Recentment s’ha publicat a la revista internacional Environmental Research and Public Health una revisió dels estudis poblacionals que avaluen l’associació entre els factors ambientals i la salut mitjançant el metanàlisi. El metanàlisi és una metodologia estadística utilitzada en recerca per a fer revisions sistemàtiques i quantitatives.

En aquesta revisió es van incloure diferents tipus d’estudis poblacionals (de cohort, cas-control, transversals i temporals). Com a factors ambientals de risc es va considerar qualsevol atribut, característica o exposició d’un individu que incrementa la probabilitat de desenvolupar una malaltia o mort. L’ambient es va definir com els elements externs i les condicions que envolten, influeixen i afecten a l’organisme humà o a la vida de la població i al seu desenvolupament (incloent la natura, l’entorn urbà i la contaminació i excloent les exposicions laborals, els microorganismes, l’aigua, la sanitat i la higiene, els comportaments de risc i els desastres no naturals).

En total es van revisar 103 publicacions, en les quals es van reportar 197 associacions en 69 exposicions ambientals i 83 malalties i causes de mortalitat.

Els principals factors ambientals trobats en els estudis revisats pel que fa al seu efecte en la salut van ser: la contaminació atmosfèrica, el fum del tabac, els metalls pesants, els productes químics, la temperatura ambient, el soroll, la radiació i l’entorn urbà residencial. Entre aquests factors es van identificar 64 exposicions ambientals definides com factors de risc i 4 factors ambientals protectors (el verd residencial, les cases de construcció moderna, l’exposició a animals domèstics, la radiació UV i l’exposició solar d’oci).

Pel que fa a la contaminació atmosfèrica s’han definit 14 contaminants relacionats amb 34 malalties i causes de mortalitat. El contaminant amb la llista d’impactes en salut més important ha estat la matèria particulada de menys de 2.5 micres (PM_2.5), seguida de la matèria particulada de menys de 10 micres (PM₁₀), el diòxid de nitrogen (NO₂) i l’ozó (O₃), entre altres. En els estudis revisats la contaminació atmosfèrica afecta a tots els grups d’edat i als dos sexes. En concret, l’exposició d’adults a PM_2.5 o PM₁₀ estava associada a malaltia crònica de ronyó, diabetis tipus 2 i mortalitat per càncer (especialment de pulmó).

De les exposicions físiques estudiades (factors ambientals com la temperatura, el soroll o la radiació), la temperatura ambient i el clima extrem van ser el factor de risc més estudiat. Canvis en la temperatura ambient estaven relacionats amb impactes en salut a curt termini. Particularment en adults, l’increment en la temperatura per sobre del percentil 93 podia arribar a ser un risc de suïcidi. Les onades de calor (temperatura elevada durant alguns dies) estaven associades a mortalitat cardiovascular i respiratòria en adults i a naixements prematurs.

L’increment del soroll de trànsit rodat estava associat amb diabetis, hipertensió en homes i malaltia isquèmica del cor.

L’exposició al radó estava associada al càncer de pulmó i a leucèmia en nens.

La definició de l’entorn urbà en els estudis revisats té en compte l’exposició ambiental de les residències al verd urbà, la seva proximitat a les vies de trànsit i a estacions petroquímiques i el grau d’urbanització. Es va trobar que el verd urbà és un factor protector quan es troba, tant en un diàmetre de 300 m de les residències (associant-se a una reducció del risc de mortalitat en adults i del risc de baix pes en néixer) com en un diàmetre de 500 metres (associat a una reducció del risc de baix pes en néixer). Viure a prop de carreteres principals o estar exposat al trànsit a prop de les residències és un factor de risc de patir diabetis tipus 2 en adults i leucèmia en nens. Viure a prop de complexes petroquímics industrials provoca múltiples tipus de leucèmia. El grau d’urbanització està relacionat amb diversos impactes en salut com ara l’esquizofrènia (per a llocs molt urbanitzats).

Pel que fa als factors ambientals protectors, es va observar que l’exposició a llum externa natural és un factor protector de miopia en nens, en part per la seva relació amb la síntesis de la vitamina D. Alguns dels estudis revisats suggereixen que tenir animals domèstics a casa és un factor de protecció en nens i adults (es redueix el risc de leucèmia limfoblàstica aguda en nens i el risc de la malaltia de Crohn i colitis ulcerosa en adults).

La realització d’aquesta revisió d’estudis posa de manifest una manca d’estudis sobre factors ambientals protectors, així com d’estudis que incloguin poblacions vulnerables.

La principal conclusió a la que s’ha arribat mitjançant aquesta revisió és que les exposicions ambientals són un important determinant de salut. Es tracta d’una revisió que ha de ser utilitzada com una eina complementària per entendre les connexions entre l’ambient i la salut humana i que ha de servir per dissenyar intervencions en salut pública i per implementar l’estratègia de salut en totes les polítiques amb l’objectiu de millorar la salut de la població.

Enllaç a l’article: https://www.mdpi.com/1660-4601/18/2/704