El dia 30 de març ONU-Hábitat ha fet públic el seu darrer informe relatiu a la pandèmia, la salut i les seves interrelacions amb l’entorn en el que vivim.

Arrel de la declaració per part de l’OMS de l’estat d’emergència sanitària mundial, el 30 de gener de 2020, i la seva classificació com a pandèmia l’11 de març, en funció de les condicions sanitàries de cada país i de cada ciutat, s’han adoptat un conjunt de mesures que han afectat diferents àmbits de l’entorn urbà, des de les relacionades amb els espais públics fins als habitatges, passant per la mobilitat, pels barris i pels equipaments. Aquestes mesures han condicionat significativament aspectes relacionats amb la governança, la pobresa, les desigualtats socioeconòmiques, la pròpia economia urbana. Tots aquests aspectes estan molt fortament relacionats amb la salut i el benestar dels seus ciutadans.

En el marc d’aquesta experiència adquirida amb el pas de la pandèmia s’analitzen moltes de les respostes que s’han aplicat per resoldre els seus impactes, amb l’objectiu d’esmerçar esforços perquè les ciutats transitin de l’emergència provocada per la COVID-19, cap a una normalitat que sigui més forta, més resistent i més resilient.

L’informe explora les dimensions especials de la pandèmia i identifica els canvis necessaris en el teixit urbà que permetin mitigar la propagació de futurs contagis, reduint els seus impactes adversos. Alhora aquests canvis han de fer que les ciutats siguin més pròsperes, verdes i justes. En l'informe s’assenyala que quan es passi d’una mentalitat basada en les actuals mesures d'emergència, a una nova etapa de normalitat i de recuperació en tots els àmbits, les ciutats disposen d’una gran finestra d’oportunitats per enfortir-se en dimensions com la millora de la salut pública, la resistència econòmica i els serveis basats en la igualtat. Aquestes dimensions s’articulen en base al desenvolupament de diferents punts clau en que caldria basar les diferents actuacions i preses de decisions:

• Cal repensar el disseny i funcionalitat de les ciutats.
• Resulta prioritari millorar la pobresa sistèmica i la desigualtat .
• Les autoritats han de reconèixer la necessitat d’una governança multinivell més integrada i cooperativa, amb èmfasi en el desenvolupament de marcs institucionals i financers més flexibles i innovadors.
• Cal crear una “nova normalitat” basada en aspectes relatius a l’economia de la ciutat sostenible.
• Mantenir un compromís clar per continuar fent complir, i millorar, les proteccions en matèria de salut pública.
• Cal tenir la mentalitat oberta i la capacitat per adaptar-se de manera creativa a les actuals circumstàncies provocades per la pandèmia.
• És necessari un enfocament de les preses de decisions cap a accions que estiguin basades en la recuperació, i no tant sols en la supervivència.
• Resulta prioritari el disseny d’estratègies multisectorials que abastin les diferents dimensions de la pandèmia, especialment per als grups més vulnerables.
• És essencial enfortir el compromís en els aspectes basats en la comunitat.

En l’informe es posa de manifest que moltes de les antigues divisions i desigualtats preexistents han resultat enfortides amb el pas de la pandèmia, i no serà suficient un simple retorn passiu que ens porti a la situació de normalitat. Caldrà fer un canvi transformador, amb polítiques inclusives, amb el compromís de la comunitat, i una transició significativa cap a un enfocament més sostenible dels canvis.
 

Enllaç al document.