobles i les ciutats
La vicepresidenta quarta i diputada de Polítiques de Participació, Agenda 2030 i ODS, Núria Parlon, va remarcar la importància d’implantar els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 a tots els municipis de la província assegurant que «si tenim un creixement econòmic que no és sostenible, això afecta a la qualitat de vida immediata i de futur». 

En aquest sentit va recalcar que «els comptes d’aquest 2022 consoliden el compromís de la Diputació de Barcelona amb la implantació de l’Agenda 2030» tot i que va recalcar que «tota aquesta planificació, malauradament, s’ha vist afectada per una realitat que no l’esperàvem, que ha estat la gestió de la COVID; on més encara que mai s’ha posat de manifest la necessitat d’enfortir les aliances, de disposar d’institucions plenament sòlides».

D’altra banda, el diputat d'Infraestructures i Espais Naturals, Pere Pons, va afirmar que «l’equilibri territorial és condició indispensable perquè la prosperitat i el benestar arribin a tothom».

És per això, va admetre, que «gestionar aquesta diversitat no és senzill» i que «els micromunicipis i les grans aglomeracions urbanes de l’àrea metropolitana són dues cares de la mateixa moneda, són realitats complementàries que hem d’atendre i entendre, cadascuna amb les seves especificitats, però amb polítiques que al capdavall garanteixin l’equilibri territorial i una prestació justa, eficaç i equitativa dels serveis públics de proximitat a tot arreu, es visqui on es visqui».

Aliança per les persones
L’aposta per les persones és un dels eixos que centra la política de la Diputació de Barcelona, i així ha estat, també, durant la pandèmia del coronavirus. Una època on ha prevalgut «la defensa i la garantia dels drets fonaments de les persones, el reforç dels serveis públics que donen resposta a aquests drets i la cobertura de les necessitat més bàsiques», tal i com va explicar la diputada d'Igualtat i Sostenibilitat Social, Lluïsa Moret.

A més, la diputada va destacar que les polítiques de «donar resposta a l’impacte social, a aquelles situacions de desigualtat i de pobresa que justament amb la pandèmia han quedat al descobert i més visibles que mai».

En aquests dos darrers anys, l’aliança dels ajuntaments i la Diputació ha estat clau per salvar la cultura. Així ho va explicar el diputat de Cultura, Joan Carles García Cañizares, on també va recordar que, durant la pandèmia, que «es va demostrar que la cultura és imprescindible per sobreviure».

García Cañizares també va recordar que a l’inici de la pandèmia «vam parlar absolutament amb tothom i vam començar a trobar algunes de les solucions», a més del fet que «sabíem, temíem, que la cultura patia; però que la cultura de més proximitat estava patint molt, d’una manera que si no ajudàvem, podia desaparèixer».

Aliança pel turisme i l’acció climàtica
«Descentralitzar el turisme». Aquesta és l’aposta que va explicar la diputada de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç, Eva Menor, en matèria turística ja que «fer-lo sortir de la capital del país» ha estat un objectiu constant i creixent de la Diputació en els últims anys. Durant la seva intervenció també va posar en valor l’aposta per a la promoció de rutes, fires, museus locals, parcs naturals i espais protegits, i platges netes i amb bandera blava, entre d’altres.

Per Menor, aquesta aposta de la Diputació és per «un turisme retroalimentador, que beneficia la capital i alhora amplia el focus i ofereix destinacions complementàries d’una gran diversitat, que enriqueixen l’experiència de visitar Barcelona».

Finalment, el diputat d’Acció Climàtica, Xesco Gomar, va definir l’aposta per l’acció climàtica per part dels governs i de les societats com un fet que «és vital, urgent i indispensable», al mateix temps que representa «una suma d’accions».

A més, va recordar que la corporació «ha posat en marxa dos projectes transformadors que tenen la mirada posada en 2030, més enllà de l’horitzó del final de mandat, el Pla d’acció d’energia i clima i el pla Renovables 2030».

Després dels parlaments, el conductor va invitar els alcaldes assistents a respondre a través dels seus telèfons mòbils la pregunta sobre quina hauria de ser la prioritat de la Diputació en el que queda de mandat. La jornada va finalitzar amb una petita coreografia de la Jove Companyia de dansa de l'Institut del Teatre IT Dansa.