Els bisfenols són substàncies químiques que s'utilitzen en la fabricació de plàstics i resines presents en nombrosos productes de consum, com a llaunes de conserva, ampolles reutilitzables, o joguines. El més conegut de tots ells és el bisfenol A, un disruptor endocrí àmpliament usat en la fabricació d'envasos d'alimentació o en les substàncies amb les quals es recobreix l'interior d'aquests. Des que al 2017 l'Agència Europea dels Productes Químics (ECHA) considerés el bisfenol A com una “substància altament preocupant”, alguns països van procedir a limitar-ne l’ús, la qual cosa al seu torn va portar a la indústria a recórrer a uns altres bisfenols com a substituts.

Com que és sabut que els bisfenols es troben presents en la llet materna i tenen la capacitat de traspassar la barrera que suposa la placenta, un equip liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona, centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, es va proposar avaluar si l'exposició al bisfenol A així com als seus substituts bisfenol S i F durant l'embaràs es relacionaven amb problemes de salut respiratòria anys més tard. Per a això, van usar mostres d'orina de més de 3.000 mares de sis països europeus (Espanya, França, Grècia, Noruega, Països Baixos i el Regne Unit) recollides entre 1999 i 2010 i dades relatives a la salut respiratòria de les seves filles i fills recollides anys més tard mitjançant qüestionaris i espirometries.

Els resultats d’aquest estudi, publicats el mes de març a la revista Environment International, mostren que l'exposició prenatal al bisfenol A podria tenir conseqüències negatives sobre la salut respiratòria de les nenes durant l'edat escolar.
 

D’entrada, l'anàlisi de les mostres va permetre constatar l'alta prevalença del bisfenol A, que era present en un 90% de les mostres d'orina recollida. La resta de bisfenols estudiats, en canvi, estaven menys estesos en el moment de la recollida de mostres, ja que únicament entre les participants de Països Baixos es va detectar una presència notable (bisfenol F en un 40% de les mostres i bisfenol S en el 70%), probablement a causa de l'adaptació primerenca de substituts del bisfenol A en aquest país.

De manera més concreta, els resultats d'aquest treball van revelar que la concentració de bisfenol A en l'orina materna s'associava amb un major risc que les seves filles presentessin asma i sibilacions en edat escolar (un augment del doble en la concentració de bisfenol A implicava un 13% més de risc). En canvi, aquesta associació no es va observar en els nens ni tampoc en relació als altres dos bisfenols estudiats. Tampoc es van observar associacions entre l'exposició al bisfenol A en l'úter i la funció pulmonar en edat escolar.

“Els nostres resultats estan alineats amb els d'estudis previs que atribueixen un paper negatiu al bisfenol A sobre la salut respiratòria en la infància. Pensem que pot deure's a la capacitat dels bisfenols per a travessar la placenta i interferir amb els sistemes respiratori i immunitari quan estan en fase de desenvolupament”, explicava Alicia Abellán, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l'estudi.

Quant a les diferències observades entre nenes i nens, Maribel Casas, investigadora de ISGlobal i última autora de l'estudi, advertia que “els bisfenols són disruptors endocrins, poden interferir amb les hormones sexuals, la qual cosa pot donar lloc, com suggereixen els nostres resultats, a efectes diferents en funció del sexe de la persona exposada”.

En l'estudi van participar vuit cohorts de naixement: BiB (Regne Unit), EDEN (França), Generation R (Països Baixos); INMA Guipúscoa, INMA Sabadell i INMA València (Espanya); MoBa (Noruega) i RHEA (Grècia).

Prohibició del bisfenol A en envasos

La recerca portada a terme per ISGlobal afegia una evidència més a les ja existents sobre els efectes negatius d’aquesta substància. Coincidint amb l’aparició de l’estudi i després d’un llarg debat, Espanya va seguir els passos de països com França i va aprovar la prohibició de l’ús del bisfenol A en envasos mitjançant la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular. Aquesta mateixa llei també inclou la prohibició dels ftalats, un altre grup conegut de disruptors endocrins, en la fabricació d’envasos.
 

Pau Rubio
Coordinador de Comunicació a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)