Des del 2003, cada 14 de febrer se celebra el Dia Europeu de la Salut Sexual i Reproductiva amb l’objectiu de conscienciar i sensibilitzar a homes i dones sobre la necessitat d’adquirir i mantenir hàbits sexuals saludables.

En el 2006, la mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS) ja definia la salut sexual com un estat de benestar físic, mental i social en relació amb la sexualitat. Aquesta definició reforça la necessitat de donar un enfoc positiu i respectuós a la sexualitat i a les relacions sexuals, així com la possibilitat de tenir experiències plaents i segures, lliures de tota coacció, discriminació i violència.

Aquest dia evidencia també, que és necessari continuar amb l’esforç de combatre certs problemes en aquest àmbit com complicacions durant l’embaràs i el part, avortaments sense garanties mèdiques i la violència sexual. Alhora que també posa de manifest la necessitat de reivindicar el respecte als drets sexuals i reproductius de les persones per viure la sexualitat en llibertat, dignitat i igualtat.

Aprofitant aquesta diada, el Servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona ha preparat un recull de l’evolució de les dades dels darrers anys relacionades amb la salut sexual i reproductiva a la província de Barcelona, en la seva línia de facilitar informació, eines i recursos als municipis de la província per desenvolupar polítiques locals dirigides a millorar la qualitat de vida de la ciutadania.

La interrupció voluntària de l'embaràs és la finalització de la gestació per decisió de la dona, realitzada per professionals mèdics, o sota la seva direcció, d'acord amb la normativa legal vigent.

A la província de Barcelona, l’any 2018, el 23,9% dels embarassos van finalitzar amb una interrupció voluntària de l’embaràs (IVE). D’aquestes interrupcions, el 93,1% va ser a petició de la dona.

El 62% de les dones que es van sotmetre a una IVE van declarar no haver-ne realitzat cap amb anterioritat, el que implica que el 38% restant ja havien realitzat una IVE amb anterioritat.

La Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, que té per objectiu garantir els drets fonamentals en l'àmbit de la salut sexual i reproductiva, regula les condicions de la interrupció voluntària de l'embaràs i estableix les obligacions corresponents dels poders públics. També estableix mesures per garantir l'educació sexual, per millorar l'accés als mètodes contraceptius i per disposar de programes i serveis de salut sexual i reproductiva específics.

L’any 2015 es va modificar amb la Llei Orgànica 11/2015 del 21 de setembre amb la qual es va aprovar que les menors d’edat de 16 i 17 anys necessitessin el permís patern per tal de poder practicar l’avortament. El passat 2020, el govern però, va anunciar la voluntat de revisar aquesta reforma que obliga al consentiment patern i derogar la reforma del 2015 per tal d’assegurar que totes les dones tinguin el dret de decidir sobre els seus propis cossos. El que es pretén és assegurar la salut sexual garantint el dret a les formes més noves d’anticoncepció i l’accés a una educació sexual efectiva com a eina per viure vides lliures de violència.

En el següent gràfic es pot intuir lleugerament aquesta legislació en el comportament de les interrupcions voluntàries de l’embaràs que es van realitzar en la província de Barcelona: s’observa un augment d’aquesta pràctica a partir del 2011 i un petit estancament a partir del 2015, tot i que amb un repunt en l’últim any.

FONT: Registre d’Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social i Estimacions Postcensals de Població de l’IDESCAT. Elaboració pròpia.

Si bé la majoria dels embarassos i parts ocorren sense incidents, tots els embarassos poden representar un risc. En el següent gràfic es pot observar com en la darrera dècada s’han reduït a la meitat els parts amb complicacions.

FONT: Registre de Parts de l’Institut Nacional d’Estadísitca (INE). Elaboració pròpia.

Tot i així, actualment un 10% dels parts pateixen complicacions. Un dels motius pot ser el retard en l’edat materna. L’edat mitjana de maternitat representa l’edat mitjana en què les dones tenen els seus fills. A la província de Barcelona, l’edat mitjana de maternitat augmenta any rere any. El 2018 va ser de 32,1 anys. A més a més, el 10% de les mares aquell mateix any, van ser dones de 40 anys o més. El retard en l’edat materna implica cada cop més riscos tant pel fetus com per la mare.

Font: Registre de Naixements i Padró de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Elaboració pròpia.

Per altra banda, tant el baix pes en néixer com la prematuritat són bons indicadors de l’estat de salut de la població general i tots dos estan fortament associats amb la mortalitat fetal i neonatal. Entre el 60% i el 80% de les morts infantils sense defectes congènits estan relacionades amb aquests resultats adversos de l’embaràs. Aquests indicadors mantenen una tendència estable al llarg dels anys en la província de Barcelona.

FONT: Registre de Parts i de Naixements de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Elaboració pròpia

Una altra dada rellevant és el percentatge de parts amb cesàries que l’any 2018 va ser del 27,7% sobre el total de parts, un valor que s’allunya molt a les recomanacions de l’OMS que considera que la taxa ideal de cesàries ha d’oscil·lar entre el 10% i el 15%. Com en qualsevol cirurgia, la cesària està associada a riscos a curt i a llarg termini que poden perdurar per molts anys després de la intervenció i afectar a la salut de la dona, i del nadó, així com qualsevol embaràs futur. Aquests riscos són més grans en les dones amb escàs accés a una atenció obstètrica integral.

Per tant, cal seguir realitzant intervencions efectives per millorar la resposta del sistema d’atenció a les necessitats de les dones embarassades i als recent nascuts, millorant la capacitació del personal de salut, establint polítiques de foment de la natalitat amb l’objectiu de reduir el retard en l’edat materna (conciliació, serveis públics de suport, estabilitat laboral,...), potenciant l’educació en salut i promocionant activitats que assegurin l’accés a la informació i que millorin les actituds i les pràctiques de la comunitat i de la família en relació a l’embaràs i al part.

Suport als municipis

En aquesta línia, la Unitat de Promoció de la Salut del Servei de Salut Pública de l’Àrea de Cohesió Social, Ciutadania i Benestar, ofereix als municipis de la província una sèrie d’eines amb l’objectiu de fomentar una sexualitat sana i responsable. Aquests recursos es concreten en: tallers educatius per l’alumnat d‘ESO; xerrades per pares i mares; l’exposició “Treu-li suc a la sexualitat”; material divulgatiu; la guia de recursos d’educació sexual i afectiva; el webdoc SEXIS i el suport econòmic per a la realització de projectes i programes en l’àmbit de l’educació afectiva i sexual.

L’any 2020, tot i amb la pandèmia de la COVID-19 que ha condicionat la realització d’actuacions a territori, s’han dut a terme 272 activitats educatives per alumnes de primer i segon cicle de l’ESO arribant a uns 7.500 joves, I 23 xerrades per pares i mares d’adolescents majoritàriament online, el que fa difícil determinar el nombre exacte de persones a les que s’ha arribat. Pel que fa a l’exposició va estar present en 3 municipis i 110 ajuntaments van sol·licitar suport econòmic per realitzar actuacions en aquest àmbit.

En aquests moments s’està treballant en una nova exposició, després de més de 15 anys de rotacions de l’exposició “Treu-li suc a la sexualitat”. Aquesta nova exposició amb el títol “Sexualitats tantes com persones al món”, vol donar un enfocament més actual al tema, i abordar la sexualitat amb una mirada àmplia i donar valor a la llibertat individual per decidir cadascú la seva sexualitat. L’exposició tindrà dos formats, un digital que permetrà visitar-la i treballar-la a través del web del Servei i un format físic per poder-la exposar en escoles, centres cívics, biblioteques i en d’altres equipaments públics.