Darrerament s'han publicat algunes notícies sobre una malaltia anomenada febre hemorràgica de Crimea Congo (FHCC), o simplement Crimea Congo, transmesa per paparres. S'han produït casos a Catalunya?
Primer de tot, cal saber que aquesta malaltia és causada per un Nairovirus de la família Bunyaviridae transmès per la picada d’una paparra, generalment del gènere Hyalomma. El peculiar nom que rep rau en el fet que al 1944 va ser detectada per primer cop a la guerra de Crimea però que posteriorment es va comprovar que un virus detectat al Congo al 1956 era el mateix. La trobem estesa per África, els Balcans, Orient Proper i Àsia. A Europa s'han detectat casos en diversos països com Albania, Bulgaria, Grècia, Kosovo, Serbia, Turquía, Armenia, Georgia, Ucraina, Federació Rusa i d’altres.
És una malaltia zoonòtica, és a dir que el reservori principal són els animals. No presenta símptomes en aquests però representa una amenaça per als humans, especialment per als ramaders i altres treballadors agrícoles, veterinaris, treballadors de laboratoris i personal hospitalari, entre els quals es produeixen la major part dels casos.
La transmissió a humans es dona per la picada d’una paparra infectada, encara que pot haver-hi transmissió entre humans si hi ha contacte estret amb sang o secrecions i també per contacte amb animals en escorxadors si l’animal és infectat i té el virus a la sang. Encara que molts infectats no arriben a tenir cap símptoma, és una malaltia que pot arribar a ser greu i es calcula que entre un 2 i un 30 % dels infectats pot acabar morint.

A l’Estat Espanyol, els que es creien ser els primers casos es van donar al 2016. El primer fou el d’un home que va morir un cop ingressat a l’hospital i el segon fou el d’una infermera que el va atendre però que va poder superar la malaltia. El 2018, un altre home relacionat amb activitats cinegètiques va emmalaltir i també va morir. Fins 2020, van haver-hi vuit casos detectats dels quals van morir tres, el darrer any. Tots aquests casos s’han donat a Castella la Manxa i comunitats del voltant, al centre i sud-est de la península. Aquest 2021 ja s’ha detectat un altre cas i un més en estudi en el moment de redactar aquest article.
Curiosament, i a causa de la difusió d’aquests casos, es va poder comprovar retrospectivament que ja al 2013, una persona que va presentar símptomes compatibles amb els de la malaltia i que en el seu moment no es va poder diagnosticar, ara, amb un anàlisi posterior, si que s’ha pogut detectar anticossos del virus, essent doncs aquest el primer cas detectat.

Tot plegat aquesta història ja va començar uns quants anys abans quan al 2010, el virus fou detectat en paparres a Extremadura trobant-se des d’aleshores també a Castella la Manxa, Castella Lleó, Andalusia i Madrid. Precisament, a causa d’aquesta detecció i de la preocupació que suscitava, el Dr. Antonio Tenorio de l’Institut de Salut Carlos III a Madrid, ja va alertar del perill que suposava, i demanava fons per poder estudiar a fons quina era la situació real a l’Estat.

Ara per ara, Hyalomma marginatum, l’espècie que és considerada vector principal, no es troba a Catalunya així com tampoc Hyalomma lusitanicum, l’altra espècie implicada. Tampoc s’han detectat fins ara casos en humans a Catalunya. Sembla doncs poc probable que hom es pugui infectar a Catalunya, però com passa amb la resta de malalties d’aquest tipus, cal estar alerta ja que canvis en moviments d’animals, en la distribució del vector o en el clima poden modificar l’escenari actual ràpidament. 

Distribució actual d’Hyalomma marginatum. Font ECDC
 

Per saber-ne més: 

• Febre hemorràgica de Crimea-Congo. Generalitat de Catalunya
• Fiebre hemorrágica Crimea Congo. Ministeri de Sanitat

Carles Aranda
Responsable Àrea Natural-Rural i de Vectors
Servei de Control de Mosquits
Consell Comarcal del Baix Llobregat