16/03/2023 16:30 h
Sostenibilitat Social
Millorar les polítiques socials a través de la innovació i ampliar-ne l'impacte
Una jornada, organitzada per la Diputació de Barcelona i celebrada en línia aquest dijous, ha servit per reflexionar sobre el concepte i les metodologies d’innovació social. S’hi han presentat les primeres experiències de municipis de la província de Barcelona, i de fora, que incideixen de manera innovadora en les polítiques locals d’igualtat, de cicle de vida i de serveis socials.
Càrrecs electes, professionals dels municipis de la província de Barcelona i del tercer sector dels àmbits de serveis socials, igualtat, convivència, cicle de vida, salut i consum s’han aplegat en aquesta jornada. La sessió ha servit per explicar diferents experiències en processos d’innovació que s’han utilitzat per afrontar reptes socials complexos.
En un diàleg amb experts, el director de l’Institut d’Innovació Social a ESADE, Ignasi Martí Lanuza, ha recordat que «quan parlem d’innovació social abordem un procés intencionat de canvi amb arrels complexes, en què el resultat és tant important com el procés». D’altra banda, l’experta en innovació social i consultora en disseny i implementació de projectes europeus d’innovació, Mònica Nagore Santandreu, ha exposat diversos casos internacionals i ha matisat que «amb innovació social ens referim a una obertura a models que posen el focus en les persones i que tenen l’error com a font d’aprenentatge» perquè «els ciutadans demanen noves maneres de relacionar-se amb les institucions públiques i la innovació és un instrument per aconseguir aquests canvis».
Un llarg procés de replantejament
El procés d’innovació social que promou la Diputació de Barcelona parteix d’una nova conceptualització de les seves polítiques socials, que va iniciar durant la pandèmia de COVID-19 d’ara fa tres anys. S’ha construït amb un ampli debat des de dins de la corporació i també amb ens locals, experts i entitats socials. Ha donat pas a una nova manera de treballar a l’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social i ha permès desplegar cinc projectes transformadors, que han impulsat nous recursos des d’un plantejament més transversal i amb un enfocament interseccional per fer front a les desigualtats socials. És el cas del projecte ‘Barris i comunitats: motors de transformació social’ que ha impulsat la intervenció sociourbana en 15 barris d’alta vulnerabilitat, a partir de la intervenció social i comunitària. També s’han posat recursos a l’abast dels ajuntaments per promoure oficines de gestió de prestacions econòmiques per assolir un model més eficient i una atenció de major qualitat per a la garantia d’ingressos i l’atenció a les necessitats de la població. D’altra banda, s’ha incidit en les cures en la comunitat a través de nous recursos com el Nexes d’atenció a la soledat no desitjada de les persones grans. Alguns altres programes desenvolupats amb perspectiva d’innovació han estat la Xarxa de territoris lliures de violències masclistes i el Pla d’acció per a les polítiques d’infància i adolescència.
El suport als ajuntaments
A partir de 2021, la corporació ha posat al servei dels ajuntaments un fons específic en el seu Catàleg de serveis per finançar programes d’innovació social: el primer any en l’àmbit de les cures i els dos següents en diversos àmbits de les polítiques socials (serveis socials, atenció a la infància i l’adolescència, envelliment actiu, igualtat de gènere, convivència i acció comunitària, salut pública, drets de les persones consumidores). Aquests projectes han d’incorporar noves metodologies tècniques, tecnologies, o bé noves formes de treball en xarxa, amb diferents agents (socials, acadèmics, institucionals) per donar resposta a les necessitats socials. L’any 2021 s’hi van destinar 200.000 euros mentre que se n’han invertit 300.000 el 2022 i el 2023.
Tres exemples d’innovació social: Terrassa, Sant Boi de Llobregat i Allo
La jornada "Innovació Social, transformant els municipis" ha servit per presentar experiències innovadores com la que promou l’Ajuntament de Terrassa, on s’ha incorporat la perspectiva interseccional en les polítiques públiques locals. És a dir, cal anar més enllà dels criteris que homogeneïtzen els diversos col·lectius perquè, segons la directora dels Serveis de Polítiques d’Igualtat, Mercè Soler i Campins, «cal donar resposta a biaixos i prevenir desigualtats». Des de l’Ajuntament de Sant Boi, la cap de la Unitat de Joventut, Yolanda Molina, ha explicat el Pla de xoc per fer front a les necessitats i conseqüències socials de la COVID-19 en els adolescents i més joves. Una iniciativa adreçada a població de 14 a 25 anys que van patir un gran aïllament i abús de les pantalles durant la pandèmia i als quals «calia donar-los un espai i fer comunitat per implicar-los en els projectes socials». Per últim, des de l’ajuntament navarrès d’Allo, el Director General de l’Observatori de la Realitat Social, de Planificació i Avaluació de les Polítiques Socials de Navarra, Txerra García de Eulate, ha exposat com es va gestar el Centre d’innovació social i envelliment actiu en l’àmbit rural d’aquesta població, que té un envelliment superior a la mitjana de la comunitat foral i que ha perdut fins a un 40% de la seva població respecte els anys 60.
Aquesta jornada organitzada per la Diputació de Barcelona respon als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 10 "Reducció de desigualtats" i número 11 "Ciutats i comunitats sostenibles”. Els 17 ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.
