En els darrers segles i dècades, la salut i el benestar de la humanitat han millorat a nivell global. Hem observat, entre d’altres, una reducció en la mortalitat infantil, un augment de l’esperança de vida i una reducció en la pobresa. Durant el mateix període, hem vist com el nostre consum energètic seguia pujant, com es talaven grans extensions de boscos primaris, com les taxes d’extinció d’espècies s’acceleraven, com els oceans s’acidificaven i com la temperatura del planeta seguia pujant. Podem dir, sense cap dubte, que en les darreres dècades hem sustentat les millores en la nostra salut i benestar en una sobreexplotació dels sistemes naturals.

Sovint llegim que el model econòmic posa en risc la salut i el benestar de les generacions futures, però aquesta afirmació és només mig certa: també estem comprometent la salut i el benestar de les generacions presents. La crisi ambiental i climàtica és evident i hem vist ja alguns dels riscos que suposa per a la nostra salut, com per exemple alguns dels relacionats directament amb el canvi climàtic: les més de 70.000 morts causades a Europa per l’onada de calor de l’estiu de 2003 o les 60.000 morts anual causades per desastres naturals relacionats amb el clima (la majoria d’elles en països de renda baixa o mitja).

Hi ha però altres riscos derivats de la crisi ambiental i climàtica que no són tan evidents i que impliquen relacions complexes entre diferents sistemes, fent encara difícil de predir els efectes que tindran per a la nostra salut. Un exemple d'aquestes relacions complexes seria l’actual pandèmia de la COVID-19, tal i com explicàvem fa poc a una publicació a la revista científica Environmental Research. En la mateixa línia, un informe recent de l’Intergovernmental Platform on Biodiversity and Ecosystem Services (IPBES) conclou que el model de consum actual i la degradació dels sistemes naturals que aquest comporta, incrementa el risc de pandèmies com l'actual.

Els canvis d’ús del sòl, l’expansió i la intensificació agrícola, i el comerç i consum de fauna salvatge faciliten el contacte entre fauna salvatge, bestiar i humans, i permeten que microbis dels animals puguin passar a les persones, provocant brots de noves malalties infeccioses. Aquestes noves infeccions es poden propagar fàcilment a un gran nombre de persones en centres urbans altament poblats i i escampar-se globalment mitjançant rutes de comerç o viatges internacionals.

En el context actual pren especial rellevància el concepte de salut planetària, que s’ha definit com la consecució del màxim nivell de salut, benestar i equitat aconseguits arreu del món respectant els límits dels sistemes naturals de la Terra en què la humanitat pot prosperar, i es reconeix que per aconseguir-ho cal parar atenció també en l’àmbit polític, econòmic i social. Aquest concepte ofereix una oportunitat sense precedents per promoure profunds canvis en les nostres societats per seguir millorant la salut de la humanitat dins dels límits sostenibles del planeta, en una societat justa i equitativa, i es planteja, entre d’altres, la reformulació dels sistemes alimentaris, la transició energètica o la reorganització de les ciutats.
 

Reptes de l'antropocè i solucions des de la salut planetària

La dieta està estretament lligada a la salut i la sostenibilitat ambiental. Actualment, l'agricultura ocupa el 40% de la terra i és responsable de fins el 30% de les emissions mundials de gasos d'efecte hivernacle i del 70% de l'ús d'aigua dolça. Sota el paradigma de la salut planetària, es proposa una reformulació dels sistemes alimentaris no només per promoure dietes saludables des del punt de vista nutricional i reduir tant la malnutrició com el càncer o l'obesitat a nivell global, sinó per garantir també una dràstica reducció en les emissions de CO₂, reduir la desforestació i mitigar altres impactes ambientals.

La transició energètica, és a dir, l'evolució d'un sector energètic basat en combustibles fòssils a un sector energètic basat en energies netes, es contempla no només com una oportunitat per reduir les emissions de CO₂, sinó també com una oportunitat per descentralitzar la producció d'energia i fer-la accessible a sectors més vulnerables de la població. Així s’afavoreix, per exemple, el proveïment energètic de centres de salut en zones rurals en països de renda baixa.

El creixement ràpid de les poblacions urbanes planteja un repte per a l'optimització dels recursos naturals i la salut humana en aquests entorns. Des del prisma de la salut planetària, es posen en relleu els beneficis tant per a la salut de l'ésser humà com per al planeta de reduir la petjada ecològica de les ciutats mitjançant polítiques que protegeixin la biodiversitat, redueixin la contaminació de l'aire i de l'aigua, i minimitzin l'ús d'energia i aigua per càpita. Per exemple, la implementació de sistemes de transport actiu que redueixen les emissions de gasos d'efecte hivernacle, milloren la qualitat de l'aire i promouen l'activitat física. Per tant, tenen un impacte positiu tant per al planeta com per a la salut de les persones.

La salut planetària, a més de promoure canvis per millorar la salut de manera sostenible, busca promoure mecanismes d'adaptació i mitigació als impactes ja existents, i fomentar una millor integració dels serveis de salut ambiental i dels sistemes sanitaris. En aquest sentit, la salut planetària preveu la creació de sistemes integrats de vigilància que monitoritzin els canvis ambientals que són rellevants per a la salut humana amb la finalitat d'identificar els catalitzadors, les tendències i els punts crítics, així com els canvis en indicadors relacionats amb la salut, com la detecció primerenca de brots de malalties emergents o de canvis en la nutrició i la càrrega de malalties no transmissibles.

Ens trobem en un moment en que calen solucions urgents i imaginatives per afrontar els reptes de la crisi ambiental i climàtica. La mirada transdisciplinaria de la salut planetària es presenta com una oportunitat tant per a analitzar les causes complexes de la crisi actual, com per buscar solucions als reptes que els planteja.

Cristina O'callaghan
Investigadora associada a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)
Enllaç a l'article original.