A partir de l’enquesta d’hàbits relacionats amb la salut realitzada a adolescents de 4t d’ESO de la província podem veure l’evolució temporal de l’interès per rebre més informació sobre qüestions relacionades amb la sexualitat.

L’enquesta es realitza des de 2015 el que permet una sèrie temporal de força anys. Un dels apartats pregunta sobre quins temes relacionats amb la salut els agradaria rebre més informació, i en concret hi ha dos ítems que tenen a veure amb la sexualitat. Un més associat amb les qüestions vinculades a la salut en un sentit preventiu: “Mètodes anticonceptius i de protecció, embarassos no desitjats, malalties de transmissió sexual”. I un altre més relacionat amb la dimensió plaer: “Masturbació, relacions sexuals i plaer sexual”.

Està en el debat públic sobre l’abordatge de les qüestions relacionades amb la sexualitat en adolescents com mantenir l’interès i comunicació sobre aquesta dimensió, ja que hi ha la percepció d’un creixent desinterès en l’aprenentatge de les qüestions relacionades amb la sexualitat en sentit ampli per canals formals a través de les institucions. Aquesta hipòtesi pot ser atribuïda a diverses raons: cansament i saturació temàtica, baixada de la percepció del risc, preferència per altres canals per informar-se, esgotament dels actuals materials i formats informatius, i, més recentment, fatiga pandèmica.

Cal, doncs, analitzar l’evolució temporal per valorar si pot ser una tendència de fons, i alhora fins a quin punt la pandèmia en pot ser un factor relacionat.

En el primer gràfic podem veure l’evolució des de 2015 dels i les adolescents que responien que volien rebre més informació sobre les dues vessants, la relacionada amb la salut i la relacionada amb el plaer. Veiem que l’evolució dels dos ítems és paral·lela, i en ambdós casos va creixent fins al pic del 2018, baixa una mica el 2019 i cau en picat el 2020 (l’any de l’inici de la pandèmia), i es recupera parcialment el 2021, sense arribar als nivells de màxim interès. És rellevant assenyalar que presenten sempre més interès en les qüestions relacionades amb el plaer, que amb les de salut.

El segon gràfic il·lustra el potencial impacte de la pandèmia en les qüestions relacionades amb la salut sexual. D’entre els municipis que han realitzat dues onades de l’enquesta, es comparen els resultats agregats d’aquells municipis que van realitzar la segona onada abans de l’inici de la pandèmia amb aquells que han realitzat la segona onada de l’enquesta durant la pandèmia. Podem veure com en els municipis que van realitzar la segona onada de l’enquesta abans de la pandèmia l’interès va créixer, mentre que en el cas dels municipis que han realitzat la segona onada durant pandèmia aquest interès ha baixat.

I en el tercer gràfic podem veure el mateix que hem descrit abans però per les qüestions relacionades amb el plaer sexual. I també hi veiem el mateix fenomen: creixement de l’interès en aquells municipis que la segona onada va ser abans de la pandèmia, i baixada (tot i que modesta) de l’interès en aquells municipis que van fer la segona onada durant la pandèmia.

Tot això ens porta a concloure que la pandèmia ha pogut tenir un impacte en el desinterès formatiu en els joves per les qüestions relacionades amb la sexualitat. Encara és massa d’hora per saber si és una tendència que revertirà o es consolidarà. Però per evitar que cristal·litzi aquest desinterès, sembla que és un bon moment per repensar totes les activitats relacionades amb la sexualitat en adolescents per recapturar el seu interès.