Nom científic: Engraulis encrasicolus
Nom popular: Seitó, aladroc, asseitó, anxova
Temporada: primavera-estiu

Descripció

El seitó és un peix blau de cos allargat i una mica aplanat que si es sotmet a un procés de salaó rep el nom d’anxova. Mesura entre 10 i 18 centímetres, té el dors de color blau-verdós i el ventre platejat i està recobert d’escates petites que es desprenen fàcilment.
Viu a més de 100 metres de profunditat però per aquestes dates, durant la primavera i l’estiu, ascendeix a les capes més superficials per alimentar-se i reproduir-se. És llavors quan es captura perquè ja ha adquirit els nivells més alts de greix i la seva carn és més saborosa. Es pesca a tot el mar Mediterrani i Negre però també es troba als oceans Pacífic i Atlàntic Oriental, des d’Escandinàvia fins a Mauritània, incloses les Illes Canàries. A Espanya hi ha tres zones de captura: el golf de Biscaia, el Golf de Cadis i la costa del Mediterrani. No obstant, fora de temporada es pot adquirir fàcilment perquè a l’hivern s’importa d’altres països com França, Itàlia o Marroc.

Propietats nutricionals

El peix blau és un aliment de gran interès nutricional pel tipus de greix que conté, majoritàriament poliinsaturat i ric en àcids grassos omega 3, que tenen un paper protector del sistema cardiovascular. Malauradament, aquest tipus de peix és el que acumula més metalls pesats com ara el mercuri, que resulta tòxic en altes dosis. El seitó, en concret, és dels peixos blaus amb un menor percentatge de greix i la seva mida petita el situa a la part baixa de la cadena tròfica fet que comporta que acumuli molt poca quantitat de metalls pesats.
Com tots els peixos és un aliment ric en proteïna d’alt valor biològic, el que significa que conté tots els aminoàcids essencials i que, per tant, resulta una molt bona font proteica.
Pel que fa als minerals, de la mateixa manera que la resta de peixos contribueix a garantir la ingesta recomanada de iode. El seitó en especial és també molt bona font de ferro i calci i d’aquest últim encara més si en consumim l’espina fregida! A més conté quantitats interessants de seleni, zinc i magnesi.
En referència a les vitamines, en tractar-se d’un peix gras és ric en aquelles liposolubles, com la A i la D, que contribueixen a la salut visual i òssia respectivament, entre d’altres funcions. Finalment també conté vitamines hidrosolubles com les del grup B, especialment la B2, B3, B6 i B12, que contribueixen a un òptim metabolisme energètic.

Consum

El seitó es pot consumir fresc, fregit, macerat en vinagre o en salaó. Aquest últim tractament, que li atorga el nom d’anxova, és llarg d’elaborar i consisteix en treure-li el cap i les vísceres, rentar-lo i seguidament posar-li capes de sal i pes al damunt durant un període de 3 a 7 mesos. En aquest temps l’anxova perd aigua i greix i guanya molta sal fet que fa recomanable rentar-la bé abans de menjar-la i no fer-ne un consum excessiu, especialment en les persones hipertenses. L’anxova es conserva en oli d’oliva i cal guardar-la a la nevera.
En el cas del seitó marinat en vinagre l’elaboració és més senzilla però cal anar en compte amb la contaminació per anisakis ja que no es sotmet al procés de cocció ni de salaó. La recomanació és, en el cas de consumir-lo en vinagre, congelar-lo durant un mínim de 5 dies a -20ºC.
Recordem que es recomana consumir peix de 2 a 3 vegades a la setmana, diversificant peix blanc i blau i preferentment de pesca sostenible i de proximitat. A més, no podem oblidar d’incloure en els nostres menús diaris 5 racions de fruita i hortalisses, tant cuites com crues!