Aquest any, del 17 al 23 de maig, se celebra la sisena Setmana Mundial de les Nacions Unides per la Seguretat Viària, amb l’objectiu de trobar solucions per garantir la seguretat de tots els caminants. Aquest esdeveniment és bianual, i en cada ocasió es tracten diferents aspectes dins d’aquest marc general. Aquest any amb el lema “Carrers per la vida” es promociona la campanya #Love30, amb què es pretén influenciar tots els poders públics i la ciutadania perquè s’estableixi el límit de velocitat de 30 Km/h en els espais on conviuen persones i vehicles.

Entre els beneficis que aporta aquesta limitació de la velocitat en zones on hi ha vianants cal destacar:

• Protegir les persones que circulen pels carrers, en especial les més vulnerables (infants, persones amb discapacitats, gent gran, ...).
• Millorar la convivència entre conductors i conductores, caminants i bicicletes.
• Disminuir les emissions de CO², per contribuir a la sostenibilitat ambiental.

Aquesta limitació en la velocitat, per tant, ajudarà a assolir diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible, especialment el 3.6 que vol reduir a la meitat el nombre de morts i lesions causades per accidents de trànsit l’any 2030, però també d’altres relacionats amb l’educació, la infraestructura, la sostenibilitat de les ciutats, l’acció climàtica i les associacions de persones.

La “Dècada d’Acció per la Seguretat Vial 2021-2030” és una campanya que s’ha llençat oficialment en el marc d’aquesta Setmana Mundial, i està alineada amb la Declaració d’Estocolm de 2020, un esdeveniment pensat per millorar la seguretat viària a àmbit mundial i per ajudar a assolir els objectius de mobilitat sostenible fixats en l’agenda 2030, que va ser subscrita i adoptada per molts dels governs mundials.

Cal dir que els accidents de trànsit no acostumen a produir-se de manera fortuïta i obeeixen a factors que, en una bona part, poden prevenir-se. És per això que, des de fa anys, el Servei Català de Trànsit treballa per millorar l’accidentalitat del territori: creà l’Observatori de la Seguretat Viària, elaborà el Pla estratègic de Seguretat Viària a Catalunya, engegà una línia de suport als municipis per reduir els accidents de trànsit a través del Pla local de seguretat viària, etc.

Totes aquestes accions s’han vist reflectides en el conjunt de municipis majors de 10.000 habitants de la província de Barcelona: tot i que els accidents de trànsit estan augmentant des del període 2006-2007, els accidents més greus estan disminuint, tal i com es pot observar en la següent figura on es representa l’evolució de l’índex d’accidentabilitat, és a dir, el nombre d’accidents amb morts i ferits greus ocorreguts en el territori per 100.000 habitants.
 

Font: Registre SIDAT del Servei Català de Trànsit i Padró Municipal d'Habitants de l'Institut Nacional d'Estadística. Elaboració Diputació de Barcelona.
 

D’altra banda, en el mateix període, el 9,3% de les proves d’alcoholèmia realitzades en les persones implicades en un sinistre de trànsit van resultar positives, el que implica un augment del 31% respecte el bienni anterior.

L’ús d’accessoris de seguretat en víctimes per sinistres de trànsit ocorreguts en el territori afortunadament evoluciona favorablement i des de fa anys tant l´ús correcte del casc, del cinturó de seguretat i dels sistemes de retenció infantils oscil·la entre el 99% i el 100%.

En aquest sentit, l’Enquesta sobre hàbits de salut a alumnes de 4rt d’ESO de la província permet analitzar l’ús i l’evolució dels dispositius de seguretat passiva en aquesta franja d’edat tan important per a la consolidació d’hàbits. Veiem que en els darrers anys l’ús de cinturó de seguretat als cotxes està estabilitzat, el 86,5% dels i les joves declaren fer-lo servir sempre i el 8,9% sovint. Pel que fa a l’ús del casc de moto cal destacar que se’n manté l’ús però sense arribar a la plena extensió, un 81,8% dels i les joves que van amb motocicleta declaren fer-lo servir sempre. I finalment, pel que fa a l’ús del casc en bicicleta observem un ús creixent en l’última onada realitzada de l’enquesta: el 35% declara fer-lo servir sempre o sovint, el 29% ocasionalment, mentre que el 37,5% encara no el fa servir mai.

Una última dada interessant és que, durant el període 2017-2018, es van produir en el conjunt dels municipis considerats 11.442 defuncions derivades de sinistres de trànsit, que van donar lloc a 131.335 anys potencials de vida perduts (APVP) en la població entre 1 i 70 anys.

La mortalitat per accidents de trànsit de vehicles a motor va suposar la setena causa dins el llistat de les 73 principals causes de mort en la població entre 1 i 70 anys, amb 4.613 APVP. La distribució per sexe va ser en els homes de 3.790 APVP (82,2%) i en les dones de 823 APVP (17,8%).
 

Font: Registre de Mortalitat de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i Població (padró: INE, postcensal: IdesCat). APVP: anys potencials de vida perduts en la població d’1 a 70 anys. Taxa APVP: nombre d’APVP per cada 10.000 habitants d’1 a 70 anys. Elaboració Diputació de Barcelona.
 

Resulta essencial i urgent, doncs, poder disposar de ciutats amb carrers pacificats que facilitin la convivència ciutadana, dotats amb límits de velocitat baixos. Perquè circular a baixa velocitat, segur que salva moltes vides.

Per la millora de la seguretat viària cal actuar a tots els fronts, tant locals, com nacionals i supranacionals. La Diputació de Barcelona se suma a aquest esdeveniment de les Nacions Unides fent èmfasi en la necessitat urgent de participar i col·laborar amb els municipis per millorar tots els aspectes relacionats amb la seguretat viària.

Des de la Diputació de Barcelona ens fem solidaris amb aquesta iniciativa #Love30, un gran gest per reclamar que el límit de velocitat de 30Km/h sigui la norma en els municipis de Barcelona i de tot el món.