En el marc de la Jornada de posada en marxa del CUEME que es va fer el passat dia 20, el professor Boris Mir va abordar la pregunta de com educar en temps de pandèmia, a partir de les diferents perspectives vitals amb les que individualment i col·lectivament -com a mestres, alumnes i personal dels ens locals- ens posicionem davant la incertesa. Va parlar de les actituds prudents, valentes, arriscades i temeràries i de com totes elles son necessàries i complementàries. [Llegiu més]

Així definia Boris Mir els diferents grups:

Els prudents: aquells qui davant una situació d’emergència prioritzen minimitzar els danys i tenen cura de complir amb les mesures necessàries per evitar que la situació empitjori. Els prudents poden treballar la cura, regular el dol, i regular les emocions negatives.

Els valents: els que ja han sortit del dol que la situació d’emergència genera i accepten el nou escenari. Lluny de conformar-se, deixen de comparar i evocar al passat, i viuen la situació amb certa normalitat i contribueixen a la generació de nous hàbits.

Els agosarats: aquelles persones que van més enllà i s’anticipen i dissenyen alternatives en el cas que es produeixin possibles escenaris. Els agosarats són el que prendran les decisions necessàries per què el programa tingui la flexibilitat necessària per adaptar-se a la incertesa. 

I finalment els temeraris: els que assumiran els riscos d’explorar noves opcions i solucions a problemes inèdits fins ara. Entre els temeraris trobem principalment als alumnes, que tenen la capacitat de reconvertir la força del nou context en una oportunitat per repensar i trobar solucions innovadores.

En l'escenari actual, en Boris Mir creu que aquestes diferents aproximacions al context de pandèmia faran possible el desenvolupament del programa aquest curs. Uns assumiran la prudència i la cura necessària, els altres, els que hagin sortit del dol i siguin més valents, generaran nous hàbits que permetin seguir fent la cooperativa en aquest context. Els més agosarats prendran les decisions necessàries perquè el programa tingui la flexibilitat i capacitat d’adaptar-se a la incertesa i escenaris canviants. I, finalment, els temeraris s’arriscaran a explorar noves situacions, veient-ho com una oportunitat d'inventar o crear noves possibilitats per al Programa CuEmE. 

Per aquest nou abordatge hi ha alguns elements clau a tenir en compte: 

• Simplificar el que fèiem abans. Haurem de renunciar a aspectes no essencials del programa perquè si no, no serà assumible compaginar-ho tot. Per un costat, necessitem alliberar espai per dissenyar uns escenaris paral·lels amb possibles situacions de confinament, el que el Boris Mir anomena tenir un pla B, un kit de supervivència, que conviurà amb el desenvolupament actual del programa. Per altra banda, des del moment que ens proposem trobar noves possibilitats, noves solucions al programa, no és recomanable afegir aquesta nova complexitat a tot el que ja fèiem. 
• Renunciar a complir amb tot el programa, però no renunciar a aprendre. És possible que ens trobem que no puguem complir amb totes les fases, amb tot allò que ens havíem proposat, però l’objectiu de fons del programa no és fer una cooperativa, sinó aprendre a través de fer una cooperativa. Com diu Boris Mir: a vegades es guanya i a vegades s’aprèn.
• Per als alumnes que aquest any fan CuEmE, aquest és el seu moment. No en tenen cap més, per a ells no és un parèntesi, no hi ha un CuEmE d’abans i un CuEmE que vindrà, perquè no en viuran un altre. Viuran aquest CuEmE des de les característiques i circumstàncies d’actuals i això és el que explica que entre els agosarats hi hagi sobretot alumnes. Quina manera millor de formar que traslladar a l'alumnat les preguntes i convertir-les en reptes? Podem fer servir aquesta estratègia per a desenvolupar precisament les competències i habilitats vinculades a l’emprenedoria.

Podeu visualitzar el contingut de la Jornada sencera aquí.