Al llarg de la història, la societat ha hagut de fer front a diverses vicissituds que han comportat canvis en les estructures poblacionals. Els conflictes bèl·lics, les crisi econòmiques i les grans epidèmies mundials s’han relacionat de manera directa amb l’augment de la mortalitat, la disminució de la natalitat i la variació dels moviments migratoris. El cas més recent, i que encara patim, és el de la pandèmia de la COVID-19. Vint mesos després de la declaració de l’Estat d’Alarma, són ja diversos els estudis (com el publicat recentment a la revista Panorama Social) que mostren l’impacte demogràfic de la pandèmia. Si ens centrem en la natalitat, totes les conclusions apunten a què “plou sobre mullat”. I és que la COVID-19 no ha fet més que accentuar un dels principals problemes de salut pública de la nostra societat, una natalitat en continu descens des de fa ja més d’una dècada. Lluny queden els primers dies de confinament en què diversos medis de comunicació es feien ressò d’un possible baby boom, i és que a dia d’avui ja s’han pogut constatar els estudis que pronosticaven un augment en la caiguda de la natalitat.

Dins del seu paquet d’estadístiques “experimentals”, l’INE ha començat a publicar mensualment les estimacions de naixements relatives al penúltim mes complet. No s’ofereixen dades municipals però sí autonòmiques i provincials. El gràfic que veiem a continuació ens mostra la constant disminució de naixements dels darrers anys, amb caigudes anuals entorn al 4%. Ara bé, quina ha estat la magnitud de l’impacte que ha tingut la COVID-19 sobre aquesta tendència? L’efecte el podem veure especialment al cap de 8-10 mesos d’ençà que va esclatar la pandèmia. Si ens fixem en els darrers mesos del 2020 i els primers del 2021, els naixements estan molt per sota de les dades habituals en anys anteriors. Aquesta disminució és especialment notòria al gener del 2021, mes en el qual van néixer a la província de Barcelona un 24,5% menys de nadons que al mateix període del 2020. Al mateix gràfic s’hi percep, però, recuperació en el nombre de naixements a partir de la primavera d’enguany, amb 21.631 naixements entre març i agost versus els 21.463 en el mateix període del 2020.

Fig. 1| Nombre absolut de naixements per mes i any a la província de Barcelona

Font: INE Experimental. Estimació mensual de naixements

Diego Ramiro, director de l’Institut d’Economia , Geografia i Demografia del CSIC, argumenta que la recuperació que s’observa a partir de març, i que ja es preveia, reflexa que hi ha parelles que van decidir endarrerir el projecte de concebre, i que al juny van començar a tornar-hi a pensar coincidint amb la finalització del primer Estat d’Alarma. A més, cal afegir la reactivació dels tractaments de reproducció assistida, que fins llavors havien estat paralitzats.

Tot i que els últims mesos les dades mostren un canvi de tendència en la reducció dels naixements, Ramiro alerta que encara estan per veure els efectes de les successives onades que han anant esdevenint. D’ altra banda, Pau Miret, demògraf i professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), declara que potser veiem una recuperació de naixements “posposats” nou mesos després de la vacunació, però no d’aquells que no s’han concebut per la crisi econòmica. En aquesta mateixa línia, Marta Seiz, demògrafa de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED), creu que hi ha factors que allargaran la disminució dels naixements. “D’una banda, suposem que hi haurà dones que no vulguin tenir fills per la incertesa sanitària, però els que estudiem la fecunditat sabem que està molt fortament associada a les perspectives econòmiques i laborals dels individus, i això és un aspecte al qual la COVID-19 hi està contribuint negativament”. Finalment, Albert Esteve, director del Centre Demogràfic de la UAB, va més enllà i assegura que “la pandèmia no només ha frenat els naixements més immediats, sino també totes les pre-transicions fins arribar a la concepció (conèixer parella, anar a viure junts, etc.)”. Esteve afegeix que els presagis no són bons i que cal tenir en compte que aquesta aturada imposada per la COVID-19 s‘està donant en societats que de base ja tenen fills molt tard, i que tenen dificultats per concebre.

El programa d’estadística experimental del l’INE ens permet també avaluar si la província de Barcelona ha notat aquest decreixement en major o menor mesura que altres àmbits geogràfics. En l’acumulat gener-agost del 2021, la natalitat de la província ha baixat un -7,28% respecte al 2019, una reducció molt semblant a la catalana (-7,24%) i clarament per sobre de la dada estatal (-6,74%). En el següent mapa podem veure com es situa cada província en aquest rànquing:

Fig. 2| Variació dels naixements en cada província en el període gener-agost 2021 en relació al mateix període de 2019

Font: INE Experimental. Estimació mensual de naixements

Tot i les dades de les que disposem fins ara, caldrà veure les xifres fins a finals d’any per valorar amb més certesa quin ha estat l’impacte més immediat de la COVID-19 sobre la natalitat al nostre territori. L’efecte indirecte sobre la salut reproductiva, derivat de la crisi econòmica i les variacions migratòries que la pandèmia ha provocat, caldrà anar avaluant-lo durant els propers anys.