Les ciutats segueixen sent focus de contaminació atmosfèrica. El 84% i el 9% de la població de les ciutats europees està exposada a nivells de partícules fines (PM_2,5) i diòxid de nitrogen (NO₂) per sobre de les directrius de l'OMS, respectivament. Però ni tan sols els valors de les directrius de l'OMS protegeixen totalment la salut, ja que, segons estudis recents, no hi ha un nivell contaminació atmosfèrica que pugui ser considerat segur per la salut. La contaminació de l'aire és un factor de risc ambiental important i s'ha demostrat que afecta negativament la salut en totes les etapes de la vida i en tot el sistema del cos.

Els contaminants atmosfèrics que més preocupen a les ciutats són les partícules fines en suspensió (PM_2,5) i el NO₂. Les principals fonts de PM_2,5 a les ciutats inclouen el trànsit, la combustió local de combustible procedent de la calefacció domèstica, la combustió industrial i la combustió de llenya i carbó. La principal font de NO₂ són les emissions de vehicles de motor, sobretot dels motors dièsel (com més vells són, més contaminen). Els nivells de NO₂ són generalment més alts a les ciutats a causa del seu major volum de trànsit i solen estar relacionats amb la manera com es dissenyen les ciutats.

Els nivells de contaminació atmosfèrica a les ciutats europees han anat baixant durant els darrers 20 anys. No obstant això, els nivells actuals continuen causant una considerable càrrega de malaltia i mort.

Contaminació atmosfèrica i impactes sobre la salut a les ciutats

Un gran estudi recent amb dades de gairebé 1.000 ciutats europees va demostrar que la contaminació de l’aire encara té considerables efectes adversos sobre la salut de les persones que viuen a zones urbanes. L'estudi va estimar que es podrien prevenir cada any 51.000 i 900 morts prematures, respectivament, si totes les ciutats analitzades assolissin els nivells de PM_2,5 i NO₂ recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). A més, si totes les ciutats coincidissin amb els nivells de qualitat de l’aire de la ciutat menys contaminada de la llista, es podrien prevenir encara més morts cada any: 125.000 per PM_2,5 i 79.000 per NO₂.

Cal destacar que l’estudi va trobar una gran variabilitat en els nivells de contaminació de l’aire i en la mortalitat prematura relacionada a les ciutats estudiades. Les taxes de mortalitat més altes atribuïbles al NO₂ es van trobar a les grans ciutats de països com Espanya, Bèlgica, Itàlia i França. Per a PM_2,5, les ciutats amb la càrrega de mortalitat més alta es trobaven a la vall del Po d’Itàlia, al sud de Polònia i a l’est de la República Txeca. Les taxes de mortalitat més baixes atribuïbles a la contaminació atmosfèrica es van trobar a les ciutats del nord d’Europa.
 

 

Contaminació atmosfèrica i impactes sobre la salut a les ciutats catalanes

L'estudi també mostra que la contaminació de l'aire té un impacte considerable sobre la salut de les persones residents a les ciutats catalanes. Les taxes de mortalitat més altes atribuïbles tant a PM_2,5 com a NO₂ es troben a l’àrea metropolitana de Barcelona i a Mollet del Vallès. L'estudi va estimar que es podrien prevenir 1.297 i 82 morts prematures cada any per PM_2,5 i NO₂, respectivament, a l'àrea metropolitana de Barcelona si s'assolissin els nivells recomanats per l'OMS. Per a Mollet del Vallès, l’estudi calcula que 16 morts prematures per PM_2,5 i una mort prematura per NO₂ es podrien prevenir anualment si es complissin les directrius de l’OMS.

A Catalunya, les ciutats amb més càrrega de mortalitat a causa de PM_2,5 són:

1. Àrea metropolitana de Barcelona
2. Mollet del Vallès
3. Manresa
4. Tarragona
5. Lleida
6. Mataró
7. Granollers
8. Àrea metropolitana d’Igualada
9. Reus 
10. Girona

Pel que fa a NO₂, les ciutats catalanes amb la major càrrega de mortalitat són:

1. Àrea metropolitana de Barcelona
2. Mollet del Vallès
3. Granollers
4. Manresa
5. Mataró
6. Reus
7. Tarragona
8. Àrea metropolitana d’Igualada
9. Vilanova i la Geltrú
10. Girona

Temps d’acció

Calen mesures més estrictes a les ciutats per reduir la contaminació atmosfèrica i la mortalitat relacionada. Per a altres factors de risc i malalties, la relació entre la causa (factor de risc) i l’efecte (malaltia) pot semblar més clara que en el cas de la contaminació atmosfèrica. Per exemple, per a malalties infeccioses, com ara la COVID-19, es pot mostrar fàcilment un vincle entre el virus i la malaltia. Aquest vincle clar ajuda a prendre les mesures adequades.

Quan es tracta de contaminació atmosfèrica, aquest vincle és molt més difícil, ja que es basa principalment en models estadístics i en anàlisis epidemiològiques. Això, però, no ens ha d’impedir prendre mesures, ja que la contaminació atmosfèrica s’ha relacionat amb malalties i morts en molts estudis científics robustos i té un impacte considerable sobre la nostra salut.

Reduir els nivells de contaminació atmosfèrica és possible. Els confinaments introduïts per la majoria dels països europeus per frenar la COVID-19 a la primavera del 2020 ofereixen una prova clara, ja que van provocar reduccions significatives en les emissions de contaminants atmosfèrics, en particular pel transport per carretera, l’aviació i el transport marítim internacional, amb reduccions de fins al 60% en NO₂ en alguns casos.

La salut hauria de ser un argument important per a l’acció. Un nou lloc web (https://isglobalranking.org/) mostra els nivells mitjans de contaminació atmosfèrica i la càrrega de mortalitat associada a gairebé 1.000 ciutats d’Europa i classifica les ciutats mitjançant un algorisme de risc. Això pot ajudar els i les responsables de la presa de decisions a desenvolupar les seves polítiques per reduir la contaminació atmosfèrica.

Com reduir la contaminació atmosfèrica

Per fer baixar la contaminació atmosfèrica, hem de reduir urgentment el trànsit privat motoritzat i avançar cap al transport públic i actiu; necessitem una reducció de les emissions de la indústria, els aeroports i els ports; un control sobre la crema domèstica de fusta i carbó i la plantació de més arbres a les ciutats, cosa que farà que les ciutats no només siguin més saludables, sinó també més habitables i sostenibles.

El cotxe elèctric està guanyant popularitat i sovint es veu com la solució per combatre la contaminació atmosfèrica, però ho fa només fins a cert punt, ja que les emissions que no provenen dels tubs d’escapament encara són presents. A més, el cotxe elèctric no aborda altres factors de risc per a la salut prevalents a les ciutats, com la manca d’activitat física, i ocupa molt espai públic que es pot utilitzar per a altres propòsits, com ara zones per a vianants, carrils bici i espais públics on la ciutadania es pugui reunir i establir connexions socials.

S’haurien d’implementar nous conceptes urbans en ciutats que abordessin alguns problemes com ara la ciutat compacta, les superilles de Barcelona, la ciutat 15 minuts de París, la ciutat lliure de cotxes d’Hamburg o una barreja d’aquestes. Es tracta d’alternatives que no només fan front a la contaminació atmosfèrica, sinó que també poden abordar el soroll, l’exposició a espais verds, els efectes de les illes de calor i la manca d’activitat física.

Finalment, les mesures contra la crisi climàtica i les de la contaminació atmosfèrica van de la mà, ja que un dels principals motors d’ambdues amenaces són els combustibles fòssils. Per tant, el Green Deal europeu pot ser una oportunitat per abordar no només la crisi climàtica, sinó també la contaminació atmosfèrica a les ciutats, sent especialment beneficiós per als resultats de salut i benestar. Es tracta d’un full de ruta complet que s’esforça per fer l’UE més eficient i més sostenible en matèria de recursos i una gran oportunitat per fer les ciutats neutrals en carboni, més habitables i més saludables mitjançant una millor planificació urbana i del transport i nivells més baixos de contaminació atmosfèrica.

Sasha Khomenko
investigadora a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)

 

Article relacionat: “Crecer en un barrio con contaminación, crecer en un barrio con aire limpio”. El País. Febrer 2021.