Un article anterior d’aquest butlletí situava la importància dels determinants socials sobre la salut pública. Entre ells, es citava el nivell educatiu com un factor destacat i s’avançava la publicació per part de l’IDESCAT de la nova Estadística dels estudis de la població (EEP) que ens permetrà tenir indicadors fiables al respecte a escala local. Sembla que el termini previst de presentació d’aquest indicador serà aquest mes de setembre.

També aquest estiu ha sortit publicat un interessant article sobre el tema signat per l’Amand Blanes i el Sergi Trias-Llimós (ambdós del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB). Tot seguit anem a ressenyar-ne breument alguna de les conclusions:

Per tal d’analitzar com el perfil educatiu condiciona la salut, es comparen grups extrems de la variable explicativa: població amb un nivell educatiu baix en relació amb les persones amb estudis superiors.

Pel que fa als efectes (variables a explicar), s’han analitzat diverses dimensions de la salut com la mortalitat de la població i la seva percepció de bona salut durant la vellesa.

L’evolució històrica agregada dels nivells educatius és a la millora, sobretot en les generacions joves i, molt especialment, entre les dones. No obstant això, aquesta millora és molt desigual, tant entre els diferents grups socioeconòmics com dins d’aquests.

Els autors descriuen com aquestes desigualtats educatives acaben impactant en la salut dels grups amb menys formació. Ho formulen en termes de diverses “penalitzacions”:

1a: Desigualtats d’esperança de vida, molt evidents en gràfics com el següent:

Esperança de vida i desigualtat en l’edat de mort a l’edat 30 segons sexe i nivell educatiu. Espanya 2017-2019

Font: Blanes,A. i Trias-Llimós, S. (2021) “Viure menys anys i en pitjor salut: el peatge de la població amb menor nivell educatiu a Espanya”, CED, Perspectives Demogràfiques num. 024
 

2a: Major dispersió de l’edat de defunció o, en altres paraules, major desigualtat de supervivència entre els seus membres. Això seria especialment perceptible amb indicadors com la mortalitat evitable i s’explica per factors com els hàbits i estils de vida, les condicions de treball, els nivells de “alfabetització en salut” o l’ús del sistema sociosanitari.

3a: major prevalença de males condicions de salut autopercebuda i de limitacions per al desenvolupament d’activitats desitjables en termes de salut.

L’impacte d’aquetes problemàtiques s’hauria incrementat en els darrers mesos pels efectes socials i econòmics de la COVID-19.