© Diputació de Barcelona
EL CREIXEMENT ECONÒMIC INCLUSIU I SOSTENIBLE I LA GENERACIÓ D'OCUPACIÓ MILLOREN LES CONDICIONS DE VIDA DE LA POBLACIÓ
LA PROMOCIÓ DE L'OCUPACIÓ EN L'ÀMBIT DE LA SALUT ÉS UN MOTOR DE REACTIVACIÓ I CREIXEMENT ECONÒMIC
L'economia global és més gran i més rica que mai en la història de la humanitat, i encara hi ha milers de milions de persones que no tenen cobertes les necessitats bàsiques [Kate Raworth. Doughnut Economics - 2017]
Mentre l’economia mundial creix, les desigualtats augmenten, l’ocupació és insuficient per absorbir la creixent força laboral i es posa en risc la salut i la qualitat de vida de la població. Perquè factors com la renda o l’accés a l’habitatge depenen principalment de l’ocupació i de la quantitat d’ingressos, que condicionen la possibilitat de tenir estils i formes de vida saludables.
La Comissió dels Determinants Socials de la Organització Mundial de la Salut [OMS] va definir les condicions d’ocupació i la precarietat laboral com determinants socials de la salut i de les desigualtats en salut amb una rellevància creixent i un impacte múltiple en la salut dels treballadors, les famílies i les comunitats.
L’any 2021 a la província de Barcelona hi va haver un increment del nombre d’empreses, de l’índex d’ocupació i dels llocs de treball, i una disminució del nombre d’aturats i la taxa d’atur [Informe Econòmic Local de la província de Barcelona 2022]
Malgrat ser una recuperació econòmica en la línia de mantenir el creixement econòmic per càpita (fita 8.1), ha estat parcial, incompleta i plena d’incertesa, degut a les successives onades i variants de la COVID-19, els talls en les cadenes de subministrament global o el mercat de l’energia.
La crisi de la pandèmia de la COVID-19 va tenir especial afectació sobre l’hostaleria i la petita i mitjana empresa. En conseqüència, l’any 2021 hi va haver un creixement del nombre de llocs de treball en tots els sectors d’activitat a la província de Barcelona (agricultura, indústria, construcció i serveis), sobretot els serveis, que representen el 80% dels llocs de treball a la província.
Hi ha hagut canvis de prioritats i s’han generat noves necessitats, que obliguen a enfocar la productivitat econòmica a la diversificació, la modernització tecnològica i la innovació, amb especial atenció als sectors de major valor afegit (fita 8.2).
A la província de Barcelona, el nombre d’empreses va créixer un 2,3% l’any 2021 [Informe Econòmic Local de la província de Barcelona 2022]. En aquesta línia, cal seguir promovent polítiques orientades al desenvolupament que donin suport a les activitats productives, l'emprenedoria, la innovació, i encoratjar el creixement de les petites empreses (fita 8.3).
Aquest desenvolupament econòmic, però, ha de ser equilibrat i respectuós amb el planeta. El context recent ha fet emergir prioritats com els “hàbits saludables”, el “consum responsable”, la compra de “producte local” o el “comerç de proximitat”, i cal no perdre l’oportunitat per a consolidar aquestes tendències de producció i consum eficients, per a desvincular el creixement econòmic i la qualitat de vida de la degradació del medi ambient (fita 8.4).
El turisme és una oportunitat per aconseguir aquest creixement equilibrat, a través d’estratègies de promoció d’un turisme sostenible que creï ocupació i promogui la cultura i els productes locals (fita 8.9), de forma respectuosa amb la població resident.
D’acord amb aquest creixement de l’activitat econòmica, l’any 2021 a la província de Barcelona l’ocupació es va incrementar un 3,4% i el llocs de treball un 4%, especialment en la restauració. Les activitats sanitàries també van créixer, malgrat no prou per satisfer les necessitats reals de la població, i entre el 2019 i el 2021 van guanyar prop de 15.000 llocs de treball.
En coherència amb l’increment de l’ocupació a la província de Barcelona, el nombre d’aturats registrats va disminuir un 26,3% l’any 2021 i la taxa d’atur va caure fins al 10,13%, respecte el 13,41% del 2020. La població més afavorida va ser l’estrangera (amb una reducció de l’atur registrat del 38,5%) i els joves de menys de 30 anys (amb una reducció del 39,6%) [Hermes].
És clau mantenir i accelerar aquest creixement per reduir substancialment la proporció de joves sense ocupació (fita 8.6) i aconseguir l'ocupació plena i productiva, amb la garantia de treball digne per a tothom, així com la igualtat de remuneració per treball d'igual valor (fita 8.5).
La precarietat laboral es concentra més en les dones, en els joves i en les persones de nivell socioeconòmic més baix.
Un clar exemple de precarietat laboral és el poc reconeixement de les feines de cures, sovint assumides per dones. L’augment de l’esperança de vida incrementa la necessitat de persones cuidadores de manera exponencial i el treball de cures no té el reconeixement social i econòmic que mereix una activitat tan essencial per al nostre desenvolupament individual i col·lectiu.
La precarietat, la inseguretat i els salaris baixos condicionen la vida i són un risc per a la salut dels treballadors i les treballadores i les seves famílies.
La precarietat laboral té efectes negatius significatius en la salut mental. Fins ara, la preocupació ha estat acabar amb l’atur, que té també un fort impacte negatiu en la salut; però no es tracta només de garantir l’accés a l’ocupació, sinó de protegir els drets laborals, prevenir els riscos laborals i promoure entorns de treball segurs i dignes per a totes les persones treballadores (fita 8.8), que garanteixin seguretat i qualitat de vida tant a nivell personal com familiar, ja que també en depèn la salut present i futura dels infants i adolescents a càrrec.
El model d’economia del futur ha de deixar de banda la concepció tradicional del progrés, entesa com l’augment del PIB com al principal indicador de creixement econòmic, i basar-se en la prosperitat de l’economia i el benestar de la societat.
Amb aquesta idea, el mon local ha de donar resposta a l’increment de les desigualtats degudes a un mercat laboral inequitatiu amb una precarització d’amplis col·lectius de la població.
Des dels governs locals cal promoure un model de desenvolupament econòmic local que posi la salut i el benestar de les persones al centre.
La prosperitat dels territoris dependrà de si ofereixen entorns segurs des del punt de vista de la salut
La prosperitat dels territoris dependrà de si ofereixen entorns segurs des del punt de vista de la salut
Boletín: EspaiS@lut
Número de boletín: #124 - Gener 2023
Subscripció: Alta / Baixa
Valorem la vostra privacitat
Servei de Salut Pública
Àrea de Comerç, Consum i Salut Pública
Passeig de la Vall d'Hebron, 171
Recinte Mundet
Edifici Serradell Trabal, Planta 2
08035 Barcelona
Tel. 934 022 468
https://www.diba.cat/salutpublica/
ssp.espaisalut@diba.cat