Director de la Biblioteca Sant Antoni Maria Claret de Sallent
Guardonat amb el Premi Cavall Fort 2019 pels contes La crida de la selva, La llengua dels enamorats i La màgia del sonall

Enhorabona per aquest premi que ha reconegut la qualitat literària dels teus contes ambientats a l’Amazones. Què vas sentir quan vas saber que eres el guanyador?

Vaig experimentar una gran satisfacció, evidentment. Deixant de banda la dotació econòmica, hi ha una part emocional en el premi, lligada als records infantils de quan era lector de la revista, com molta altra gent d’aquest país. També és un reconeixement públic a una afició privada. Quan proves d’escriure alguna cosa, no saps mai fins a quin punt és interessant el que estàs fent. Un premi com aquest dona confiança.

Els tres contes guanyadors s’ambienten en terres amazòniques. Què et va dur a transportar la història fins allà?

Buscava un escenari exòtic per situar-hi unes històries que tenen elements de fantasia, de mitologia, que recreen una tradició de narracions orals. La veritat és que no en tenia ni idea, de l’Amazònia, però, justament, els llocs són exòtics per desconeixement. Després em vaig haver de documentar, clar, i vaig trobar coses apassionants per a la ficció.

Els relats homenatgen l’art d’explicar històries, el poder de la paraula. Com creus que ha marcat la teva feina de bibliotecari en la teva faceta d’escriptor?

D’entrada diria que, com tots els bibliotecaris, soc addicte a la lectura i tinc un munt de llibres a l’abast, i l’escriptura prové de moltes lectures. Després, si parlem de literatura infantil, també és cert que treballar en una biblioteca dona informació sobre els gustos dels infants i sobre les tendències editorials. A la pràctica, però, a molts bibliotecaris, la direcció i les nombroses feines relacionades amb la gestió ens mantenen més aviat allunyats dels llibres i de la prescripció literària.

Una experiència interessant a la biblioteca ha estat la d’organitzar cursos i tallers d’escriptura creativa, que han tingut força èxit. Fins i tot en una població petita com Sallent han sortit grups entusiastes d’usuaris interessats pel tema.

El 2018 la Biblioteca de Sallent, que dirigeixes, va celebrar el seu centenari i amb ella, la Xarxa de Biblioteques Municipals. Si mires enrere, amb quin moment et quedaries dels anys en què n’has estat al capdavant?

Em quedaria amb els primers anys posteriors al trasllat de la biblioteca i inauguració del nou espai, el 1998. Els anys noranta les biblioteques de la Xarxa van fer un gran salt endavant i es van renovar. El nou equipament va sorprendre els sallentins, que es van trobar amb un espai atractiu, el catàleg i el préstec informatitzats, i una nova oferta de discos i vídeos. I al cap de poc alguns descobririen per primera vegada Internet. Van ser uns anys intensos i gratificants.

Els actes de celebració del centenari, el 2018, també van tenir força ressò a la població.

Quins creus que són els reptes de les nostres biblioteques públiques per als propers anys?

El repte principal és mostrar a la població que les biblioteques poden ser un equipament amb nous espais per a la pràctica cultural, entesa en una forma àmplia, més enllà de l’ús tradicional de la col·lecció de llibres i l’espai per a estudiar, que també hi han de ser. Per a aquests nous usos caldrà repensar i reconstruir alguns edificis de les biblioteques actuals. Però diria que a qui primer s’ha de convèncer és als ajuntaments, que solen tenir altres prioritats que la cultura.

I per acabar, si haguessis d’escollir les tres millors biblioteques del món, quines triaries i per què?

Em tempta contestar amb tres biblioteques de ficció: la Biblioteca de Babel (Jorge Luis Borges), la Biblioteca de Hogwarts (J.K. Rowling) i la Biblioteca dels llibres rebutjats (David Foenkinos).

No ho sé, no tinc suficient coneixement de biblioteques ni he voltat prou. N’he vist alguna a Suècia que m’ha encantat, i estic d’acord en què les biblioteques nòrdiques són un model a seguir. Però també diria que per a un usuari, la millor biblioteca del món és la que li ha proporcionat una experiència que recordarà sempre, o la biblioteca on ha descobert el llibre de la seva vida. Pot ser també un bibliobús o una petita biblioteca de poble.

Més informació:

• Premi Cavall Fort 2019