Cada dia els mitjans de comunicació ens transmeten multitud d’indicadors epidemiològics, entre els quals hi ha la mortalitat directament provocada pel virus SARS-CoV-2. De tant en tant també es publiquen altres xifres referides a la mortalitat general per a totes les causes i els excessos al respecte que està tenint el 2020 en relació a anys anteriors. Aquestes darreres dades són més elevades que la mortalitat estrictament per COVID-19. Per quines raons? Inicialment es va pensar en una diversitat de causes, per exemple problemes d’accés al sistema sanitari. Recentment, però, l’INE ha publicat les dades de certificats de defunció entre gener i maig de 2020 i sembla que la COVID-19 explicaria la pràctica totalitat de l’excés de mortalitat, si més no en la primera onada. S’hauria produït, per tant, una infradetecció de la malaltia entre alguns difunts que explicaria la diferència entre els 28.000 morts per COVID-19 en les estadístiques del Ministeri de Sanitat i els prop de 45.000 que l’INE ha acabat obtenint després de sumar les defuncions amb prova positiva realitzada i els sospitosos segons diagnòstic mèdic però sense prova.

Es constaten, a més, marcades desigualtats territorials en el percentatge de defuncions que són atribuïbles a la COVID-19. Altres fonts, com el MoMo del Instituto de Salut Carlos III, només desglossen la informació per CCAA però l’INE també ho fa per província. Així, si consultem les dades per a la Demarcació de Barcelona en aquell període, trobem 6.996 morts per COVID-19 identificat (1a causa) i 2.452 sospitós (2a). Conjuntament, suposarien gairebé un terç del total de les 30.961 defuncions registrades.

Si bé les dades desglossades per causa de la defunció només estan disponibles per a la primera onada, l’INE també publica dades provincials de mortalitat general sense detallar-ne la causa. Aquestes apareixen setmanalment i estan molt més actualitzades. Les que presentem tot seguit contemplen fins al 14 de desembre de 2020. Això ens permet obtenir dades d’excés de mortalitat per a la Demarcació de Barcelona com el 30,42% d’increment de defuncions al 2020 en relació al mateix període del 2019. És un creixement clarament superior a la mitjana estatal (18,52%) i catalana (25,51%). La mateixa pàgina web també ens permet visualitzar aquestes comparatives en mapes com el següent.

Mapa de variació anual de defuncions acumulades 2020/2019. Font: Web INE 07/01/2021

 

El sistema de l’INE ens permet analitzar l’evolució temporal d’aquests excessos de mortalitat. Si comparem els següents dos gràfics (corresponents a la Província i al conjunt de l’Estat) veiem que són aparentment similars. Si analitzem les dades amb més detall, comprovem però que aquesta similitud amb la mitjana estatal es més real en la segona onada, mentre que a la primera, la Demarcació va tenir excessos de mortalitat per sobre de l’Estat.  

Estimacions de defuncions setmanals a la Província de Barcelona. Font: Web INE 07/01/2021

Estimacions de defuncions setmanals al conjunt de l’Estat. Font: Web INE 07/01/2021

 

Esmentar també que aquesta font ens permet identificar el perfil per sexe i edat de les defuncions acumulades en una determinada província. Per al nostre cas, la distribució quedaria com es mostra en el següent gràfic: més excés de mortalitat quan més edat en les dones mentre que, els homes, presenten una distribució més homogènia en tots els grups d’edat majors de 75 anys.

 

Diferència de defuncions acumulades per sexe i edat 2020-2019 a la Província de Barcelona. Font: Web INE 07/01/2021

 

Aquests excessos de mortalitat tenen un impacte perceptible en indicadors demogràfics com pot ser l’esperança de vida al néixer. En Sergi Trias Llimós (Centre d’Estudis Demogràfics-UAB) i altres experts han fet publicacions al respecte (acadèmiques i divulgatives). D’elles es desprèn que, a Catalunya el 2020 (fins al 10 de novembre), l’esperança de vida al néixer ha reculat 2,2 anys pels homes i 2,3 per les dones. Com es pot comprovar en el gràfic següent, és una dada clarament pitjor que la mitjana estatal si bé no tan extrema com a la comunitat autònoma de Madrid, on s’han perdut més de 3 anys d’esperança de vida.  

Esperança de vida des del 1/1 fins al 10/11 dels anys 2019 i 2020. Diferències per CCAA i per sexe. Font: Trias-Llimós i alt. “Esperanza de vida y COVID-19” publicat a Eldiario.es el 30 de novembre de 2020

 

Finalment, recordar que la Secció d’Informació i Anàlisi del Servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona publica cada any indicadors d’esperança de vida per a tots els municipis majors de 45.000 habitants de la província, en el marc dels sistemes d’Indicadors de Salut Local. Al 2021 comptem estar en condicions d’explicar com s’han distribuït en el nostre territori aquests excessos de mortalitat.