La crisi sanitària provocada per la pandèmia de la COVID-19 ha afectat la nostra societat molt més enllà del seu impacte directe en la salut de les persones . El virus i les seves conseqüències han influït indirectament en el maneig d'altres malalties, en la salut mental i en el benestar de la població, així com en l'economia, la societat i l'educació. Diverses institucions públiques, acadèmiques i privades han estat cridant l'atenció durant molt de temps sobre la falta de sistemes de preparació per a malalties emergents amb potencial pandèmic, sobretot des del toc d'atenció que l'epidèmia de SARS-1 va provocar al 2002-2004. Malgrat això, la falta d'inversió pública i privada en aquesta àrea ha provocat que la COVID-19 tingués unes conseqüències devastadores tant de manera global com regional o local.

La COVID-19 desgraciadament no serà l'última pandèmia a la qual ens enfrontem nosaltres o generacions futures pel fet que els canvis en el medi ambient i en la salut animal fan que estiguem més exposats a malalties infeccioses emergents i re-emergents. Però a més del risc de malalties infeccioses, les nostres societats s'enfronten als efectes negatius del canvi climàtic, a catàstrofes naturals, o a possibles accidents químics, radiològics o biològics. Tot això posa de manifest que hem de millorar la nostra aproximació a tot tipus de crisi. Això passa per millorar la preparació, resposta, recuperació i resiliència (PR3) de cara a possibles futures crisis de salut pública i ambientals, una aproximació àmplia o “all hazards approach”.

La crisi de la COVID-19 ens ha deixat nombroses lliçons que hem d'aprendre per a evitar o mitigar l'impacte de futurs riscos sistèmics. A ISGlobal n’hem seleccionat nou que ens poden ajudar a sortir d'aquesta pandèmia global més ben preparats per a respondre a futures crisis ambientals o que afectin la salut pública. Entre elles, hi ha lliçons positives que ens interessaria que continuessin o que s'intentessin millorar per a ser més eficients de cara al futur.

La col·laboració i mobilització científica per a avançar en l'enteniment del virus causant de la COVID-19 i la innovació científica han permès desenvolupar vacunes eficaces i segures, tècniques de diagnòstic, noves teràpies i avançar en sistemes de vigilància innovadors com el monitoratge d'aigües residuals que permeten anticipar-se als riscos. Aquests avanços haurien d'aprofitar-se per a desenvolupar noves estratègies que ens permetin respondre millor a patògens futurs. A més, s'ha posat en relleu el paper important que pot jugar l'ús de dades epidemiològiques integrades en temps real, la intel·ligència epidemiològica, que permet anticipar-se a riscos, monitorar l'impacte de la crisi i de les mesures de control i avaluar la seva eficàcia.
 

Quant als reptes que s'han posat de manifest podem destacar la falta d'integració de sistemes d'alerta primerenca i vigilància que ens haguessin permès contenir més ràpidament l'expansió del virus. Un altre aspecte amb un impacte molt negatiu en la resposta local i global a la COVID-19 ha estat la gran quantitat d'informació provinent de fonts no sempre veraces, amplificada amb l'ús de les xarxes socials, que ha fet que la població tingués un accés generalitzat a desinformació. Aquest fet, unit a la implementació de recomanacions discrepants, ha fet que la població minvés la seva confiança en les autoritats sanitàries.

Un altre aspecte a destacar han estat els obstacles quant a governança, tant a nivell local, com regional, nacional i internacional, que han impedit una resposta coordinada i que han fragmentat i creat desigualtats en tots els nivells. A nivell internacional hi ha diverses iniciatives que s'han posat en marxa o que s'estan desenvolupant per a intentar millorar la coordinació entre països per a respondre a noves amenaces de patògens amb potencial epidèmic o pandèmic, com el nou Centre d'Intel·ligència sobre Pandèmies i Epidèmies de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la nova Autoritat Europea de Preparació i Resposta davant Emergències Sanitàries (HERA) i els debats duts a terme actualment al voltant del nou tractat sobre pandèmies que l'OMS ha posat en marxa.

Aterrant a un nivell més local, l'impacte de la crisi de la COVID-19 ha creat grans desigualtats en diferents segments de la societat. Comunitats més pobres i marginalitzades han pogut tenir un pitjor accés a l'atenció sanitària, i s'han vist més afectades per perillar els seus llocs de treball i ingressos. Aquests grups vulnerables poden viure en entorns més massificats i amb higiene deficient que amplifiquen el risc de transmissió comunitària.

L'impacte de la COVID-19 a les ciutats ha estat superior al de les zones rurals en tenir major densitat de població i en estar més connectades amb altres zones a causa de les xarxes de transports. La menor disponibilitat d'espais verds i entorns on passar temps a l'aire lliure de manera segura ha fet que l'impacte fos major. Desafortunadament, hi ha altres tipus de crisis que poden afectar entorns urbans i locals, com ara els efectes de la crisi climàtica: inundacions, sequeres, esdeveniments climàtics extrems com onades de calor/fred. A més, hi ha el risc d’accidents químics o radiològics o incendis. És obvi pensar que en les estratègies de preparació i resposta per a crisis ambientals i sanitàries que es desenvolupin en el futur, les ciutats han de tenir un paper molt important. La COVID-19 ha fet que es desenvolupin diferents marcs d'actuació i recomanacions que s'haurien de dur a terme per a enfortir la preparació dels entorns locals a riscos sistèmics. L'OMS va crear recomanacions per a autoritats locals per a enfortir la preparació enfront de la COVID-19. UN Hàbitat ha creat un informe que recull lliçons apreses de la resposta local a la COVID-19 i propostes per remodelar els entorns urbans per tal de reduir els impactes de futures pandèmies, reduint contagis, efectes econòmics, socials i ambientals adversos, i creant ciutats més sostenibles. En un context més ampli de riscos sistèmics, l'OMS ha creat un marc amb vuit àrees de treball per a ciutats i entorns urbans: governança i recursos, coordinació multisectorial, alta densitat de població i moviment, estratègies per a involucrar a la comunitat local i comunicar riscos, com centrar-se en grups vulnerables, accés a evidència científica i informació contrastada, el comerç i la indústria i l'organització i l'accés a serveis sanitaris o essencials. Finalment, és important destacar un nou curs de l'OMS sobre maneig d'emergències sanitàries i desastres per a ciutats resilients, en el qual es presenten riscos als quals les ciutats poden enfrontar-se i quins coneixements i estratègies existeixen per a poder manejar-los i aconseguir ciutats resilients des del punt de vista de la salut.

En resum, s'ha de posar l'accent en el fet que l'impacte de la COVID-19 ha estat enorme en tots els àmbits de les nostres vides, però hem d'extreure lliçons que ens permetin millorar els nostres sistemes de preparació i resposta existents o desenvolupar nous marcs d'actuació. Els àmbits locals poden veure's afectats per diferents tipus de crisis i tenen un paper molt important en com manejar els riscos i crear localitats preparades i resilients des de la perspectiva de la salut pública.

Elizabet Diago
Gestora del projecte Preparació, Resposta, Recuperació i Resiliència (PR3)
Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)
centre impulsat per Fundació ”la Caixa”