Hi ha una estreta relació entre la salut i l'entorn on les persones vivim i treballem que pot explicar-se pels determinants de salut (The Health Map: Barton and Grant 2006). Determinats entorns urbans promouen la dependència dels vehicles, nivells alts de contaminació atmosfèrica i de soroll. Com a conseqüència, es fomenten estils de vida sedentaris i augmenten l'obesitat i les malalties cardiovasculars.

El desenvolupament de la llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica tindrà fortes repercussions en els factors determinants de salut, tant de forma directa com indirecta.

Per primer cop, l’Estat espanyol compta amb una Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica (Llei 7/2021, de 20 de maig) que atorga empara legal i promou el ODS (Objectiu de Desenvolupament Sostenible) 13 d’acció pel clima. D’aquesta forma es respon al compromís assumit per Espanya a l’àmbit europeu.

La llei estableix que abans del 2050, l’Estat espanyol assolirà la neutralitat climàtica (el balanç de gasos d’efecte hivernacle serà zero) i el sistema elèctric estarà basat en fonts de generació d’origen renovable. Un dels instruments serà la gestió de la mobilitat, recolzada en els vehicles elèctrics. El repte és assolir al 2050 un parc de turismes i vehicles comercials lleugers “sense emissions directes de CO₂” motiu pel qual a partir del 2040 no es podrà vendre a l’Estat Espanyol cap vehicle propulsat per benzina, dièsel o híbrids. Això significa disminuir la contaminació atmosfèrica a les ciutats i disminuir el número de morts evitables per aquesta causa. Altra mesura que millorarà la qualitat de l’aire que respirem vindrà donada pel fet que els municipis de més de 50.000 habitants i els territoris insulars han d’adoptar, abans del 2023, plans de mobilitat urbana sostenible que permetin l’establiment de zones de baixes emissions. Aquesta mesura també és aplicable als municipis de més de 20.000 habitants quan se superin els valors límit dels contaminants que regula el Reial decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire.

S’implementarà la instal·lació d’infraestructures de recàrrega elèctrica en les estacions de servei en les quals les vendes anuals de gasolina i gasoil superin els 5 milions de litres i es prohibeix atorgar noves autoritzacions d’exploració i d’explotació d’hidrocarburs. No s’atorgaran noves autoritzacions a projectes de producció de carbó natural ni a projectes vinculats a l’extracció d’urani. Es fomentaran els gasos renovables, com el biogàs, el biometà o l’hidrogen.

S’estableixen el Plan Nacional Integrado de Energia y Clima (PNIEC), la Estrategia de Descarbonización 2050 i el Plan Nacional de Adaptación al Cambio Climático (PNACC) com a instruments per assolir els objectius de la Llei i fomentar la resiliència i l’adaptació al canvi climàtic. Per no deixar a ningú enrere, s’estableix una Estrategia de Transición Justa com a eina per optimitzar les oportunitats en l’activitat i l’ocupació en la transició a una economia baixa en emissions. D’aquesta manera es reforça els efectes positius de la Comunitat en la salut global dels individus i territoris afectats.

L’eficiència energètica i la progressiva penetració d’energies renovables en el mix energètic espanyol serà un dels principals motors de reactivació econòmica a curt termini. S’espera una acció de reclam sobre la resta de sectors que millorin la competitivitat empresarial. La política agrària comuna, la de desenvolupament rural i la forestal són clau per assolir l’objectiu de neutralitat climàtica, per això es recull la necessitat d’incentivar la participació dels propietaris i gestors públics i privats en l’augment de la capacitat de captació de CO₂ dels embornals de carboni terrestres i marins, especialment els del sector agrari i forestal, que han de ser motors de desenvolupament de les zones rurals. La llei preveu reforçar els efectes positius de l’Economia Local i les Activitats en la Salut Global dels individus i territoris afectats.

La llei contempla mesures concretes en la mobilització de recursos en la lluita contra el canvi climàtic i la transició energètica. El títol VII preveu aspectes com la inclusió de prescripcions tècniques de criteris de reducció d’emissions i de petjada de carboni en els plecs de contractació pública. A més assenyala la dieta alimentaria com un element important en la lluita contra el canvi climàtic. La dieta forma part de l’estil de vida i és un important factor determinant de salut. Quan les Administracions Públiques hagin de subscriure contractes de subministres d’aliments, s’establiran condicions especials d’execució en què prevalguin els aliments frescos o de temporada, i amb un cicle curt de distribució.

S’obren molts interrogants sobre com s’implantarà i qui pagarà aquesta transició però des del punt de vista de la Salut Pública es tracta d’una llei necessària que ha de constituir el marc institucional per facilitar l’adequació a les exigències de l’acció climàtica i contribuir a la protecció i promoció de la salut (article 2 f).