Globalment, el radó és el principal factor de risc de càncer de pulmó en la població que mai ha fumat. El radó és un gas noble, incolor, insípid i sense cap olor, procedent de les cadenes naturals de desintegració dels isòtops de l'urani; (U-238 i U-235), i del tori (Th-232), elements que es troben de forma natural a l'escorça del nostre planeta. En la desintegració dels elements s’emeten partícules alfa, beta i radiació gamma. Les partícules alfa, que són la forma predominant, són altament energètiques i poden induir a un dany biològic significatiu en els teixits exposats a través d’una varietat d’efectes citogenètics, com ara mutacions dels gens i aberracions cromosòmiques. El mecanisme biològic que indueix al càncer de pulmó a causa de l’exposició al radó no és encara plenament conegut, donat que la carcinogènesis de la radiació és un procés complicat en el que influeixen agents ambientals i genètics.

Recentment s’ha publicat a la revista internacional European Respiratory Review la primera revisió sistemàtica i metaanàlisi per quantificar l’associació entre l’exposició al radó residencial i el risc de càncer de pulmó en la població mai fumadora (never-smokers). En aquesta revisió es recullen estudis rellevants publicats des del 1990 fins al 2020 en població mai fumadora i es duu a terme un metaanàlisis dels resultats. En total s’inclouen dades de més d’11.000 persones que mai han fumat (never-smokers) (2341 casos i 8967 controls) i més de 22.000 persones que han fumat alguna vegada (ever-smokers) (9937 casos i 12463 controls).

Com a resultats de l’estudi es va trobar un excés del 15 % de risc relatiu de patir càncer de pulmó en la població mai fumadora (never-smokers) quan estava exposada a nivells de radó de 100 Bq/m3. L’excés de risc de càncer de pulmó pels que havien fumat alguna vegada (ever-smokers) era de 9% per 100 Bq/m3 d’exposició al radó i no era una diferència estadísticament significativa respecte a la població mai fumadora. L’excés de risc relatiu va ser de 46 % en homes i 9 % en dones en el grup de mai fumadors, essent una diferència estadísticament significativa.

Des d’una perspectiva clínica, es va concloure que quan els mai fumadors (never-smokers) són diagnosticats amb càncer de pulmó el radó ha de ser considerat com la causa potencial, especialment en àrees geogràfiques amb nivells elevats de radó. Des d’un punt de vista de la salut, el radó ha de ser considerat com un factor important per predir el risc de càncer de pulmó en àrees geogràfiques amb certs nivells de radó, especialment en la població que ha fumat alguna vegada degut a l’efecte sinèrgic amb el fum del tabac, per la qual cosa deixar de fumar ha der ser una de les principals prioritats en salut.
D’altra banda, que el risc de patir càncer de pulmó associat al radó residencial sigui més elevat en homes que en dones (en el grup de les persones mai fumadores) posa de manifest que hi ha mecanismes potencials lligats al sexe que originen aquestes diferències, els quals són encara desconegudes i representen una àrea clau per a la recerca futura.