Abordant les quatre dimensions de l'habitatge mitjançant un treball col·laboratiu i multidisciplinari

 

 

 

Passem vora el 70% del nostre temps a casa; una estimació prepandèmica que probablement ara hagi augmentat amb l'expansió del teletreball i de l'educació a distància. A més, les persones grans en general passen més temps a casa; i la nostra societat està envellint a gran velocitat. D'altra banda, sabem cada vegada amb més certesa que l'entorn en què vivim influeix en la nostra salut. Llavors, per què no començar abordant la salut en l’entorn al qual ens exposem més?

 

Vincles entre l'habitatge, el barri i la salut de la població

Les relacions entre habitatge i salut són complexes i multifactorials. No obstant això, cada vegada disposem de més evidències que ens indiquen que l'habitatge que habitem pot determinar la nostra salut. Pot ser que fins i tot de forma més significativa que altres riscos àmpliament coneguts i establerts, com són el consum de tabac, el sedentarisme o l'obesitat. A més, anem coneixent els efectes sinèrgics i acumulatius d'exposicions combinades, i com l'acumulació de riscos o condicions inadequades en l'habitatge s'associen a un pitjor estat de salut, major consum de medicaments i major risc d'hospitalització dels seus habitants.
D'altra banda, l'entorn immediat del nostre habitatge (el bloc, l’illa de cases, el barri) també pot determinar en gran mesura la salut, les oportunitats de prosperar i la qualitat de vida en general. La literatura recent indica que un entorn físic i comunitari inadequat pot derivar en patiment psicològic, problemes mentals, conductes de risc i fins i tot taxes superiors de mortalitat per totes les causes.

Les condicions poden ser molt diverses entre barris d'una mateixa ciutat, i són aquelles persones que resideixen en zones més desfavorides les qui estaran més exposades i patiran més els efectes de condicions adverses, combinant un triple risc de desigualtat: social, ambiental i, conseqüentment, de salut. 

Millorar les condicions dels habitatges i dels entorns residencials constitueix, doncs, una eina de justícia ambiental i social, així com una oportunitat per a avançar en l'equitat en matèria de salut. A més, a nivell comunitari, invertir en millores d'habitatge suposa un important estalvi en serveis de salut. Per tots aquests motius, i especialment després de l'experiència del confinament, la necessitat d'actuar en aquesta direcció sembla incontestable.

 

Abordant les diferents dimensions del problema

El dret de tota persona a un habitatge digne (i per extensió, que protegeix la salut i afavoreix el benestar) implica molt més que quatre parets i un sostre. Comporta disposar d'unes condicions interiors segures, funcionals i adequades a les necessitats dels habitants. A més, ha d’estar en un entorn connectat, prop de recursos i serveis bàsics, oportunitats de mobilitat, formació i treball. I a l’habitatge, o des d'ell, s'han de poder establir connexions socials i participar activament en la comunitat. A més, un habitatge digne també vol dir que s’hi pot accedir de manera igualitària i no discriminatòria, i sense que les despeses associades impliquin una renúncia a altres necessitats bàsiques com ara l'educació, la sanitat o una alimentació saludable.

Veiem, doncs, que hi ha múltiples dimensions de l'habitatge a considerar en el vincle que té amb la salut, que l'Organització Mundial de la Salut resumeix en quatre: la llar, l'habitatge físic, l'entorn immediat i la comunitat (Fig.1). Abordar des de les polítiques públiques els múltiples factors de risc associats a aquestes quatre dimensions implica diferents sectors amb competències molt diverses. D'aquí ve que requereixi una aproximació transversal, basada en criteris derivats de la millor evidència científica disponible.

 

 
FIGURA 1. Relació d'una sèrie de factors de risc amb cadascuna de les quatre dimensions de l'habitatge (segons l'OMS).

 

Ciència aplicada a polítiques públiques d'habitatge i entorns residencials

Àrea d'Igualtat i Sostenibilitat Social i l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) col·laboren en la translació del coneixement científic a polítiques públiques que integrin la salut com a eix transversal. Es va crear el 2020, amb aquest objectiu, un grup de treball multidisciplinari entre l'Oficina d'Habitatge i els Serveis de Salut Pública i de Convivència, Diversitat i Cicle de Vida de la Diputació de Barcelona, i la Iniciativa en Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal.

A través d'aquest treball col·laboratiu, s'han dut a terme revisions de la literatura científica recent sobre els vincles entre la salut i un ampli mapa de determinants i elements de l'habitatge (Fig. 2) primer sobre els relatius a l'habitatge físic (2020) i després sobre els elements relatius a l'entorn residencial i la comunitat (2021). Els resultats d'aquestes revisions han estat recollits en dos informes (un dels quals ja està publicat i l’altre ho estarà aviat).

 

 

 

FIGURA 2. Mapa de determinants i elements revisats en les fases I i II del treball col·laboratiu

 

 

_{Carlota Sáenz de Tejada,}

_{Investigadora postdoctoral a la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal.}