La pandèmia per la COVID-19 i les mesures de confinament i aïllament han posat la soledat, l’aïllament social i la pèrdua de connexions al capdavant de les nostres comunitats ¹. Les taxes de depressió i ansietat han augmentat des que la COVID-19 va incrementar la pressió en uns sistemes de salut mental que ja estaven sobrecarregats. Només a Europa, i abans de la pandèmia de la COVID-19, 30 milions d’adults europeus van reportar sentir-se sols. La soledat no coneix fronteres geogràfiques, econòmiques, culturals i socials i afecta tots els grups d’edat sense excepció. De totes maneres, és més reportada entre les dones, és més freqüent en l’adolescència i entre les persones grans, i afecta especialment les persones amb limitacions en la vida diària i nivells socio-econòmics i educatius baixos. Identificar solucions innovadores per promoure connexions socials i reduir la càrrega del sistema de salut mental sembla una tasca de màxima prioritat que, a més a més, queda recollida en el Marc Europeu d’acció sobre salut mental i benestar ².

La prescripció social té com a objectiu promoure la connexió social i la participació en activitats significatives, que alhora està associada amb millores en la salut física, cognitiva i mental. A més a més, permet adreçar els determinants de la salut des de fora del sector sanitari i proporciona als col·lectius mèdic, d’infermeria, treball social i d’altres professionals de la salut i socials amb opcions de derivació no mèdiques, que funcionen conjuntament amb els tractaments existents per afavorir la connexió i, per extensió, també el benestar mental i els comportaments de salut. Algunes d’aquestes opcions inclouen activitats artístiques comunitàries, grups de caminades, ciclisme o horts comunitaris ^{3 4}.

Els programes de prescripció social que inclouen específicament l’accés a la natura com un dels components principals també s’anomenen prescripció social basada en la natura. L’evidència suggereix que les activitats de prescripció social basada en la natura poden enfortir les estructures socials i millorar la salut mental i física a llarg termini activant processos intrapersonals, interpersonals i ambientals, tot i que encara cal fer més recerca per comprendre l’impacte de la prescripció social com a estratègia d’intervenció. Les prescripcions són adequades per arribar a un ampli ventall de grups poblacionals, inclosos els d’alt risc, com ara: menors d’edat en situació de risc d’exclusió (per ex: per maternitat), immigrants, persones grans, poblacions aïllades econòmicament i lingüísticament, i persones poc acostumades a la natura i als espais exteriors ^{5 6}.

El projecte “Reimaginant Entorns per la Connexió: Testant Accions per la Prescripció Social en Espais Naturals” (RECETAS, per les seves sigles en anglès) està finançat en el marc del programa de recerca de la Comissió Europea H2020, i es coordina des de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Hi participaran també sis ciutats d’Europa, Amèrica Llatina i Austràlia.

El projecte abordarà la soledat i la qualitat de vida relacionada amb la prescripció social basada en la natura, en què es crearà i mantindrà la infraestructura social i tecnològica necessària per afavorir la cohesió i el suport social i comunitari. La prescripció social basada en la natura serà el nexe entre les persones, els espais i les institucions que formen xarxes i connexions socials⁷ amb les inversions existents en les solucions basades en la natura i les infraestructures verdes (com per exemple, parcs, terrats i jardins) i els espais blaus (com per exemple, llacs, rius), per tal de reduir els efectes de la contaminació, el clima extrem (com la calor) i altres factors ambientals estressants. L’enfocament en les persones que pateixen la soledat com a beneficiàries de les solucions basades en la natura i les infraestructures verdes és una nova aplicació d’aquestes intervencions.

En el cas de Catalunya, el projecte té com a socis el Departament de Salut (Agència de Salut Pública de Catalunya) i la Fundació Salut i Envelliment de la UAB. Conjuntament amb ISGlobal, a l’àrea metropolitana de Barcelona duran a terme un assaig clínic en el marc del projecte RECETAS coordinadament amb la resta de ciutats. Aquest estudi inclourà a persones majors de 18 anys que viuen en zones urbanes sòcio-econòmicament desfavorides de la província de Barcelona amb un alt índex d’immigració, atur i població envellida en risc d’aïllament social. Els espais fluvials recuperats dels rius Llobregat i Besòs, el litoral marítim, els parcs integrats als nuclis o associats a zones forestals, i els jardins històrics i botànics repartits de l’àrea metropolitana de Barcelona formaran part del territori en el qual es desenvoluparan les activitats de prescripció.

S’utilitzaran mètodes d’investigació de l’acció participativa, anàlisi de xarxes socials, estudis qualitatius, economia de la salut i assajos clínics controlats i aleatoritzats per provar l’eficàcia de la prescripció social basada en la natura, incloent els seus costos, per tal de promoure la connexió entre poblacions que experimenten soledat amb oportunitats orientades a la seguretat social, inclusiva i espais urbans exteriors accessibles, verds i blaus. Els resultats de RECETAS aportaran proves sobre l’eficàcia de la prescripció social basada en la natura en diferents contextos així com mètodes i eines per a la replicació en zones urbanes d’arreu del món.

L’enfocament del projecte persegueix millorar la política i la pràctica del món real per millorar la salut de les persones i reduir la soledat, connectant les persones que experimenten la soledat amb professionals d’ajuda i amb àmplies inversions en solucions basades en la natura i infraestructures verdes, alleugerint també les pressions sobre els sistemes de salut. Si té èxit, reduirà sistemàticament la soledat, promourà i mantindrà comunitats actives i connectades socialment i reduirà les desigualtats en salut tot connectant les persones amb la natura de manera significativa.

1. Lee J. Mental health effects of school closures during COVID-19. The Lancet Child & Adolescent Health. 2020;4(6):421.
2. European Commission. European Framework for Action on Mental Health and Wellbeing. Brussels2016.
3. Bickerdike L, Booth A, Wilson PM, Farley K, Wright K. Social prescribing: less rhetoric and more reality. A systematic review of the evidence. BMJ Open. 2017;7(4).
4. Chatterjee HJ, Camic PM, Lockyer B, Thomson LJM. Nonclinical community interventions: a systematised review of social prescribing schemes. Arts Health. 2018;10(2):97–123. https://doi. org/10.1080/17533015.2017.1334002
5. Razani N, Morshed S, Kohn MA, Wells NM, Thompson D, Alqassari M, et al. Effect of park prescriptions with and without group visits to parks on stress reduction in low-income parents: SHINE randomized trial. PloS one. 2018;13(2):e0192921
6. James AK, Hess P, Perkins ME, Taveras EM, Scirica CS. Prescribing outdoor play: outdoors Rx. Clin Pediatr. 2017;56(6): 519–24
7. Klinenberg E. Adaptation: How can cities be “climate-proofed”. In. The New Yorker. Vol January 7, 2013. New York2013.

Laura Hidalgo
Assistent de recerca a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)
Investigadora del projecte RECETAS