El passat mes de març es van complir 2 anys de la declaració del primer estat d’alarma a causa de la irrupció de la COVID-19. Les conseqüències més directes de pandèmia a la província de Barcelona durant aquest temps (del 14 de març de 2020 al 14 de març de 2022) han estat:

 

• 1.722.470 casos registrats confirmats
• 68.309 persones ingressades, de les quals 9.844 a la UCI (els ingressos de març i abril de 2020 no estan comptabilitzats)
• 21.643 defuncions
• 82,3% de la població vacunada amb la pauta completa

 

Font 1. Portal de Dades Obertes de la Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia

 

Font 2. Portal de Dades Obertes de la Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia

 

D’ençà l’arribada de la COVID-19 a les nostres vides, hem patit sis onades pandèmiques. La darrera, iniciada al mes de novembre de 2021 i amb el pic assolit el gener de 2022, ha estat marcada per l’aparició de la variant Òmicron, molt més contagiosa que les variants anteriors. L’elevada transmissibilitat s’ha fet palesa en el nombre de contagis registrats entre novembre de 2021 i el 13 de març de 2022: 1.036.475 casos. Aquesta onada s’ha caracteritzat per afectar especialment els col·lectius més joves (menors de 20 anys), que a l’inici de la sisena onada eren el grup menys immunitzat. En aquesta franja d’edat, la incidència acumulada entre novembre i mitjans de març ha estat d’1 cas per cada 4 habitants.

Si bé les xifres derivades directament dels dos anys de pandèmia resulten impactants, els efectes de la COVID-19 van molt més enllà, observant-se repercussions sobre diferents aspectes de la vida de la ciutadania.

Pel que fa a l’evolució de la població, s’observa com el creixement poblacional ha quedat estancat, trencant abruptament la tendència a l’alça que seguia des de 2015 (després de la última crisi econòmica).
 

Font 3. Estimacions poblacionals IDESCAT. Elaboració pròpia

Gran part de l’estancament del creixement poblacional ve donat per l’impacte que la pandèmia ha tingut en els moviments migratoris, podem observar una important caiguda (34%) de les immigracions el 2020.
 

Font 4. Moviments migratoris IDESCAT. Elaboració pròpia

La COVID-19 ha comportat un notori increment de les defuncions registrades a la província de Barcelona el 2020 (59.652), especialment com a conseqüència de la primera onada. Segons el Sistema de Monitorització de la Mortalitat diària (MoMo) de l’Institut Carlos III, a Catalunya es van produir entre el 13 de març i el 8 de maig de 2020 un 117% més morts de les esperades.

 

Font 5. Estadística de defuncions IDESCAT. Elaboració pròpia

A més, la COVID-19 ha repercutit també en l’esperança de vida, que el 2020 va caure 2 anys, una davallada mai vista en els darrers 30 anys.

Font 6. Taules de mortalitat per any, província, sexe, edat i funcions. INE. Elaboració pròpia

En els naixements també s’observa un canvi de tendència, el 2021 van néixer un nombre similar de nadons que el 2020, trencant així la tendència decreixent dels darrers anys. Aquest fenomen s’explicaria per una posposició dels embarassos durant la primera onada pandèmica.
 

Font 7. Estadística de defuncions IDESCAT. Elaboració pròpia

Finalment, val a destacar l’impacte que la COVID-19 ha tingut a nivell socioeconòmic. La taxa d’atur es va incrementar en dos punts entre el primer i el segon trimestre del 2020, arribant al pic en el quart trimestre. Les dades del 2021 reflectirien una recuperació fins als nivells previs a la irrupció de la pandèmia.
 

Font 8. Taxes d'activitat, atur i treball per província i sexe. INE. Elaboració pròpia

Les conseqüències econòmiques de la COVID-19 també s’observen en la caiguda abrupta (2500 €) en la Renda Familiar Bruta per Habitant.
 

Font 9. Programa HERMES de la Diputació de Barcelona. Elaboració pròpia

Les dades mostrades són el reflex d’algunes de les conseqüències colaterals més immediates de la pandèmia, i el punt de partida per emprendre mesures que puguin corregir les tendències negatives i minimitzar el seu impacte en la salut de la població. Fa unes setmanes, el director general de la OMS, Tedros Adhanom, declarava que l’impacte de la pandèmia continuarà sent palès durant dècades, especialment entre els grups més vulnerables, i manifestava que la pandèmia ha profunditzat les desigualtats econòmiques, socials i sanitàries a tot el món.