La Setmana Internacional del Temps es va celebrar del 16 al 20 d’octubre al paranimf de l’Escola Industrial de Barcelona. El lema de la desena edició va ser ‘Cap a un nou equilibri del temps’, amb l’objectiu d’explorar fórmules del marc legislatiu, polític i social per definir una nova organització de la jornada diària que inclogui temps de treball, temps de descans, temps per a l’oci i temps per a les cures. [+]

La diputada delegada de Cures i Cicle de Vida, Filo Cañete, va participar a la inauguració destacant que “parlar dels usos dels temps és reconèixer les desigualtats socials que hi ha associades, sobretot si ens fixem en l’organització social de les cures. Aquestes desigualtats porten rostre de dona, però també de classe i origen”. Cañete va afegir que “les polítiques del temps impliquen els drets socials per a la ciutadania, de justícia i d’igualtat d’oportunitats. Ens cal una mirada de corresponsabilitat de gènere i social, transversal i interseccional i treballar des de la innovació social i la proximitat de l’administració local perquè els municipis puguin ser espais de temps i oportunitats”.

La Diputació de Barcelona, juntament amb la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, és una de les institucions promotores de la trobada. El dimarts 17 d’octubre va presentar en un taller el programa de Municipis Cuidadors que promou a la província per afavorir una major corresponsabilitat social i de gènere en les cures i una socialització cap a l’àmbit públic d’aquestes per oferir suport a les famílies, principalment a les dones que són les que acaben assumint amb més pes la tasca de les cures. Els municipis que s’han acollit fins ara al recurs de municipi cuidador són Abrera, Sant Pere de Ribes, Canovelles, Palau-Solità i Plegamans, Viladecans, Esplugues de Llobregat, Santa Perpètua de Mogoda i Centelles.

La Time Use Week ha comptat amb la participació de més 60 persones ponents de diversos àmbits que cobreixen les polítiques del temps provinents d’Europa i Llatinoamèrica i va comptar amb la participació del teixit social i productiu català, com UGT, CCOO, PIMEC i Foment.