Aquest congrés virtual impulsat per la Generalitat, Diputació de Barcelona, AMB i Ajuntament de Sabadell es va celebrar els dies 14 i 15 d’octubre i va comptar amb la presència de 54 ponents, distribuïts en 11 taules rodones i 7 ponències magistrals.

La major part de les ponències es van centrar en mesures urgents de gestió de mobilitat i emissions per disminuir la contaminació atmosfèrica.

Els àmbits temàtics van ser: salut, emissions, avaluació, mobilitat, urbanisme i modelització i governança. Es va destacar que per una bona qualitat de l’aire es necessita l’aliança d’ investigadors/es, personal tècnic, organismes i administració.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) proporciona evidències de vincles clars entre l’exposició a la contaminació atmosfèrica i diverses malalties i cal destacar que en moltes ciutats es superen els nivells màxims de contaminació recomanats per l'Organització Mundial de la Salut encara que es compleixi amb els objectius establerts a nivell europeu.

Es van tractar els eixos estratègics de Les Zones de Baixes Emissions, els efectes de la COVID-19 a nivell atmosfèric, la modelització de la qualitat de l’aire a escala urbana i regional, la rellevància de l’ozó troposfèric i els seus precursors i també de l’ús de bioindicadors.

Es va abordar el tema de la contaminació atmosfèrica en relació amb la infància i es van donar a conèixer projectes i iniciatives que treballen per millorar els entorns escolars i fer-los més segurs i saludables pel que fa a la qualitat de l’aire i a la mobilitat.

Es va parlar sobre el mapa regulador europeu i de l’estat del Projecte de Llei Estatal que incorpora els plans de mobilitat urbana sostenible, les mesures adoptades en la mitigació del canvi climàtic, i l’optimització de la mobilitat i l’eficiència energètica .

Des de la Generalitat es va parlar de diversos punts de Catalunya amb problemes de contaminació ambiental: en alguns se superen els nivells de diòxid de nitrogen i de partícules a l’atmosfera i en altres hi ha episodis de contaminació d’ozó troposfèric. Es preveu implantar majors mecanismes de control de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA).

També es va posar en primera línia el paper fonamental que els governs locals tenen en les polítiques de millora de la qualitat de l’aire i el de l’AMB com a model de referència europeu. Una de les principals mesures impulsades amb èxit per l’organisme metropolità al respecte és l’establiment de zones de baixes emissions, que regulen i delimiten la circulació dels vehicles més contaminants.

És el cas de la ZBE Rondes BCN, que ha estat pionera a l’estat i del projecte europeu Interreg Sudoe Nanosen-AQM, que ha mesurat la qualitat de l'aire en diversos municipis metropolitans gràcies a la implantació de nanosensors portàtils de baix cost en voluntaris que es desplacen en bicicleta i a peu.

També es va parlar en una taula rodona sobre la relació entre l'aire interior i l'exterior, les estratègies per a preservar una bona qualitat d'aire a dins dels edificis i la necessitat d'informar i sensibilitzar més enllà de l'actual pandèmia.

Més informació:

• El desenvolupament d’aquesta 2a edició del Congrés Qualitat de l’Aire es pot veure https://www.congresaire.cat/
• Per trobar una temàtica que sigui del vostre interès podeu consultar el programa del congrés.
• I les emissions triades es poden veure des de la Sala Mary Walton o des de la Sala Leonor Tarrasón, a través del següent enllaç: Emissió sales virtuals.