El Llobarro, anomenat de forma científica Dicentrarchus labrax és un peix d’aigua salada que habita principalment en zones rocoses i al fons de sorra en el Mediterrani, al sud del Mar negre i a l’Oceà Atlàntic oriental, principalment. Es captura mitjançant les tècniques d’encerclament, arrossegament i palangre. Tot i així, en els darrers anys s’ha estès la seva cria en piscifactories i el podem trobar durant tot l’any, però la seva temporada més òptima és durant els mesos de més fred.

El llobarro és un peix blanc de carn magre amb menys d’un 3% de greix, tot i que el contingut en omega-3 (àcid gras poliinsaturat que redueix els nivells de l’anomenat colesterol “dolent” LDL), és més destacable que en d’altres peixos blancs. Alhora, és important el seu elevat contingut en proteïnes d’alt valor biològic per la qual cosa es considera un aliment amb un extraordinari valor nutritiu.

Pel que fa als minerals, comparant el llobarro amb la resta de peixos, conté un notable contingut en potassi, fòsfor i ferro; i en menor quantitat el sodi i el magnesi.

Respecte a les vitamines, en destaquem les del grup B, concretament B1, B2, B3 i B12 tot i això el contingut d’aquestes vitamines no és tan rellevant com el que ens poden oferir els cereals integrals i els llegums, d’entre altres.

Aprofiteu ara que és temporada, per cuinar el llobarro amb les tècniques culinàries més típiques per a aquest peix com ara al forn o a la papillota, per exemple, sobre un llit de patata i ceba, o amb unes verdures tallades en juliana. O bé, podeu optar per el clàssic llobarro a la sal o innovar amb un tàrtar de llobarro.

I recordeu consumir peix almenys 3 cops per setmana i sempre 5 racions de fruites i verdures al dia!