Un any més la Diputació de Barcelona ha col·laborat amb el CSC en el disseny de les Trobades de salut pública, conjuntament amb l’ASPCAT, l’ASPB, l’Ajuntament de Barcelona i el CMQ Reus, amb la voluntat d’informar i compartir experiències sobre temes d’interès actual per a la salut pública.

La sessió inaugural d’enguany va tenir lloc el 24 de març sota el títol Com afecta el canvi climàtic a la salut i què fer per reduir l’impacte. La trobada es va realitzar en format híbrid i va comptar amb tres ponències que van abordar la problemàtica des de tres nivells administratius diferents: l’estatal, l’autonòmic i el local. La moderació de la taula va anar a càrrec de Sònia Chavero de l’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social de la Diputació de Barcelona. La sessió va comptar amb l’assistència de més de 100 professionals.

La primera ponència va anar a càrrec de Julio Díaz Jiménez, científic titular de la Unitat de referència en Canvi Climàtic Salut i Medi Ambient Urbà de l'Escola Nacional de Sanitat de l'Institut de Salut Carlos III, qui va explicar els principals efectes del canvi climàtic sobre la salut de major incidència a Espanya: les temperatures extremes, la contaminació atmosfèrica, els incendis forestals i les sequeres. Va afirmar que el canvi climàtic intensificarà les desigualtats en els grups més vulnerables, produirà desplaçats pel clima, i redistribuirà i incrementarà les malalties existents amb un agreujament de les patologies de base.

La segona ponència, a càrrec d’Irene Corbella, cap del Servei de Salut Ambiental de la Subdirecció general de Seguretat Alimentària i Protecció de la Salut de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, va explicar el paper de la salut pública en les actuacions dirigides a la mitigació i adaptació al canvi climàtic per reduir l'impacte sobre la salut de la població. Va manifestar que les polítiques de salut pública han d'anar encaminades a reduir la vulnerabilitat de la població a través de prevenir, identificar i protegir els grups vulnerables, i va destacar la importància d’informar a la ciutadania. Va exposar les principals accions impulsades a Catalunya, els resultats i reptes de futur. Per últim, va mencionar la necessitat de seguir investigant per quantificar els impactes i conèixer les llacunes existents.

La tercera ponència, a càrrec d’Elisenda Realp, directora de Salut Ambiental de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, va assimilar l’emergència climàtica a una emergència de salut. Va explicar que les ciutats són vulnerables al canvi climàtic per les seves pròpies característiques, però que també poden ser una oportunitat. En aquest sentit, va destacar que el ciutadà té capacitat d’acció. Va assenyalar els reptes més importants que haurà d'afrontar la ciutat de Barcelona amb relació al canvi climàtic: l'augment de la temperatura, la menor disponibilitat d'aigua, l'increment de les inundacions i el retrocés de les platges.

Com a conclusió de la sessió, es va coincidir en que el canvi climàtic és una amenaça inequívoca per a la salut de les persones, que està ben documentada i sobre la que s’està actuant, però que representa un repte majúscul que passa per reforçar les agendes i apostar encara més per l’acció.

Podeu consultar el vídeo i les ponències de la sessió, així com també el programa de les següents Trobades de salut pública d’enguany al següent enllaç.