Març 2022. Núm. 13

Actualitat

Gestió del padró dels municipis que rebin refugiats ucraïnesos

Imatge: pixabay.com

Imatge: pixabay.com

Expliquem l'aplicació de la Directiva europea de protecció temporal i el seu possible impacte en la gestió del padró dels municipis que rebin refugiats ucraïnesos.

Una de les conseqüències principals de la situació que estem vivint a Europa amb el conflicte bèl·lic iniciat per Rússia contra Ucraïna és l’onada de refugiats ucraïnesos que cerquen protecció dins d’Europa. Degut a aquesta situació, divendres 4 de març es va posar en marxa la Directiva europea 2001/55/CE, relativa a les normes mínimes per a la concessió de protecció temporal en cas d’afluència massiva de persones desplaçades i a mesures de foment d’un esforç equitatiu entre els estats membres per acollir aquestes persones i assumir les conseqüències de la seva acollida.

Tenint en compte els possibles impactes que aquesta conjuntura i la posada en marxa de la Directiva europea tenen per al padró municipal, us fem arribar, a manera de resum i sense caràcter d’exhaustivitat, unes notes que considerem interessants per abordar aquesta situació, si escau. Tot i això, hem d’indicar que els comentaris que segueixen —sobretot els que tenen a veure amb el padró municipal— s’han de considerar previs a un posicionament oficial de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

L’arribada d’aquests refugiats pot afectar la gestió del padró d’habitants. Per això, mentre esperem el pronunciament oficial de l’INE, us recordem que la Llei 7/1985, de 2 de abril, reguladora de les bases del règim local, ens obliga a empadronar qui resideixi al nostre territori gran part de l’any.

Per inscriure algú al padró, cal recollir unes dades obligatòries que podeu obtenir de la documentació oficial que us presentin —en aquest cas, passaport o permís de residència, si els l’han atorgat. Si no disposen d’aquesta documentació, la Policia Nacional els l’ha de facilitar en el menor temps possible.

En cas que arribi al vostre municipi un sol progenitor amb menors al seu càrrec, podeu consultar el que la Resolució de l’INE de 2020 determina en aquests casos.

D’altra banda, la posada en marxa d’aquesta Directiva europea comporta una sèrie d’actuacions que directament o indirectament tenen impacte en el padró dels municipis als quals alguns d’aquests refugiats es puguin adreçar, com ara:

  1. La durada d’aquesta protecció temporal és d’un any, prorrogable per períodes de 6 mesos fins a un altre any més. Aquesta protecció temporal finalitza quan s’acaba el termini esmentat o per decisió del Consell Europeu en funció de l’existència de seguretat i pau a Ucraïna.
  2. S’haurà de garantir en cada estat membre que els beneficiaris tinguin permisos de residència al llarg de tot el període de protecció temporal.
  3. L’article 12 estableix el dret que els refugiats emparats per aquesta Directiva, sempre dins del període de protecció, puguin tenir una activitat retribuïda, per compte propi o aliè, i participar en activitats d’educació per a adults, formació professional i formació pràctica en el lloc de treball.
  4. L’article 13 estableix que els beneficiaris de la protecció temporal rebin assistència en ajuts socials i alimentaris, així com atenció mèdica, com a mínim els tractaments d’urgència i el tractament essencial de malalties.
  5. L’article 14 estableix que els estats autoritzaran als menors de 18 anys i als adults l’accés al sistema d’educació en les mateixes condicions que els ciutadans de l’estat membre.
  6. L’article 15 aclareix els possibles reagrupaments familiars en cas de famílies separades pel conflicte, tant en casos de parelles casades com no casades (si en l’estat membre concret aquest tipus de famílies tenen la mateixa consideració) com d’altres parents propers que ja estiguin vivint junts en el moment d’inici del conflicte sempre que siguin dependents (parcialment o totalment) del reagrupant.
  7. L’article 16 se centra en el tractament dels menors no acompanyats que han fugit d’Ucraïna. En aquest cas, l’estat membre s’ha d’encarregar que alguna persona o organització els tuteli. Es podran allotjar amb adults de la seva família, prèviament refugiats, o bé amb una família d’acollida, en centres d’acollida de menors o, fins i tot, amb la persona que s’ocupava del menor en el moment de la fugida.
  8. Les persones en tractament mèdic i els menors que estiguin estudiant podran romandre en l’estat membre fins que les condicions de salut els ho permetin, en el primer cas, o fins que acabin el curs escolar, en el segon cas, encara que hagi finalitzat el període de protecció temporal.

Com hem comentat al començament d’aquesta nota informativa, aquest resum no és exhaustiu i és recomanable llegir atentament la Directiva europea.

Us mantindrem informats de les noves situacions que puguin afectar la gestió del padró d’habitants.
 

Butlletí: Innov@diba
Número de butlletí: Març 2022. Núm. 13

 
       
 
 

Subscripció: Alta / Baixa
Valorem la vostra privacitat
Idees i suggeriments

Àrea d'Innovació, Governs Locals i Cohesió Territorial
Diputació de Barcelona

Rambla de Catalunya, 126

Edifici de Can Serra

08008 Barcelona