El passat 6 d’octubre va tenir lloc al Museu de Ciències Naturals de Barcelona la tercera edició de la Jornada sobre Ciència Oberta que, en aquesta ocasió va destacar el rol de les biblioteques com a agents implicats en els diferents àmbits i processos relacionats amb la ciència oberta i, en particular, en la ciència ciutadana. La trobada anava adreçada a personal de biblioteques i centres de documentació, professionals de la comunicació i a persones interessades en aquests àmbits.
 

Organitzada pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura de la Universitat de Barcelona, la jornada ja és en sí mateixa un bon exemple de col·laboració i de transversalitat temàtica i institucional, així com de generació de sinèrgies i de transferència del coneixement des de la universitat cap a la societat. També es va destacar la importància que la recerca que es fa a la universitat es connecti amb el teixit social, empresarial i amb les institucions, involucrant a la societat, en el seu sentit més ampli, en totes les etapes del procés de recerca.

La ponència inaugural va anar a càrrec de Lluís Anglada, director de l’Àrea de Ciència Oberta del CSUC Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya, i va tractar sobre les biblioteques mil·lenàries, la disrupció digital i el seu rol actual en la ciència oberta.

A la taula rodona que es va celebrar a continuació, titulada «Les Biblioteques com a agents clau de la Ciència Oberta», hi van participar els professors de la facultat de la FIMA de la UB, Àngel Borrego, que va presentar les conclusions de dos estudis sobre la col·laboració de personal bibliotecari amb grups d’investigació en el desenvolupament d’activitats de recerca, i la Gema Santos, que va parlar sobre factors facilitadors i barreres, grau de coneixement i formació en ciència oberta. Finalment, el Xavier Lasauca, responsable de Gestió del Coneixement i Sistemes d’Informació en R+D de la Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya, va explicar els recursos que el web 2.0 proporciona tant per comunicar la recerca i socialitzar el coneixement, com per millorar la reputació digital del personal investigador i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca.

En segon bloc de la jornada va estar dedicat a la ciència ciutadana i es van presentar algunes experiències dutes a terme a biblioteques públiques:
 

En primer lloc, la Diana Escobar va explicar què és l’Oficina de Ciència Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona, quina és la seva funció i quins són els programes que s’estan duent a terme a la ciutat. Va destacar el paper de les biblioteques com agents implicats i va presentar alguns dels projectes que s’han dut a terme.
 

Seguidament, l’Andreu Orte  va parlar de la implicació de la ciència oberta en el model de biblioteca pública i dels bibliolabs. Va destacar el paper de la biblioteca a l’hora de promoure l’aprenentatge, el descobriment, la creació, la innovació ciutadana i la socialització.
 

Assumpta Haro va explicar com va sorgir i com es va desenvolupar el projecte «Llegim el Riu» a la Biblioteca Salvador Vives Casajuna, que tenia com a objectius principals la creació d’espais d’innovació social, la millora del coneixement dels ecosistemes aquàtics per generar dades i contribuir a la conservació i, finalment la promoció de la participació ciutadana.
 

A continuació, Maria Montià de la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi de Llobregat va presentar el projecte «Apiteca» que forma part d’un projecte Europeu on hi participen sis biblioteques més. Va explicar com es va dur a terme el projecte i va destacar que un dels objectius principals era reforçar la posició de les biblioteques públiques com a espais públics rellevants, segurs i oberts, on es poden resoldre els reptes locals implicant el coneixement de les seves comunitats.
 

Per acabar la jornada, Anna Cabré, Directora d’Innovació i Comunicació del Consorci de Biblioteques de Barcelona va fa referència a les diverses accions que des de les biblioteques de Barcelona per a l’adquisició de coneixement científic, com el podcast «Ciència imprescindible», que va sorgir amb la idea de construir un «Currículum científic de la ciutadania»; el Technovation Girls, un programa que uneix la tecnologia i l’emprenedoria, proposant a noies que confeccionin una aplicació del mòbil per resoldre un problema social; i  actualment dos nous projectes de s’estan començant a configurar: BiblioLlavors (B. Collserola-Josep Miracle) i Cop de mà (B. Camp de l’Arpa-Caterina Albert).
 

Aquí podeu consultar el resum complet de la jornada i les presentacions de les ponències.