Xavier Forcadell i Esteller, doctor en Dret, professor universitari, funcionari del cos d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional (secretari d’ajuntament), té una important trajectòria en les funcions directives i executives més altes de la Diputació de Barcelona, d’on ha estat coordinador general (2012-2019), i també d’altres administracions públiques. Avui hi parlem, com a coordinador de l’Àrea d’Innovació, Governs Locals i Cohesió Territorial, del balanç que fa de les diferents actuacions que s’hi han anat implementant durant aquest mandat.

L’Àrea d’Innovació, Governs Locals i Cohesió Territorial es va crear a l’inici del mandat amb un full de ruta que es va plasmar en un Pla estratègic per al període 2020-2023. Aquest Pla pivota sobre deu conceptes clau: la cohesió territorial, la digitalització, la ciberseguretat, el teletreball, la modernització, la intel·ligència artificial, les smart cities, el talent, les dock stations i les dades obertes.

Avui volem revisar amb Xavier Forcadell com hem anat avançant en aquestes línies programàtiques els darrers temps.

Aquest mandat ha estat fortament marcat per la pandèmia mundial, que ens ha obligat a canviar hàbits i a accelerar alguns dels projectes que preveia el Pla estratègic. Com s’ha avançat en el programa de suport integral en la implementació del teletreball als governs locals?

Com tots sabem, la pandèmia va suposar pràcticament el fet d’instaurar el treball en remot d’un dia per l’altre. Sortosament, des de l’Àrea, i especialment des del vessant tecnològic, feia un cert temps que havíem testat diferents opcions en clau de modernitat. Això va permetre que ràpidament poguéssim implementar el treball en remot a través d’eines tecnològiques, tant a la Diputació com en el suport al món local, el qual es va materialitzar també en temes jurídics, organitzatius, formatius... Per tant, la implementació en el nostre àmbit ha estat ràpida i, crec, prou modèlica.

Aquest període també ha estat clau per a la transformació digital dels governs locals. Com s’ha treballat en aquest desplegament dels serveis de l’administració digital a la Diputació i als governs locals? 

En aquest àmbit veníem ja d’una determinada dinàmica de finals del mandat anterior. Per això, des d’un bon començament el rumb i els objectius els teníem ben fixats. A escala interna és evident que som una corporació molt gran i, per aquest motiu, els reptes són constants (només cal veure el repte gegantí que tenim en qüestions com la ciberseguretat, on per exemple mensualment rebem més de 20 milions de missatges, el 78 % dels quals són maliciosos), però hem fet avenços molt significatius, com també es pot veure detallat en altres notícies d’aquest mateix butlletí.

En l’àmbit del suport al govern local, el creixement ha estat realment molt significatiu, perquè hem pogut passar d’una digitalització efectiva en set municipis el 2019 a més de 130 en l’actualitat. Abans de tres o quatre anys, la nostra estratègia ens ha de portar a poder abastar tots els municipis de la demarcació que ho vulguin, com també els consells comarcals (dels quals ja en tenim quatre treballant amb nosaltres). Voldria insistir, però, que aquesta digitalització ha començat pels municipis amb menys població; per això ara per ara cap municipi ha quedat fora de la digitalització, i assolir nous reptes és més senzill perquè la pràctica totalitat dels nostres municipis, d’una forma directa o indirecta, estan treballant amb nosaltres.

Un dels temes pels quals també s’apostava en el Pla era la renovació i la gestió de les estacions de treball de la corporació i dels ajuntaments. Què s’ha pogut fer en aquest camp?

Doncs la veritat que molta feina, i en un context molt advers. Vull recordar que durant el mandat hem adquirit prop de 3.000 estacions de treball, i hem dotat tot el personal del material necessari en el marc del context econòmic en què ens trobàvem i amb l’escassetat de material tecnològic i les dificultats de la logística en el transport. Realment ha estat una proesa. Pel que fa al món local, voldria recordar que s’han dedicat més de 2.000.000 d’euros directes a la renovació de l’equipament tecnològic dels municipis. I en aquests moments estem gestionant un projecte finançat amb fons Next Generation de 9,8 milions d’euros que ha d’estar executat abans que acabi aquest estiu.

Un dels objectius principals del Pla és enfortir l’equilibri, la cohesió territorial i la connectivitat dels municipis barcelonins. Ens podeu explicar què heu fet en aquest aspecte?

El primer que hem fet ha estat escoltar molt directament el territori, anant-hi, debatent i fent jornades per totes les demarcacions amb els responsables municipals... Per aquest motiu, avui coneixem la realitat i tenim les mancances molt clarament identificades. Això ha comportat que, conjuntament amb l’Àrea d'Infraestructures i Espais Naturals, hàgim pogut culminar l’extensió de fibra òptica, amb més de 30 milions d’inversió, o hàgim treballat intensament per resoldre qüestions que els mateixos municipis ens han dit que per a ells són de cabdal importància, com per exemple la retirada d’efectiu a través de caixers.

Un altre àmbit que heu prioritzat ha estat potenciar el bon govern i la transparència dels governs locals. Com ho heu treballat?

Hem impulsat la Comissió de Bon Govern de la Diputació i el reforç dels comitès directius que en desenvolupen les línies executives, multiplicant les sessions respecte de les previstes normativament. I, en aquest sentit, hem generat una estratègia molt ambiciosa que ha culminat amb la refosa d’instruments sota un Sistema d’integritat institucional de la Diputació de Barcelona, que des del 2022 s’aprova per unanimitat anualment en el Ple, i hem teixit aliances fermes, com per exemple la renovació del conveni de col·laboració amb l’Oficina Antifrau de Catalunya.

Treballar per modernitzar les estructures organitzatives municipals també ha estat una prioritat. Com valoreu el que s’ha fet?

Crec que hem fet una feina molt profitosa, oferint noves línies de suport estructural allà on les mancances eren més evidents (suport en les funcions d’arquitectura, enginyeria, secretaria i intervenció...), i ho hem fet concertant-ho amb el territori a través dels consells comarcals, a l’efecte de guanyar en eficiència. Alhora, però, hem innovat amb molts programes de modernització de les organitzacions, que s’han plasmat en estratègies clares, com per exemple en relleus intergeneracionals, l’establiment d’un model de direcció pública professional, l’assumpció de la selecció de personal dels ajuntaments que ens ho encomanen, amb la ingent tasca assistencial que suposa la gestió material directa...

Aquest mandat també s’han liderat iniciatives de captació del talent, de gestió del coneixement i de nous formats d’aprenentatge. Què voldríeu destacar?

En matèria de formació, crec que els números avalen la feina feta. Representem més de 47.000 empleats públics, hem fet més de 500 edicions formatives, 1 milió d’hores de formació... I alhora hem impulsat nous programes i mètodes cercant uns destinataris als quals fins ara no havíem pogut prestar prou atenció: personal directiu, electes, ciutadania en general, municipis de fins a 5.000 habitants... I tot amb mètodes també innovadors, basats en l’autoacreditació, la ludificació, els pòdcasts, etc. 

El gran repte, però, ve amb la captació de talent, on tenim dibuixat un programa de presència activa a les universitats en què dedicarem més d’un milió d’euros anuals per poder formar joves professionals de disciplines necessàries al món local (tant juristes com arquitectes i professionals STEM) i becar-los, i que vegin en l’Administració pública un projecte professional atractiu que alhora permet afrontar amb èxit no només el futur, sinó també el present que tenim davant. Per a mi aquest és un projecte clau que ja tenim del tot definit, estructurat i amb els diners al pressupost, per la qual cosa només cal iniciar les accions comunicatives amb els responsables universitaris i desplegar-lo. Això és justament el que estem fent ara amb la presentació del projecte al conseller d’Universitats, el qual l’ha vist molt necessari i ben enfocat; per això ens vol ajudar a impulsar-lo i a compartir-lo amb el conjunt dels responsables universitaris.

El darrer eix, implementar sistemes d’intel·ligència artificial en espais d’atenció ciutadana, és segurament un àmbit on encara tenim molt camp per recórrer. Heu posat en marxa assistents virtuals. Com esteu treballant aquest eix de cara al futur?

Efectivament, hem fet pràctiques amb robots humanoides i també amb assistents virtuals. Aquesta és una línia que no podem deixar. Pel que fa als robots, fins i tot hem fet consultes normatives al mercat per poder orientar solucions d’intel·ligència artificial de llarg termini, especialment a les oficines d’atenció ciutadana perquè puguin atendre’t en diferents llengües, que permetin els tràmits en línia, que t’ofereixin informació municipal bàsica... Pel que fa a l’assistent virtual, tenim en funcionament una prova pilot amb Formadiba, amb més de 25.000 consultes i 10.000 usuaris en menys de dos anys. En l’actualitat, estem estudiant obrir-lo a nous camps, com el padró d’habitants o l’atenció ciutadana de la mateixa Diputació. Per tant, són línies que hem engegat i totes tenen necessàriament solucions de continuïtat. 

Per acabar, voldríeu afegir alguna altra actuació, fer una valoració final i donar algunes idees de futur?

Voldria indicar la rellevància que té per a totes les organitzacions disposar d’àrees d’Innovació que permetin, més enllà de continuar amb la dinàmica diària, apostar per projectes a llarg termini que aixequin la mirada. Crec que ha estat un encert que aquest govern hagi apostat per una estratègia de retroalimentació en una mateixa àrea pel que fa a les polítiques d’innovació tecnològica i de digitalització, les d’assistència i les de formació, com també les d’integritat i l’ús de les dades, tot posant l’èmfasi en el conjunt de la demarcació perquè es pugui treballar per una cohesió territorial efectiva.

Pel que fa al futur, no tinc cap dubte que la Diputació té un paper substancial en clau de modernitat institucional en la redefinició d’un nou model d’assistència, al qual la nostra Àrea, com a principals reptes, ha aportat nous perfils de professionals que s’incorporen des de les nostres universitats, i que segueixen el testimoni de l’excel·lent plantilla que sempre ha caracteritzat aquesta organització. I tot amb l’objectiu de ser una nova baula en la llarga tradició municipalista que, ben especialment d’ençà de la Mancomunitat de Catalunya, es va iniciar fa més de cent anys.