Avui parlem amb David Ferrer, persona amb una llarga trajectòria en el món de les TIC i que avui com a Secretari de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya ens explica els projectes que estan desenvolupant des del Govern de la Generalitat per construir una Catalunya digital amb un territori connectat.

Ens agradaria saber quin és el paper de les TIC en l’estratègia del Govern de la Generalitat.

Les TIC tenen un paper molt rellevant dins l’estratègia del Govern. Un dels fets més importants que ho constata és que formin part del mateix Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori. En aquest sentit, el vicepresident Puigneró també destaca que l’ordre també és important. Es va voler posar en relleu que la prioritat de la Vicepresidència són les polítiques digitals i que aquestes prenen més sentit quan es treballen de forma conjunta amb les polítiques territorials. Diverses iniciatives que s’estan impulsant tenen un impacte molt rellevant en el territori i aquesta configuració del Departament ens permet desplegar-les amb molta més força. 

A més a més, també es pot constatar aquest paper fonamental de les TIC des del punt de vista pressupostari. Durant el 2022 el Govern destinarà a les polítiques digitals més de mil milions d’euros. 

Pel que fa al PIB català, el pes de l’ecosistema tecnològic va en augment any rere any. Podríem dir que Catalunya està en camí de convertir-se en un hub tecnològic?

Catalunya és una de les regions més interessants per fer-hi inversions d’àmbit tecnològic; això no és cap novetat. Catalunya, i Barcelona com a capital del país, es troba entre les cinc regions europees més interessants en l’àmbit de l’ecosistema digital, darrere capitals com Londres, París o Berlin —cal fer notar que és l’única que no és capital d’un estat. D’altra banda, si ens fixem en indicadors com el nombre de projectes, la creació de llocs de treball, la inversió o el nombre d’start-ups, entre d’altres, veurem que Catalunya figura al mapa europeu com una de les regions més atractives des del punt de vista digital.

La fibra òptica és una de les apostes principals d’aquest Govern. Com s’està desplegant el Pla estratègic d’infraestructures digitals? En quina fase es troba?

Des de la Vicepresidència estem treballant per desplegar les infraestructures digitals arreu del país. Hem invertit més que mai connectant totes les capitals de comarca a través de la fibra òptica de la Generalitat i donant cobertura al 91 % de la població del país. També hem assumit el repte i el compromís d’arribar a tots els municipis de Catalunya el 2023. En paraules del vicepresident Puigneró, la connectivitat és el nou dret social del segle XXI; per tant, l’arribada de la fibra òptica a tots els indrets del territori ha de ser l’eina principal per combatre la desigualtat i el despoblament. En aquest sentit, voldria destacar la col·laboració que, des de fa uns anys, vam impulsar amb les quatre diputacions mitjançant el Pacte nacional per a la societat digital, i l’important impuls que ha donat la Diputació de Barcelona en aquest àmbit.

En aquest mateix Pla estratègic també s’inclou una aposta per la tecnologia 5G? Què ens en pot explicar?

Des del Govern vam aprovar l’Estratègia 5G de Catalunya, amb l’objectiu d’accelerar el desplegament d’aquesta tecnologia i convertir el país en un pol d’innovació. Lligada a aquesta estratègia, la Secretaria de Polítiques Digitals ha impulsat la creació de la 5G Barcelona i set àrees 5G distribuïdes pel territori. L’objectiu d’aquestes àrees és promoure la transformació econòmica i social de cada zona a través dels serveis digitals que permet la tecnologia 5G; per fer-ho, treballem plegats amb operadors, agents del territori i el sector tecnològic.

Vinculat a la tecnologia 5G, fa uns mesos vau presentar l’informe Reptes i oportunitats de la 5G als municipis. Quines oportunitats ofereix la 5G?

Com deia, la tecnologia 5G suposarà un gran salt qualitatiu i quantitatiu respecte a les tecnologies actuals. L’informe pretén veure com podem facilitar que la 5G arribi a tot arreu. 

La 5G és una tecnologia que s’orienta cap a la indústria, cap a la internet de les coses. Ens permetrà tenir més amplada de banda en les connexions que fem amb els mòbils. Però aquesta no és la gran aportació de la 5G, sinó que ens permetrà avançar cap a una connectivitat de tots els dispositius que tenim a l’abast, tant a escala domèstica com, sobretot, industrial. La 5G permetrà aquesta connectivitat amb una gran eficiència energètica, que facilitarà el concepte smart city i la gestió del territori o de les indústries, entre d’altres aspectes. 

Com a motor de desplegament d’aquestes infraestructures de comunicació electròniques, la col·laboració publicoprivada és fonamental?

En el sector de les telecomunicacions, la col·laboració publicoprivada és un model bastant habitual. No oblidem que és un sector que es va liberalitzar l’any 1995 a tot Europa. Un exemple clar d’aquesta col·laboració entre Administració i sector privat és el projecte Xarxa Oberta de Catalunya, constituït arran d’un concurs que la Generalitat va posar en marxa per al desplegament d’una infraestructura de fibra òptica al territori l’any 2010. 

Vull remarcar que nosaltres veiem aquest model de col·laboració com un element molt normal i sobretot útil per assolir els objectius. És evident que cal valorar en tot moment si aquest instrument és útil tant per a l’Administració com per al teixit empresarial. No obstant això, l’objectiu sempre és impulsar iniciatives o projectes importants per al país. 

Hem parlat bastant de tecnologia. Aquesta tecnologia podrà entendre i parlar el català? És possible que el català tingui un paper rellevant a Internet?

Com a societat, un dels reptes principals que tenim és la presència del català a Internet. Com a Govern, la nostra obligació —i així ho estem fent— és intentar que qui vulgui participar en català en el món digital ho pugui fer. Fa uns mesos vam presentar la segona fase del projecte Aina, amb el qual estem construint, entre tots, els recursos digitals del català, amb l’objectiu que qualsevol entitat o empresa pugui utilitzar-los per desenvolupar solucions o serveis com els traductors automàtics, els assistents de veu o els agents conversacionals en català.

Aprofito aquest moment per animar a tothom a participar en la campanya de recollida de veus «La nostra llengua és la teva veu», que podeu trobar a la pàgina web www.projecteaina.cat, la qual s’està duent a terme a través de la iniciativa Common Voice de Mozilla per al català, una plataforma on tothom qui ho vulgui podrà enregistrar i llegir un nombre il·limitat de frases per ajudar les màquines a aprendre com parlem les persones.