La protecció civil és el sistema pel qual cada país, en situació de greu risc col·lectiu, calamitat pública o catàstrofe extraordinària, natural o provocada per persones, proporciona la protecció a la població, així com la salvaguarda dels béns i del medi ambient.

1.- La protecció civil

Actualment la nostra societat occidental viu en uns estàndards de seguretat i tranquil·litat, que històricament la humanitat no havia gaudit, i els mitjans de resposta davant emergències en les nostres ciutats son molt més ràpids i eficients. Però, tot i així, encara hi ha riscos que poden provocar emergències, davant les quals la capacitat de resposta de la nostra societat necessita l’actuació i coordinació de diversos grups per evitar o mitigar els efectes d’aquesta emergència.

La Generalitat de Catalunya desenvolupa les competències en matèria de protecció civil a través de la Direcció General de Protecció Civil, però també cal esmentar que es produeix una concurrència de competències en matèria de protecció civil entre la Generalitat i les entitats locals, i més en la fase de prevenció, en la qual el paper de les entitats locals és molt important.

Així, pel que fa referència a les entitats locals, cal recordar que l'alcalde és l'autoritat local superior de protecció civil, sens perjudici de les funcions del conseller o consellera d’Interior en el cas d'activació d'un pla de la Generalitat. Correspon a l'alcalde, entre altres funcions, elaborar i sotmetre a l'aprovació del ple de l'ajuntament el Pla bàsic d'emergència municipal, els plans específics municipals, els plans d'actuació municipal, i, en general qualsevol altre instrument de planificació de protecció civil d'àmbit municipal.

2.- La importància de la prevenció del risc

Quan s’esdevé una emergència produïda per algun dels diferents riscos (terratrèmol, inundacions, ...), les conseqüències poden ser molt greus, i salvar persones i mitigar els danys pot ser ja molt difícil.  Per aquesta raó, la prevenció del risc i la planificació de les actuacions són claus per evitar les emergències i, si no es poden evitar, tenir una millor resposta dels equips actuants.

La prevenció del risc engloba totes aquelles accions que fa l’Administració i el ciutadà per reduir el risc abans que es produeixi l’emergència. Així, la Direcció General de Protecció Civil fa prevenció:

• Quan redacta els diferents plans territorials i especials.
• Participa en el procés de planejament urbanístic, elaborant informes tècnics que es tenen en compte en el procés d’aprovació dels plans i programes urbanístics. Aquests informes es basen en criteris tècnics que vetllen perquè el risc que ja existeix actualment al territori no augmenti de manera crítica. És a dir, es busca que no s’instal·lin al territori nous elements que facin que hi hagi més població en una situació de risc davant de la qual l’Administració no tingui capacitat de protegir-la.
• Detecten situacions crítiques, ja existents actualment, i es posen en marxa les actuacions necessàries per corregir-les.
• Determina quins són els riscos de protecció civil que poden afectar cada zona del territori.

Per riscos de protecció civil, s’entén tots els que poden generar emergències que afectin un gran volum de població, per exemple: inundacions, incendis forestals, accidents industrials, terratrèmols, allaus, accidents en el transport de viatgers per ferrocarril, etc.

Un exemple d’aquesta previsió és el Mapa de Protecció Civil de Catalunya, on es pot consultar informació de protecció civil que afecta a cadascun dels municipis de Catalunya, i es pot consultar a cada municipi quins riscos l’afecten, així com l’obligació o recomanació de disposar de Pla de protecció civil de cadascun dels riscos.

I els ajuntaments fan prevenció quan:

• Redacten els plans d’actuació municipal pels riscos que els afecten, dins del DUPROCIM (Document únic de protecció civil municipal).
• Implanten els plans inclosos en el DUPROCIM.
• Formen els tècnics dels grups actuants en emergències.

3.- Els plans de protecció civil

La Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya té entre les seves funcions la de promoure l'elaboració dels plans de protecció civil de competència del Departament i coordinar-ne la implantació i l'aplicació, el manteniment i la revisió, així com la redacció dels plans de protecció civil territorials, especials i d'autoprotecció que resultin competència d'altres administracions.

El plans de protecció civil es redacten pels diferents riscos, que poden ser naturals o tecnològics.

Cada Pla fa una planificació que estableix el funcionament i organització dels recursos humans i materials per millorar la resposta davant d’emergències o riscos greus.

Aquests plans de protecció civil poden ser especials, territorials i d’autoprotecció:

Plans especials: es refereixen a riscos concrets, la natura dels quals requereix mètodes tècnics i científics per avaluar-los i tractar-los, i pels quals la Direcció General de Protecció Civil ha redactat un pla especial d’àmbit de Catalunya. Aquests són:

• Aerocat: Pla especial per emergències aeronàutiques de Catalunya.
• Allaucat: Pla especial per emergències d’allaus a Catalunya.
• Camcat: Pla especial per emergències per contaminació de les aigües marines a Catalunya.
• Infocat: Pla especial per emergències per incendis forestals de Catalunya.
• Inuncat: Pla especial per emergències per inundacions de Catalunya.
• Neucat: Pla especial per emergències per nevades a Catalunya.
• Plaseqcat: Pla especial per emergències exteriors del sector químic.
• Radcat: Pla especial per emergències radiològiques de Catalunya.
• Sismicat: Pla especial per emergències per risc sísmic a Catalunya.
• Transcat: Pla especial per emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril a Catalunya,
• Ventcat: Pla especial per emergències per risc de vent a Catalunya.

Pla territorial de protecció civil de Catalunya:

• PROCICAT, que es pot aplicar per emergències generals i per incidències greus en el subministrament de serveis bàsics, així com per a emergències associades a riscos no especials que es puguin produir en l’àmbit de Catalunya.

Aquest Pla inclou riscos no inclosos en els plans especials, com poden ser:

• Risc d’emergències per onades de fred,
• Risc d’emergències per onades de calor,
• Risc d’emergències per concentració de persones,
• Risc d’emergències per tall d’abastament energètic i/o serveis bàsic.
• Pla d’actuació PROCICAT per emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial alt risc.
• Plans de Protecció civil municipals, que descriuen l’aplicació del pla territorial en un determinat municipi. A cada municipi els plans territorials inclouen en el Document únic de protecció  civil municipal (DUPROCIM), regulat al Decret 155/2014, de 25 de novembre.
• Plans supramunicipals.

Plans d’autoprotecció: preveuen per a empreses, centres i instal·lacions determinades, les actuacions en cas d'emergència que es puguin produir com a resultat de la seva pròpia activitat i les mesures de resposta en cas de situacions de risc, catàstrofes i calamitats públiques que els puguin afectar. Es regulen al Decret 30/2015, de 3 de març, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures.

Tots aquests plans han de ser homologats per l’Administració competent.

Així, en el cas dels Plans d’autoprotecció, aquests poden ser homologats per l’ajuntament, en el cas d’activitats o centres inclosos al Catàleg d’activitats i centres d’interès per a la protecció civil local, o bé homologats per la Comissió de Protecció civil de la Direcció General de Protecció civil de la Generalitat de Catalunya si són activitats o centres inclosos al Catàleg d’activitats i centres d’interès per a la protecció civil de Catalunya.

Pel que fa referència als plans de protecció civil municipal, els ha de redactar i aprovar en el Document únic de protecció civil municipal (DUPROCIM) l’ajuntament, i posteriorment els ha d’homologar la Comissió de Protecció Civil de la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya.

Els plans de protecció civil municipals homologats per la Comissió de Protecció Civil es poden consultar al següent link.

4.- Pla d’actuació del PROCICAT per emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial alt risc

Atès l’impacte que està tenint la pandèmia del COVID-19, per les víctimes que ha provocat i està provocant, per la manca de tractament i vacuna per lluitar contra aquest virus, per la seva expansió mundial i d’altres implicacions socioeconòmiques, es fa una breu descripció de quin pla de protecció civil inclou aquesta emergència.

El Pla territorial de protecció civil de Catalunya (PROCICAT) en la seva versió actualitzada de 25-05-2017, cita entre els riscos territorials, el risc d’infeccions o intoxicacions massives i pandèmies.

Per tant, el risc de pandèmies ja es tractava en els plans territorials que incorpora el Document de protecció civil municipal.

Posteriorment, i coincidint amb la pandèmia de la COVID-19, la Comissió de Protecció Civil de la Direcció General de Protecció Civil va aprovar el “Pla d’actuació del PROCICAT per emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial alt risc”. Té com objectiu gestionar les emergències de malalties transmissibles emergents amb potencial alt risc per a la salut pública que afectin a Catalunya. Defineix les característiques principals d’aquestes emergències:

• La ràpida disseminació de la malaltia deixa poc temps per aplicar mesures especials de mitigació.
• Sovint els sistemes sanitaris troben dificultats per assumir l’augment de la demanda dels seus serveis.
• Es pot donar una disminució de la disponibilitat de productes sanitaris (vacunes, medicaments antivirals i antibiòtics per a altres malalties associades).
• Alteracions en les infraestructures i serveis bàsics que alteren la continuïtat dels sectors productius, econòmics i administratius de la regió afectada, que poden durar bastant més que la mateixa emergència associada a la malaltia.
• Alarma social, que pot provocar, entre d’altres, un absentisme escolar i laboral significatiu i conductes d’acaparament d’elements d’autoprotecció i de productes de primera necessitat.

I pel que fa referència a la gestió del Pla d’actuació:

• Donar suport a l’estratègia de la Secretaria de Salut Pública per a la minimització de la propagació d'una emergència associada a una malaltia transmissible emergent amb potencial alt risc per a la salut pública en els casos en què s’hagin de dur a terme les accions següents:
• Definir d'instruccions imperatives de limitació d’ús d’activitats de concurrència pública.
• Aïllar de ciutadans afectats per la malaltia i també quarantenes, quan escaigui.
• Reforçar la difusió dels consells preventius i les mesures d’autoprotecció.
• Dissenyar estratègies i sistemes de suport per al manteniment dels serveis imprescindibles per al funcionament de la societat.
• Dissenyar estratègies per a la gestió de situacions de risc derivades del risc d’emergència associada a una malaltia transmissible emergent amb potencial alt risc (abandonament d’infraestructures crítiques, incapacitat d’atenció a serveis i necessitats bàsiques de la població amb indefensió de col·lectius vulnerables, etc.).

El Pla d'actuació preveu 4 fases d'activació en funció de la gravetat (Pre-alarma, Alarma, Emergència 1 i Emergència 2). Actualment, el Pla està activat en fase d'Emergència 1.

En les noves revisions de DUPROCIM i en les futures redaccions, caldrà incloure les “emergències malalties transmissibles emergents amb potencial alt risc per a la salut” com un risc territorial més. Es pot consultar més informació sobre el Pla d’actuació del PROCICAT per emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial alt risc, així com les recomanacions als municipis, al web del Departament d’Interior de la Generalitat

5.- L’Oficina d’Activitats i la Protecció civil municipal

Com s’ha vist, la gestió dels diversos temes en l’àmbit de Protecció Civil és també responsabilitat dels ajuntaments, que són els millors coneixedors del seu territori i s’haurà de coordinar amb la prestació de serveis i abastaments, la protecció del medi ambient, la salubritat pública o la seguretat ciutadana.

I dins d’aquest ample grup de funcions que té l’ajuntament, la protecció civil en molts casos no té ni els recursos necessaris ni el personal suficient ni la formació específica. I davant d’aquesta situació, des de l’any 2013, l’Oficina d’Activitats ha col·laborat amb el món municipal amb diverses iniciatives destinades a millorar la Protecció Civil municipal, ajudant a dotar-la de recursos, formant el seu personal, dissenyant eines de gestió, editant manuals tècnics, col·laborant en la implantació de plans de protecció civil i redactant instruments de planificació dels riscos.

Entre les actuacions, l’Oficina d’Activitats destaca:

• Redacció de plans i protocols d’autoprotecció per a activitats i centres municipals.
• Formació de tècnics municipals en l’àmbit dels Plans d’autoprotecció.
• Formació de tècnics municipals: Equips de primera intervenció (EPI) i assistència sanitària immediata (ASI).
• Realització de simulacres de Plans d’autoprotecció municipals en diversos municipis.
• Redacció del Document únic de protecció civil municipal (DUPROCIM) per a nombrosos municipis de la província.
• Desenvolupament de millores en la cartografia per a la redacció del Document únic de protecció civil municipal (DUPROCIM): la cartografia del DUPROCIM en el sistema d’informació municipal (SITMUN).
• Implantació del Document únic de protecció civil municipal (DUPROCIM) per a municipis de la província.
• Realització de simulacres de plans d’actuació de diversos municipis.
• Formació de tècnics en la redacció de DUPROCIMs.
• Ajuts econòmics a municipis en l’àmbit de protecció civil.
• Ajuts extraordinaris per efectes de les emergències produïdes als municipis pels diferents riscos.
• Redacció del manual tècnic: “DUPROCIM. Guia metodològica per a la redacció, l’homologació i la implantació”.
• Disseny i desenvolupament de l’eina PCOM (Protecció civil operativa municipal), per a la gestió dels plans de protecció civil municipal. Aquesta darrera eina està en fase pilot i ben aviat es podrà oferir en el catàleg de serveis.

Totes aquestes actuacions s’han dut a terme amb la col·laboració i implicació dels equips municipals, tant tècnics com polítics, i han dotat els municipis de millors eines de prevenció, de millor informació dels elements vulnerables i dels recursos que disposen, i han format el personal davant emergències. També es vol destacar que aquesta implicació ha comportat que davant les darreres emergències que hi ha hagut (temporal Glòria, COVID-19) l’actuació dels municipis ha estat molt més àgil i resolutiva.