La majoria de bolets apareixen a la tardor, després de les primeres pluges i acompanyant la baixada de temperatures del final de l’estiu. Ara que n’és el temps, anar als boscos a collir-ne es converteix en una activitat divertida i molt popular al nostre país, ja que molts bolets són comestibles i s’utilitzen tradicionalment a la cuina catalana.

No obstant, alguns són molt tòxics i poden produir greus trastorns digestius o, fins i tot, la mort. En alguns casos, els bolets verinosos són molt semblants als comestibles, és per això que només s’han de collir els bolets que s’identifiquin sense cap mena de dubtes. A més, els bolets s’han de collir sense perjudicar l’entorn natural, ja que són els òrgans reproductors dels fongs, els quals duen a terme una funció essencial de reciclatge al bosc: la descomposició de la fullaraca.

Des del punt de vista nutricional, tenen un baix contingut calòric i el seu component principal és aigua en un 90%, també aporten fibra, diversitat de minerals i algunes vitamines del grup B. Els bolets també són rics en purines que el nostre cos transforma en àcid úric quan els mengem i, per tant, no són recomanables per a persones amb problemes renals o amb gota.

A Catalunya hi ha identificades unes 1500 espècies diferents de bolets de les quals n’hi ha unes 300 de més comunes. Els comestibles de bona qualitat més coneguts són unes 20 espècies: la múrgola, l’orella de gat, les tòfones, la llengua de bou, el rossinyol, el camagroc, la trompeta de la mort, el peu de rata, la llenega, el carlet, la gírgola, el cama-sec, el fredolic, el moixernó, el xampinyó, l’apagallums, l’ou de reig, el pinetell, el rovelló, el cep, el mataparent, el molleric, el rossinyol i alguns més.

La farinera borda (Amanita phalloides) és el bolet més perillós dels nostres boscos i per això és el bolet que tot boletaire ha de saber reconèixer per tal d’evitar possibles intoxicacions. Té, com totes les amanites, l’anell al voltant del peu i una volva que embolcalla la base, però pot ser confós amb espècies comestibles si la volva queda tapada i no resulta visible, si presenta un color més esgrogueït o gairebé blanc, si manca l’anell del voltant del peu... Les toxines que conté són 20 vegades més tòxiques que el cianur, de manera que un sol bolet pot causar la mort d’una persona de 80kg de pes.

A més de la farinera borda també hi ha altres espècies mortals i d’altres que produeixen trastorns digestius lleus o greus: el peu de rata bord, la bola de neu pudent, el fals carlet, el reig bord...

En cas de possible intoxicació per bolets, cal portar els afectats al centre sanitari més proper i al més aviat possible. La rapidesa en iniciar el tractament adequat és clau per poder salvar la vida a la persona afectada i cal tenir en compte que el risc és més elevat en infants i persones grans. Cal portar mostres dels bolets per ajudar a confirmar el diagnòstic.

La venda minorista de bolets al consumidor final, sigui en botiga o en parada de mercat no sedentari, ha de realitzar-se d’acord amb el Reglament CE 852/2004, relatiu a la higiene dels productes alimentaris, i amb el Reial Decret 30/2009, pel que s’estableixen les condicions sanitàries per a la comercialització de bolets per a ús alimentari. Els requisits bàsics de seguretat alimentària són els següents:

• Els bolets han d’estar identificats correctament, trobar-se en bones condicions de conservació, lliures de cucs i nets.
• En el cas de que els bolets siguin recol·lectats en el medi natural només es podran comercialitzar les espècies que figuren a la part A de l’annex del RD 30/2009, no podran presentar-se com a barreges de diferents espècies, hauran de ser peces senceres i no es podran rentar.
• En el cas que els bolets siguin cultivats seran els de la llista B de l’annex, així com els de la llista A obtinguts del cultiu.
• No podran comercialitzar-se els bolets de la llista D de l’annex.
• Els comerciants que comprin els bolets per a la seva comercialització, hauran de disposar dels documents d’acompanyament comercial corresponents.
• El transport, emmagatzematge, exposició i venda es realitzarà de tal manera que no afecti a la innocuïtat dels bolets.

També pot consultar-se la Guia de pràctiques correctes d'higiene per al sector de bolets i tòfones basada en el sistema d'APPCC, publicada per l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA).