Basar les polítiques de Salut Pública en l’evidència i prendre decisions informades és clau per optimitzar els recursos i poder enfocar les actuacions cap a les necessitats reals. Des de fa tres anys, s’elabora un informe d’Indicadors de Salut amb la informació agregada dels municipis de més de 10.000 habitants de la província (excepte Barcelona ciutat). Aquest informe pretén conèixer l’estat de salut de la província i alhora busca servir com a referència per a què els ens locals majors de 10.000 habitants puguin comparar els resultats del seu informe de salut amb els resultats del conjunt del territori.

Les dades d’aquest nou informe estan marcades per l’efecte de la pandèmia de la COVID-19, que el 2020 va afectar el 6% (casos registrats) de la població del territori analitzat.

A continuació, trobareu les dades més rellevants que es desprenen d’aquesta nova edició.

Població cada cop més envellida i creixement principalment degut a la immigració

La població global del conjunt de municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona creix any rere any, no obstant el creixement natural (diferència entre naixements i defuncions) és pràcticament nul, de manera que el creixement de la població es deu fonamentalment a la immigració. Des de fa 5 anys, s’observa un creixement sostingut del percentatge de persones residents nascudes a l’estranger (18,4%, any 2020).

A nivell estructural, les dades mostren una població cada cop més envellida, amb una proporció de persones de més de 65 anys que creix anualment de forma sostinguda des de fa ja 10 anys (18%, 2020). El potencial impacte de la COVID-19 en l’estructura poblacional encara no és visible en aquest informe, ja que les dades del 2020 provenen del padró publicat a 1 de gener i, per tant, són prèvies a la irrupció de la pandèmia en el nostre territori.

L’impacte de la COVID-19 sí és, però, visible en els indicadors que informen sobre els fluxos migratoris. Durant el 2020, es va registrar el nombre més baix de persones migrades dels últims 10 anys. Concretament, respecte l’any 2019, es va donar una reducció d’immigrants del 24% i una reducció d’emigrants del 10%. La reducció més dràstica va tenir lloc en la immigració estrangera, que l’any 2020 es va reduir en un 44% respecte el 2019, trencant així la tendència ascendent dels darrers 6 anys.

Cada vegada menys naixements, més retard en l’edat de maternitat i major percentatge d’embarassos interromputs de forma voluntària

La taxa bruta de natalitat està en descens des de l’any 2009, i les dones retarden cada vegada més l’edat de maternitat, que ha anat augmentant de manera sostinguda durant els darrers 10 anys i actualment es situa als 32 anys. Destaca, també, un increment de la proporció de mares de nacionalitat estrangera, que actualment són gairebé 1 de cada 3.

Una nova tendència que s’observa en l’edició d’enguany, i requereix atenció, és l’increment d’interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE). L’any 2019, pràcticament 1 de cada 3 dones de menys de 35 anys va interrompre l’embaràs de manera voluntària.

Mortalitat amb diferències significatives entre homes i dones, i increment de la taxa de suïcidis

Els indicadors de mortalitat evidencien diferències entre homes i dones, presentant ells una taxa de mortalitat significativament superior a la d’elles. L’esperança de vida ha augmentat respecte fa deu anys en ambdós sexes, essent ara de prop de 81 anys pels homes, i de prop de 87 en el cas de les dones. Aquestes dades es correlacionen amb el fenomen de feminització observat en la població gran (dues dones per cada home en majors de 85 anys).

Les últimes dades disponibles (2018-2019) mostren que els tumors i les malalties del sistema circulatori són les principals causes de mortalitat. En conjunt, les morts per aquestes dues causes representen més del 50% del total de les morts.

Si bé la mortalitat prematura mostra, de forma general, una tendència a la baixa, la taxa de suïcidis i autolesions està consolidant una tendència a l’alça observable des de 2010.

La COVID-19, principal patologia atesa als hospitals el 2020

La morbiditat atesa l’any 2020 ha estat clarament condicionada per la pandèmia de COVID-19, essent aquesta el principal motiu d’hospitalització. Pel que fa a la salut mental, els serveis d’hospitalització van atendre principalment diagnòstics d’esquizofrènia i altres trastorns psicòtics en el cas dels homes, i trastorns de l’estat d’ànim en el cas de les dones.

Les restriccions de mobilitat del 2020 disminueixen un 36% les víctimes viàries, la positivitat en els controls d’alcoholèmia, però, va a l’alça

L’accidentalitat viària és un dels factors en què la COVID-19 ha impactat positivament, degut a les restriccions de mobilitat. El 2020, hi va haver un 36% menys de víctimes respecte l’any anterior. Tanmateix, des de 2014, hi ha una preocupant tendència a l’alça de la taxa de positivitat en els controls d’alcoholèmia. El 2020, un de cada 10 conductors a qui se’ls va realitzar un test d’alcoholèmia, va donar positiu.

Els indicadors socioeconòmics trenquen la tendència positiva, cau la RFBD i s’incrementa la taxa d’atur

Els indicadors socioeconòmics també recullen l’impacte de la pandèmia sobre l’economia. La renda bruta familiar disponible, que presentava un increment sostingut des de 2013 ha patit una davallada del 13% respecte el 2019, i la taxa d’atur ha augmentat, passant de l’11.3% (2019) al 13.4% (2020).