La Direcció de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona, juntament amb el CIDOB han celebrat una nova sessió de l’Agenda de reflexió estratègica per a Barcelona, Europa i la Mediterrània, dedicada a l’impacte de la guerra a Ucraïna sobre la Mediterrània.

La Diputació de Barcelona, juntament amb el Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB), han generat al llarg del 2021-2022 diversos espais de diagnòstic i reflexió que, des de l’àmbit local, fomenten la creació d’un espai de prosperitat compartida i cooperació entre Barcelona, la UE i la Mediterrània. 

El darrer espai creat del programa de treball «Agenda de reflexió estratègica per a Barcelona, Europa i la Mediterrània» s’ha celebrat el passat 5 de juliol i s’ha dedicat a l’impacte de la guerra a Ucraïna sobre la Mediterrània. La ponència principal ha estat a càrrec de l’investigador del CIDOB Eduard Soler, i ha comptat amb la participació del director de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona, Antoni Montseny, i del director del CIDOB, Pol Morillas.

La invasió russa a Ucraïna ha afegit nous nivells d’incertesa i inestabilitat a la regió mediterrània. No tots els països ni totes les societats de la regió estan igualment preparades per gestionar les conseqüències d’aquest conflicte. Un impacte immediat de la guerra és l’augment dels preus de l’energia. Aquí cal identificar perdedors, guanyadors i algunes oportunitats. L’altre impacte, cada cop més present en la discussió pública, és la inseguretat alimentària. Els països més dependents, amb més població, amb menys recursos o amb situacions crítiques anteriors al conflicte d’Ucraïna són els que en patiran les conseqüències amb major virulència.

Finalment, el conflicte a Ucraïna està alimentant moviments diplomàtics i militars en altres escenaris de tensió. Ho veiem amb l’enduriment de les posicions turques a la Mediterrània Oriental i a Síria i també en l’escalada de tensió entre els països del Magrib. En aquest cas, això afecta amb especial intensitat a Espanya, ja que acaben coincidint tres vectors de crisis: el desgel del conflicte al Sàhara, l’hostilitat creixent entre Algèria i el Marroc i la revalorització de la col·laboració algeriana i marroquina en l’àmbit energètic i migratori, respectivament.

Fet aquest diagnòstic, cal preguntar-se quines mesures poden impulsar-se en el marc euromediterrani per rebaixar tensions i reduir els efectes adversos de la guerra a Ucraïna sobre les societats mediterrànies.

El camí iniciat sobre les relacions de veïnatge entre Europa i la Mediterrània té molt de sentit atès que és un àmbit prioritari tant des del punt de vista geopolític com per les intenses relacions sociològiques i demogràfiques existents. Per aquesta raó, es preveu un nou seminari a la tardor del 2022.