ELS SISTEMES DE PRODUCCIÓ I CONSUM SOSTENIBLES REDUEIXEN ELS EFECTES NOCIUS DELS RESIDUS EN LA SALUT DE LES PERSONES

LA PROMOCIÓ DE LA SALUT INCLOU LA PERSPECTIVA D’UN SISTEMA ALIMENTARI SOSTENIBLE I DE PROXIMITAT

 

L’economia circular (fita 12.1 i 12.2), basada en el principi de “tancar el cicle de vida” dels productes per deixar enrere el clàssic model lineal “prendre-fabricar-consumir-eliminar”, té un gran ventall d’implicacions en la salut sovint poc visualitzades. La producció i consum sostenible són susceptibles de generar importants beneficis en l’estat de salut de la població (pel menor impacte ambiental i l’estalvi econòmic generat), així com per al sector de la salut (pel estalvis derivats dels canvis en la utilització de béns i recursos). Però també hi ha riscos a considerar, conseqüència de la manipulació de productes químics o plàstics, la utilització de fertilitzants o biocides, l’exposició a productes i residus perillosos o la reutilització de les aigües.

Les polítiques de prevenció, reducció i reciclatge de residus municipals (fita 12.5 i 12.8) són també importants per a la salut pública. La deposició inadequada dels residus sòlids pot causar problemes, com ara la proliferació de vectors de malalties (mosques, mosquits, paneroles, rates), la generació de fums i gasos amb males olors intenses que poden provocar nàusees, maldecaps, insomni, pèrdua de gana, problemes respiratoris, etc, i, sobretot, la contaminació del sòl i de l'aigua per lixiviats. En els casos d'abocament de residus als vessants d’una muntanya, per exemple, pot augmentar la inestabilitat del sòl i l'absorció d'aigua de pluja, incrementant el risc d’esllavissades i les possibilitats d’accidents.

Al 2020 la taxa municipal de recollida selectiva a la província de Barcelona va ser del 42,51%. L’objectiu de la UE per al 2020 era assolir un 50% de reciclatge dels residus municipals i els següents horitzons fixats són: del 55 % el 2025 i del 65 % el 2035.

A banda dels residus municipals, cada any es produeixen uns 400 milions de tones de residus tòxics (fita 12.4) arreu del món (químics, elèctrics, electrònics, industrials, agrícoles, de la construcció, radioactius, sanitaris,...) amb els corresponents riscos associats per a la salut de les persones. A la província de Barcelona es van generar 332.600 tones de residus perillosos industrials l’any 2019 (d’11.000 empreses).

Els productes perillosos que van a parar als rius i al mar fàcilment passen a la cadena alimentària i si estan presents als aliments poden provocar càncer, malformacions congènites, afeccions a la pell i altres patologies. Els organoclorats (pesticides, dissolvents i PCB) són residus tòxics que poden passar als aliments o a l’aire que respirem i afecten el fetge i els ronyons. D’altra banda, de les activitats d’incineració de residus també es generen dioxines que poden arribar a les persones per via inhalatòria, dèrmica i oral. L'amiant és un altre producte perillós tradicionalment emprat en el sector de la construcció, prohibit des del 2002 però encara molt present en edificis, teulades i canonades. L’exposició a les fibres d'amiant és molt perjudicial per a la salut; especialment afecta els pulmons i la pleura i pot causar malalties respiratòries i determinats tipus de càncer.

La gestió del cicle de vida dels productes ha pres especial rellevància al sector salut en el context de la pandèmia de la COVID-19. La incorporació de pràctiques sostenibles (fita 12.6) és clau, especialment en la indústria farmacèutica, així com en la gestió sanitària, en termes de compra pública responsable (fita 12.7).

Del total de residus generats per les activitats sanitàries, aproximadament el 85% són residus no perillosos. El 15% restant es considera material perillós que pot ser infecciós, tòxic o radioactiu, com ara els antibiòtics, que s’estima que un 30% dels que s’utilitzen als hospitals no es depura i contamina els rius.
 

Els més de 8.000 milions de dosis de vacunes administrades a tot el món han produït 144.000 tones de residus addicionals en forma de xeringues, agulles i contenidors de seguretat.
Aquests residus generats en la lluita contra el SARS-CoV-2 “s’han convertit en una amenaça per a la salut i el medi ambient” (Global analysis of health care waste in the context of COVID-19, OMS, 2022).

Font: Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OMS. Global analysis of health care waste in the context of COVID-19.

 

El malbaratament alimentari (fita 12.3) és responsable d’entre el 8 i el 10% de les emissions globals amb efecte hivernacle i es produeix en tots els processos de la cadena alimentària, des de l’agricultura fins al consum. Abans d’arribar al plat, el menjar s’ha de produir, processar, envasar, transportar i distribuir. Cada etapa utilitza recursos i genera residus i contaminació.

Una tercera part dels aliments que es produeixen mundialment es perd o es malbarata i a Catalunya el 58% del malbaratament alimentari té lloc a les llars i cada persona genera 35 quilos de residus alimentaris per any (ARC).

D'una banda, es poden derivar estalvis domèstics de la reducció del malbaratament alimentari, a més d'una certa justícia social si es donen els excedents. Això pot suposar impactes positius en salut, per la major disponibilitat de renda per dedicar-la a activitats i serveis per a la millora de la salut. Si reduïm la quantitat de residus alimentaris a les nostres llars podem arribar a estalviar gairebé 600 € per any i llar, segons estimacions de WRAP.
D’altra banda, la retirada dels envasos dels aliments redueix el risc sanitari de l'entrada d'aquests contaminants a la cadena alimentària.

Addicionalment a la lluita contra el malbaratament, la implementació de l'economia circular promou la producció i el consum d'aliments més sostenibles i de proximitat, a través d’una major disponibilitat de productes frescos i sans, i, per tant, una alimentació més saludable per a la millora de la salut de les persones.

L’Agenda 2030, a través de l’ODS 12, constitueix un bon compromís per a minimitzar l’impacte de la generació de residus en la salut pública i fomentar l’adopció de pràctiques de consum i producció més responsables i saludables.

 

L’ODS 12 “Garantir modalitats de consum i producció sostenibles” es focalitza en l’impuls de l’economia verda i circular (12.1) i més concretament en la promoció de la gestió sostenible i de l’ús eficient dels recursos naturals (12.2), la reducció del malbaratament alimentari (12.3) i de la generació de residus (12.5), el foment de la gestió ecològicament racional dels productes químics (12.4), l’adopció de pràctiques sostenibles per part de les empreses (12.6) i de pràctiques de contractació pública sostenibles (12.7), amb especial incís al foment de la sensibilització i conscienciació social sobre el desenvolupament i els estils de vida sostenibles (12.8).

 

Els reptes que tenim

El canvi de paradigma, d’un model lineal a un de circular, representa no només un repte sinó una oportunitat a escala local, per generar estils de vida i ambients saludables: municipis saludables.

En aquest context, a nivell local, és fonamental aplicar criteris de circularitat i polítiques de carboni zero (promoció de l’agricultura i ramaderia locals, del comerç de proximitat, aliments de km 0, foment del reciclatge,...), en tots els àmbits de gestió municipal per contribuir a accelerar la descarbonització de la societat i generar impactes positius en la salut de les persones.

No només en les activitats assistencials, sinó en tots els espais, instal·lacions i equipaments municipals (centres educatius, instal·lacions esportives, centres cívics i socials, llars d’infants,...), en les activitats de manteniment parcs i jardins i via pública, així com en l’organització d’actes populars i esdeveniments.

La COVID-19 ha incrementat el consum de materials d’un sol ús i la generació de residus, però també ha creat consciència i solidaritat. El compromís dels professionals, les institucions i la societat civil davant l'emergència ha estat molt gran, i suposa una oportunitat i un repte per enfortir aquesta responsabilitat social, adoptant hàbits de consum més sostenibles i saludables.

Font: Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia.

 

 

 

 

• Trobareu l’article complet amb indicadors associats i recursos per contribuir a l’assoliment de l’ODS 12 a nivell local a l’Espai web Càpsula Salut2030