Acabem de celebrar una diada de Sant Jordi multitudinària, amb carrers plens de gom a gom, llargues cues per obtenir signatures d’escriptores i escriptors, i on s’han batut rècords absoluts de vendes. Com cada any, volem aprofitar l’ocasió per fer referència a algunes de les novetats publicades els últims mesos en matèria de divulgació científica perquè, si Sant Jordi és una festa de la cultura i la literatura no hi poden mancar la cultura i la literatura científica.
 

 

 

Un planeta creatiu

Com va començar la vida a la Terra i com la fabricarem en el laboratori

Juli Peretó

Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació, 2023

Llibre on s’hi exposen les principals explicacions científiques sobre l’emergència natural i la fabricació artificial de la vida, així com el desplegament de la complexitat biològica al llarg de quasi quatre mil milions d’anys. Juli Peretó, catedràtic al Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de València i a l’Institut d’Estudis Catalans, presenta no només les idees actuals i els seus antecedents històrics i filosòfics, sinó que ens aporta anècdotes i vivències de més de trenta anys d’estudi d’una qüestió científica tan fonamental com la de l’origen de la vida terrestre.

 

 

 

La Terra en perill. L’impacte d’asteroides i cometes

Josep M. Trigo Rodríguez

Edicions Universitat de Barcelona, 2022

El risc que els asteroides impactin a la Terra ha afavorit que s’hagin desenvolupat nous detectors, missions espacials i telescopis que permeten catalogar-ne i estudiar-ne la naturalesa. La Terra en perill explica com arriben aquests planetes menors i els cometes, amb quina freqüència ho fan, si hi ha evidències de grans col·lisions, quines conseqüències han tingut i fins a quin punt han contribuït a la formació de la Terra. Aquest llibre ofereix claus de lectura per conèixer com els científics intenten desviar els asteroides i així salvaguardar la vida a la Terra.

 

L’enginy dels ocells

Jennifer Ackerman

Cossetània, 2023

Les aus són criatures sorprenentment intel·ligents. Segons revolucionaris descobriments fets recentment, alguns ocells rivalitzen amb els primats, i fins i tot amb els éssers humans, quant a formes d’intel·ligència. A L’enginy dels ocells, l’aclamada autora Jennifer Ackerman explora la descoberta intel·ligència dels ocells, ens explica la història més actualitzada de l’enginy dels ocells, alhora que ens apropa amb tota mena de detall a la innovadora investigació sobre el cervell aviari, que ens duu a revisar el significat d’intel·ligència.

 

 

 

Les meravelles dels sistemes complexos

Giorgio Parisi

Angle Editorial, 2023

Resultats experimentals fora de les lleis conegudes, recerques amb descobriments insòlits per als investigadors, llampecs d’intuïcions memorables en física i matemàtiques: aquest és el món esmunyedís que ha estudiat Giorgio Parisi, premi Nobel 2021, al llarg de més de cinquanta anys. Aquest llibre és un viatge a l’extraordinària ment d’un físic prestigiós que, amb vint-i-cinc anys, ja va estar ben a prop del Nobel. Hi repassa els seus estudis pioners sobre partícules elementals i les propietats de determinats aliatges, i sobre fenòmens enigmàtics com les transicions de fase o el vol dels estornells en bandades. I, com a culminació, ens aporta les seves últimes reflexions sobre com sorgeixen les idees i la transcendència de la ciència en la nostra societat.

 

Geopolítica de l’espai

La batalla pel domini polític, militar i econòmic del cosmos

Joan Anton Català Amigó

Angle Editorial, 2023

L’espai exterior és, avui dia, molt més que un lloc on situar satèl·lits. És un camp d’operacions estratègic, tant des del punt de vista militar com econòmic. Som a punt de viure un creixement exponencial de serveis basats en l’espai, que faran que les nostres societats en siguin totalment dependents. Potències mundials, països modestos, companyies privades i rics visionaris s’afanyen per posicionar-se i treure’n partit. Aquest llibre planteja, entre moltes altres, qüestions com qui governarà l’espai? Tenim un marc legislatiu global que eviti les males praxis? Com seran les agències espacials del futur? 

 

 

Descubriendo galaxias

Almudena Alonso Herrero, Jesús Romero

Next Door Publishers, 2022

En 1878, l’astrònom Wilhem Tempel va llençar un repte al seu col·lega John Dreyer a través d’una carta a l’editor de la revista científica The Observatory. Tempel insistia en el fet que la forma observada en algunes nebuloses – avui sabem que són galàxies – no era espiral com defensaven la majoria d’astrònoms de l’època. El que a dia d’avui resoldríem fàcilment el problema observant algunes de les imatges del telescopi Hubble o, del més recent James Webb, era impossible a mitjans del segle XIX. Per poder plasmar la forma de les nebuloses, l’única solució era dibuixar-les durant una o diverses nits d’observació. Aquest llibre ens explica com es va resoldre aquesta controvèrsia i quin paper hi van jugar els grans telescopis com el Leviatán o el “telescopio español” del Real Observatorio de Madrid.

 

Pensar la ciència

Revista de Occidente, núm. 499 (desembre 2022)

La Fundación Lilly i la Fundación Ortega Marañón dediquen aquest número monogràfic de la Revista de Occidente, titulat «Pensar la ciencia», a reflexionar sobre l’essència de l’activitat científica, les seves característiques, objectius i la seva relació amb l’home i la societat. Els autors i autores afirmen que la clau per a superar la separació artificial entre ciència i humanitats està en l’educació i formació de la ciutadania, i que la creativitat és una de les primeres similituds clares entre la ciència i l’art en general.

 

 

Queering Science Communication

Representations, Theory, and Practice

Edited by Lindy A. Orthia and Tara Roberson

Bristol University Press and Policy, 2023

Un nou llibre de comunicació científica queer com a exemple de projecte que lluita per a la inclusió i la igualtat de les identitats LGTBIQA+ en aquest camp. Aquest recull d’articles examina el lloc de les persones queer en comunicació científica i es planteja què significa queerificar la pràctica i la teoria de la divulgació i l’agenda de la recerca.

 

 

 

Rara avis. La insòlita vida de Jordi Sabater Pi   

Raúl Deamo (guionista), Tyto Alba (dibuixant)

Símbol Editors, 2023

La vida de Jordi Sabater Pi fou una vida insòlita moguda per una gran passió: descobrir llocs exòtics i convertir-se en un gran científic. Però un munt d’obstacles s’interposaren entre ell i el seu somni. De molt jove i sense estudis superiors va fugir de la Catalunya de postguerra per anar-se’n a la Guinea Espanyola. A l’Àfrica, es va endinsar a la selva, va aprendre la llengua i la cultura de l’ètnia fang, va estudiar els primats i altres animals salvatges, sempre fent servir el dibuix com a eina d’observació. En aquest camí, es va creuar amb l’únic goril·la albí que s’ha trobat mai: en Floquet de Neu. Tot i que per a Sabater Pi només va ser una anècdota, el seu fort ressò mediàtic va eclipsar els seus valuosos descobriments científics.

Jordi Sabater Pi: l’últim naturalista

Toni Pou

Universitat de Barcelona, 2022

L’autor reconstrueix la història de Jordi Sabater Pi a partir de la correspondència que va mantenir mentre va viure a l’Àfrica. Amb una prosa vibrant com l’esponera de la selva tropical, l’autor hi retrata amb rigor i amenitat l’aventura vital i intel·lectual d’aquest primatòleg, un dels més reputats del món, sense tenir cap títol universitari.

La seva trajectòria està marcada per la curiositat i la tenacitat, el respecte per la natura, la passió pel coneixement, una voluntat de ferro i també un gust romàntic per l’exploració científica a la manera dels naturalistes del segle XIX com Humboldt i Darwin, dels quals es considerava hereu.

 

 

Quan Albert Einstein passejà per la Rambla

Roca Rosell, Antoni Maria Claret

Oficina de Publicacions Acadèmiques Digitals de la UPC, 2023

Quan Einstein passejà per la Rambla, 1923 analitza la setmana en què Einstein passà per Catalunya, a l’inici de la seva gira per Madrid i Saragossa. La invitació d’Einstein provingué d’un petit grup de científics compromesos de feia almenys una dècada en la recuperació d’una comunitat científica i tècnica catalana. El pas d’Einstein per Barcelona representà un impuls que, per les circumstàncies del país, no fructificaria fins a dècades més tard. Einstein, per la seva banda, queda impressionat per com els catalans defensaven el seu patrimoni cultural.

 

100 protagonistes de la història de la ciència

Ignasi Llorente Briones

Cossetania, 2022

La ciència és una empresa col·laborativa, un procés cooperatiu que ha necessitat prop de 25 segles i milers de contribucions per arribar on és ara. A partir de les biografies de dones i homes que van dedicar la seva vida a provar d'entendre el món, veurem com es va anar gestant un mètode que ha demostrat ser el més útil mai creat per l'espècie humana amb aquesta finalitat epistemològica.