A l’hora d’explicar l’estat de salut d’un territori, cada cop és més habitual fer-ho des dels seus determinants. En aquest concepte hi entraria un ampli ventall de factors que anirien des d’allò individual fins als hàbits de la població. Aquí ens centrarem en els factors socials com a determinants especialment considerats per instàncies internacionals com l’OMS (es pot consultar, per exemple, aquest document en castellà o aquest més recent en anglès).

A Catalunya s’ha estudiat àmpliament aquesta qüestió: des de grups de recerca a reports institucionals centrats en l’impacte sobre la salut d’una determinada conjuntura econòmica o en la problemàtica sobre col·lectius concrets com la infància.

Les vessants de la salut que es veuen determinades per aspectes socials són moltes. Per citar-ne algunes es pot esmentar la salut mental, l’ús del sistema sanitari o la incidència d’epidèmies que ja porten anys amb nosaltres (com el VIH) o més recents (com la COVID-19).

Com es pot veure en el següent esquema, també són diversos els condicionants socioeconòmics causants i la seva interacció. En tant que som una societat que proveeix rendes a la seva ciutadania bàsicament mitjançant el mercat de treball, el seu deteriorament ha estat un dels que més s’han estudiat.

A l’igual que succeeix en tants altres temes, l’aterratge a escala local dels determinants socials de la salut s’ha vist limitat per la tradicional escassetat d’indicadors. En aquesta nota volem presentar tres plataformes d’informació estadística especialment útils al respecte. Dues d’elles són noves mentre que la tercera s’ha actualitzat recentment.

1. L'Explorador Social del Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB és una plataforma d’accés obert que permet visualitzar característiques i canvis a diverses escales geogràfiques que, per a molts indicadors, inclouen la municipal. S’hi contemplen dades de població, societat, activitat econòmica, medi ambient, política i governança. Permet, a més, que els usuaris puguin crear informes personalitzats, tant en indicadors com en l’àmbit territorial considerat.
2. Índex socioeconòmic territorial de l'IDESCAT. Es tracta d’un indicador relatiu, sense unitats de mesura, que estableix un valor de referència per a Catalunya igual a 100 i valors per a cada unitat territorial en comparació amb aquest. Els resultats es presenten per agrupacions censals: 713 són inframunicipals, 26 corresponen a un municipi i 114 són supramunicipals. L’índex en qüestió sintetitza tot un seguit de components per als quals també es donen els valors relatius de referència: població ocupada, treballadors de baixa qualificació, estrangers de països de renda baixa o mitjana i renda mitjana, població amb estudis baixos i població jove sense estudis postobligatoris. Especial importància tenen aquests dos darrers indicadors que beuran d’una nova Estadística dels estudis de la població (EEP) amb la qual l’IDESCAT omplirà un buit d’informació sobre els nivells educatius dels nostres municipis. La pertinença d’aquesta qüestió per al tema que ens ocupa tal vegada quedava ben il·lustrada amb el títol d’una editorial recent de TheLancet: Education: a neglected social determinant of health
3. Atlas de distribución de renta de los hogares de l’INE S’elabora en base a informació fiscal i acaba de ser actualitzat amb dades 2018. L’element diferencial que aporta aquest projecte respecte als anteriors és el càlcul de l’índex de Gini per municipis. És l’indicador clàssic de desigualtats de la renda entre la població d’un determinat territori i prou pertinent per a temes de salut com per haver inspirat l’índex de desigualtats de la OMS.

Tots tres projectes tenen elements comuns i interessants:

• Important desglossament territorial de la informació fins arribar a nivell local o, en algun cas, infralocal.
• Obertura de les dades presentades que cadascú pot descarregar-se per fer-ne el seu propi tractament.
• Aposta clara per al format cartogràfic per a presentar informació estadística territorial.

Des del sistema d’indicadors del Servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona hem començat a incorporar indicadors socials. Concretament, en l’edició 2021 dels informes municipals s’hi ha afegit un capítol al respecte que recull indicadors d’ingressos, situació laboral, garantia de rendes i accés a l’habitatge. Properament comptem portar dades semblants al quadre de comandament que també oferim als municipis majors de 10.000 habitants de la província. La incorporació de formats cartogràfics als nostres sistemes d’informació és també un objectiu en el qual s’està començant a treballar.