Aquest novembre hem celebrat el seminari final del projecte EqualMED a Marràqueix (Marroc). He tingut l’honor d’encapçalar una delegació d’electes i tècniques de governs locals de la província de Barcelona que durant dos dies ha participat en les sessions i ha mantingut reunions i trobades amb electes d’altres països de la Mediterrània, especialment Marroc i Tunísia.

El projecte EqualMED neix el 2020 amb l’objectiu principal de contribuir a la incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques i, en particular, promoure la participació política de les dones en l'esfera local del Marroc, aprofitant els avenços significatius que estan fent al Marroc en aquest àmbit. El lidera l’entitat marroquina IMADEL amb el suport de la Diputació de Barcelona, a través de l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament i amb l’assistència tècnica de l’Oficina de Polítiques d’Igualtat. 

L’EqualMED es planteja com una xarxa per fomentar la cooperació entre municipis de Barcelona i del Marroc. En aquest sentit, en aquests moments a la Comunitat EqualMED estan participant activament 14 comunes marroquines i 17 municipis de la província de Barcelona, a més de la xarxa JUSUR del Baix Llobregat.

Amb aquest seminari a Marràqueix, tanquem tota una sèrie d’intercanvis i trobades polítiques i tècniques entre governs locals de la província i comunes marroquines, inclosos projectes pilot i intercanvis bilaterals entre municipis concrets. Aquest és un projecte que ens ha il·lusionat i ha consolidat un camí conjunt que fa temps que transitem. Malgrat aquesta cloenda formal del projecte, sens dubte es tracta de l’inici de la nova etapa de la comunitat EqualMED.

La col·laboració de la Diputació de Barcelona amb els governs locals del Marroc en l’àmbit de l’apoderament polític i social de la dona ve de lluny.

El projecte que tot just tanquem culmina una etapa de tasca conjunta que ens ha convertit en sòcies. La química entre les delegacions dels dos territoris és ara més que palpable, i ho hem vist no només en aquest seminari final, sinó també en la darrera visita de la delegació marroquina a la nostra província el passat mes de maig. 

I és que som veïns i veïnes de la regió mediterrània occidental. I veïns i veïnes, també, d'una manera més íntima i directa, que es resumeix en una xifra: gairebé el 3% de la població catalana és de nacionalitat marroquina. Si a aquesta xifra hi afegim les persones ja nascudes als nostres pobles i ciutats i que són d'ascendència marroquina, és evident que la seva presència als nostres pobles i ciutats és important.

Les diferències entre països, que n'hi ha, no treuen l'evidència que, fins i tot en aquells més avançats, la pressió del patriarcat i d'un masclisme estructural, arrelat durant segles, es manté amb molta força. 

El reconeixement dels drets de les dones és important, és clar, però si els drets no es respecten, si els drets no es tradueixen en una realitat millor, en una igualtat plena, són com a proclames buides. Perquè, per exemple, es manté la bretxa de gènere que fa que a Catalunya les dones cobrin de mitjana un 20% menys que els homes.

Però la situació està canviant: bona part de les ciutats de la regió metropolitana de Barcelona estan governades per alcaldesses. El nombre creixent d'alcaldesses a la regió metropolitana de Barcelona fa que gairebé la meitat de la població de tot Catalunya, que es concentra a la nostra província, tingui una dona dirigint el seu ajuntament.

Al Marroc també és molt remarcable que les tres principals ciutats del país estan liderades per dones. Estem transformant la societat perquè prenem les regnes dels governs. Ens estem empoderant políticament i socialment. Ha estat fantàstic poder veure que electes tunisenques també han volgut unir-se a nosaltres en aquest intercanvi a Marràqueix i detectar interès pel projecte per part de dones d’altres països propers com ara Jordània i el Líban.

Cal persistir i perseverar. Encara que, com hem vist durant aquest darrer any, no sigui fàcil. Les dones que exerceixen responsabilitats públiques pateixen violències. Cal denunciar i abordar la violència política recurrent i també de la violència social a què les electes locals s'ha d'enfrontar al seu dia a dia. És una realitat a tot el món: un repte global.

La tasca és complexa i cal empènyer més enllà de les oportunitats que ens ofereixen els canvis legislatius que afortunadament van succeint.

Per part de les dones, entrar als governs suposa deixar empremta, imprimir canvis duradors a la societat i poder fer les coses d'una manera diferent, una nova manera de fer política. Canvis per a la igualtat, per a l'equitat, per a la inclusió. Canvis que són més urgents i necessaris davant dels reptes dels objectius de desenvolupament sostenible, de l'emergència climàtica, de la promoció de la pau als pobles i d'aturar les desigualtats.

Si alguna cosa ens ha permès el projecte EqualMED ha estat abordar de forma col·laborativa aquests grans desafiaments que ens interpel·len. Parlem de fomentar la participació de les dones en política, i especialment, fomentar els lideratges feministes, generant les condicions perquè les dones es mantinguin en aquests espais de poder. Per descomptat, parlem també de promoure la transversalitat de gènere i que toqui totes les branques competencials i arreli en el teixit social i econòmic.

Perquè el repte de la igualtat de les dones i dels homes supera les fronteres dels estats. Per això és fonamental compartir aquestes experiències en l'àmbit de les ciutats mediterrànies i «aconseguir la igualtat entre gèneres i empoderar totes les dones i les nenes», com indica l'Objectiu 5 de l'Agenda 2030.

Tenim molt en comú i tenim molt a fer junts. I, sobretot, juntes.

Llarga vida a la Comunitat EqualMED!

Pilar Díaz Romero
Diputada adjunta a l’Àrea de la Presidència i delegada per a les Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona